Pedalant des de Palamós fins a Fitor i La Bisbal

 

Ermita de Fitor

Cada any com a mínim pujo en BTT una vegada, des de Palamós, al Puig Cargol. Una pujada força dura, ja que el pendent és important i amb alguns trams que tendeixen a dominar a la bicicleta. Quan s’arriba a dalt s’obté la recompensa, si el dia ho permet, d’una vista sobre Palamós. Sempre que hi pujo m’apunto la distància recorreguda i el temps emprat, que aquest any ha estat de 8’91 km en 39 min. amb un promig de 13’7 km/h. Un bon temps, si tenim en compte que l’any anterior ho vaig fer en 43 min.

 

Des d’allà continuu el camí fins arribar a l’ermita de Santa Coloma de Fitor (foto superior), un tram força suau, amb pendents mínims i uns descensos ràpids sense ser molt pronunciats, i a partir d’aquest punt vaig voler seguir el camí marcat, que per darrera l’ermita hauria de conduïr fins a Fonteta (un petit nucli als afores de La Bisbal), però les indicacions em van resultar un xic confuses, i sumat al desconeixement del mateix, vaig acabar seguint les indicacions que em van portar fins al coll de la Ganga. Just al punt en que la carretera ja descendeix camí de La Bisbal.

 

Ja sortint de la capital de la ceràmica, agafo la carretera que va a Pals, i trenco a la dreta agafant un camí de terra que porta fins a Palafrugell, i travessant el municipi prenc el camí de la nova ruta del tren petit, fins arribar a Palamós.

 

En total faig una “sortideta” de 57’82 km en 2h 46 min, a una velocitat promig de 20’8 km/h.

 

De mica en mica vaig agafant el ritme, que com cada any a finals d’agost, em durà fins Andorra.

 

10è Itinerari megalític per les Gavarres i l’Ardenya

Ruta dels dólmens

Aquesta és una d’aquelles caminades que quan un s’assabenta que es fa, procura fer-li lloc a l’agenda per anar-hi. La zona per ón transcorre, el motiu que la mou…, tot plegat li dóna un atractiu que paga la pena l’esforç. Es comença a caminar ben d’hora (a les 7h. del matí), i de seguida es comença a enfilar camí de Bell-Lloch i cap al primer dolmen, el de Montagut, gaudint d’una vista excel·lent sobre Palamós. Fem un descens força intens i tornem a enganxar una pujada igualment intensa fins a trobar la pista de Vall-Llobrega a Fitor i anem a cercar els següents dolmens del dia: Dolmen d’en Botey i a continuació el de Mas Estanyet. Continuem caminant fins arribar al mirador de Mont-Ras, un altre punt amb una vista espectacular sobre Mont-Ras i Palafrugell, amb el mar al fons, malgrat que el dia està lleugerament tapat i no permet gaudir-ne plenament. Des d’aquest punt baixem cap a la Font de la Teula, on podem refrescar-nos.

Després d’un lleuger descans, tornem a fer camí en direcció al dolmen de la Vinya Gran i cap al cim de Puig Vidal, des d’ón es gaudeix novament d’una panoràmica excel·lent, tot just enterbolida per la boirina. Des d’aquí es divisa pràcticament tot el Baix Empordà (vegi’s la foto del massís del Montgrí), es fa la foto de grup i continuem fins al dolmen de la Roca de la Glà, punt ón el grup es divideix en dos, i els que no volem arribar tan tard o els que tal vegada estiguin més cansats, es talla camí en direcció al mas de Can Plaja i es comença, de mica en mica, un descens que al final serà pronunciat fins arribar a Vall-Llobrega i retorn al punt de sortida ja a Sant Joan de Palamós. Finalment una volta d’uns 23 o 25 km. contra els 32 km. programats, però que no estan gens malament.

Podeu visitar la meva galeria de fotos per veure els punts més interessants d’aquest recorregut intens i plè d’història.

Descobrint urbanitzacions “perdudes”: Sant Miquel d’Aro

Sant Miquel d'Aro

Un cap de setmana més al camping, disposat a gaudir del temps lliure, em llevo el dissabte amb un clima esplèndid i decideixo sortir a fer una volta amb la BTT. Surto de Palamós camí de Sant Antoni de Calonge, d’allà fins a Calonge i agafar la carretera de Romanyà (sempre poc transitada i amb unes vistes realment esplèndides), corono el cim amb la intenció de buscar un camí marcat en direcció Sta. Cristina o Castell d’Aro, però al principi de la baixada tombo en direcció a Sant Miquel d’Aro.

Allà hi descobreixo una urbanització “perduda”, i és que tot resseguint el carrer principal em trobo amb unes avingudes senyalitzades com a tals, però que probablement 30 anys enllà es van quedar a mitjes, i ara semblen vestigis d’una cultura perduda (quelcom semblant als incas).

Ja amb la intenció de tornar, agafo la carretera que va cap a Llagostera i provo un parell de camins que em tornen a la carretera, i enfilo cap amunt per baixar en direcció a Santa Cristina d’Aro per l’altre desviació. Un cop a baix agafo el Carrilet en direcció Castell d’Aro, i des d’allà ja per Platja d’Aro i cap a Palamós a acabar la volta.

Al final em surt un total (forçat) de 58.58 km en 2h 46min a 21’1 km/h. És un bon registre perquè poc a poc vaig acumulant quilòmetres a les cames, pensant ja en la mítica sortida La Garriga-Andorra d’aquest proper agost.

Podeu veure les fotos d’aquesta urbanització “perduda” en aquesta galeria.

Corrent per la Costa Brava

El primer entrenament amb el Nike+ iPod Touch

Un divendres i festiu sempre va bé per fer activitat esportiva, i aprofito per estrenar el kit “Nike+” amb el nou iPod Touch, i surto des del càmping a Palamós cap al passeig del mar de la mateixa població, agafant ritme de mica en mica. Travesso tot el passeig fins a Torre Valentina, paral·lel a la carretera fins arribar a Platja d’Aro, vorejant la platja fins al port esportiu ón faig mitja volta, i tornar pel carrer principal de la població.

Ja fa força estona que aguanto un vent constant i començo a afluixar, però ja sortint de Platja d’Aro tinc un repunt de velocitat fins arribar a Sant Antoni de Calonge, ón ja torno a afluixar i vaig fent caminant fins arribar de nou al càmping. El vent anava a més i les forces anaven poc a poc cap avall, però el resultat final en quilòmetres és prou satisfactori, donat que encara el córrer és una activitat poc habitual aquest any. Continuaré evolucionant, sense cap mena de dubte, per mirar de tornar a córrer una Mitja Marató l’any vinent, que ja fa 3 anys que no la faig, després de lesionar-me un tormell, probablement per no utilitzar el millor calçat.