Que bonic que és l’Empordà
La nit de divendres no era pas gaire encoratjadora, plovia a Palamós, i feia força vent fins ben entrada la nit. No semblava que el dissabte fós propici per fer gaire cosa, però em llevo i el temps és sorprenentment nítid i ràpidament m’engresco a sortir en bici, amb ganes de fer carreteres que no conegui, i és en aquests instants que m’adono que pels voltants crec conèixer ja tots els racons, agafo un mapa de carreteres per buscar possibles alternatives. No sembla que sigui fàcil, donat que em trobaré amb la N-II, poc recomanable per fer en bici, començo a descartar alternatives i es va fent tard per agafar el cotxe i anar fins qualsevol punt “desconegut” i escalar algun port de muntanya.
Finalment decideixo que no és mala idea buscar carreteres d’interior a prop de la zona, i començo per Torre Simona camí de Palafrugell i d’allà, tot deixant-me dur pel “vent” vaig a parar al centre d’Esclanyà. Curiós pensar que amb escassament 10 km. de distància del camping ón sóc, no hi hagi entrat mai, i ho faig perquè m’he equivocat en agafar la carretera de Begur per comptes de la que pretenia, en direcció a Pals ón si que hi vaig a continuació. Desvio per la carretera de La Bisbal i cap a la dreta per Torrent. Per allà ja hi havia passat l’any anterior, però en grup. Avui la idea era fer-ho pel meu compte i anar tranquil per fer fotos i gaudir més del paisatge. Segueixo per la carretera de Sant Feliu i Sant Julià de Boada i, guiat novament pel “vent”, vaig a sortir a la població de Gualta. També ja hi havia estat anteriorment, però no pel costat que entrava avui, i podia gaudir del nucli antic de la població amb el rec del molí i el mateix Molí de Gualta com a punts d’interès.
Des d’aquí surto amb una idea inicial que és la d’arribar fins a Girona i tornar pels Àngels cap a La Bisbal, però quan ja porto una estona per la carretera en direcció la capital decideixo variar el rumb. La via és força transitada i encara em queden cap a vint quilòmetres i sóc a prop de Púbol, motiu de pes per desviar-se. Allà es troba la casa-museu Gala-Salvador Dalí que, de moment, no visitaré, però que per als seguidors del genial pintor empordanès, és un punt de referència obligat. Això serà un altre dia, avui seguiré el camí cap a La Pera i Madremanya, arribaré a La Bisbal i enfilaré La Ganga cap a Calonge.
Arribats a aquest punt un s’exposa al que s’exposa, i és que la carretera de Romanyà esdevé una temptació quan encara estàs per sota dels 80 km i téns corda, i corda per estona. M’enfilo fins a dalt a Romanyà, que amb prou feines són 6 km de pujada i decideixo explorar una carretera de la que em van parlar fa unes poques setmanes. Des de dalt al poble hi ha una desviació en direcció a Puig d’Arques, una pista fins fa poc forestal que ara està asfaltada, i començo decidit el camí. Però quan sembla que la pujada dura ha passat i es comença a divisar el radar meteorològic, llavors arriba un descens que no sembla que ens porti ràpidament al lloc desitjat. M’aturo a observar el GPS per veure el camí que pot quedar, i observo que n’hi ha per una bona estona. Es fa tard i no sé com és ni per quan en tinc. Faré mitja volta i ja hi tornaré un altre dia, més directament per conquerir el cim. Avui, però, giro cua i torno fins a Romanyà per baixar cap a Santa Cristina d’Aro. Des d’allà el vent comença a fer-se persistent i molest, però no defalleixo i endavant falta gent, amb pas ferm, cap a Palamós creuant Platja d’Aro. Per sort no hi ha gaire trànsit, i és que encara no és l’estiu, llavors ja és una altre cantar; a Palamós hi arribo ben carregat d’energia, a temps per fer-me un bon dinar i recuperar forces amb una migdiada ben merescuda.
Finalment surt una volta de poc més de 110 km. que deixa, bàsicament, una sensació impagable: Que bonic que és l’Empordà!!
Podeu veure la galeria de fotos aquí.
Anar al perfil del GPS.
pedalsicamins 