Romanyà a fons

Cop de gas

Si pel matí he fet la reconquesta de Santa Pellaia (per pujar-ho pels dos costats), per la tarda, i després d’una migdiadeta, em llevo carregat d’energia i amb ganes d’acabar de fer quilòmetres de bon treball físic. Aquí ja no hi ha turisme que valgui, ja que decideixo atacar Romanyà, una carretera que també aquest any, igual que La Ganga, he fet en innombrables ocasions. I per tant quan surto del càmping començo a marcar bon ritme i decideixo pujar tan ràpid com pugui a Romanyà, arribant a la Cova d’en Daina amb 19’20 km a 24’3 km/h, per mí és un bon temps que amb algún dia més potser aconseguiria millorar, però això s’acaba. Des d’aquí baixo fins a Santa Cristina d’Aro i a fons tot fins a Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge i Palamós. Finalment acabo la tarda amb un registre prou espectacular, tenint en compte que he atravessat trànsit urbà, de 44’5 km a un promig de 28 km/h.

Un petit final de festa que aconsegueix deixar un bon tò físic, i ara queda la millor part d’aquestes vacances, el millor final de festa…

Anar al perfil GPS.

Anuncis

Santa Pellaia-La reconquesta

Una historia de cavallers, dames i castells

A dia d’avui encara em queda un port interessant per pujar per les dues vessants, i és el de Santa Pellaia, situat a la carretera que va de La Bisbal a Cassà de la Selva. Bàsicament es pot considerar una història de cavallers (el ciclista), dames (Sta. Pellaia) i castells, per la construcció en si, fent referència a una de les meves cançons preferides de Sangtraït.

Surto amb molta energia cap a Calonge i d’allà pujar el coll de La Ganga, que aquest any he pujat ja no sé quantes vegades, i arribar a La Bisbal. Aquest primer coll el pujo a un molt bon ritme, ara ja me’l conec bé i sé quan haig d’apretar i quina distància queda abans d’arribar al cim. Tan bon punt arribo a la població reconeguda per la seva tradició en ceràmica, agafo la carretera que surt cap a Sant Sadurní de l’Heura i en direcció a Cassà de la Selva, després d’uns quants quilòmetres de pujada constant i exigent, arribem a l’alt de Santa Pellaia, una ermita com qui diu perduda allà dalt, a tan sols 6 quilòmetres de Cassà, ón faré mitja volta per remuntar el port, i completar així una petita col·lecció de ports escalats al mateix dia per les dues cares.

En aquest curiós haber, aquest any hi sumo el Portilhon i la Bonaigua pel que fa a la Vall d’Aran, i Romanyà de la Selva, La Ganga i Santa Pellaia per la Costa Brava, a part d’Els Àngels (fet pels 2 costats en diferents dies).

Remuntar Santa Pellaia sembla més difícil del que realment és, ja que pel costat de Cassà, com deia, tan sols té 6 quilòmetres, dels quals els últims 1’5 són pràcticament plans i 1 dels de pujada es fa amb una recta, que el que vol és no perdre la calma, i es farà fàcil.

De baixada, em paro a Sant Sadurní de l’Heura, un poblet d’aquests d’interior amb molt d’encant i, que per altra banda, hi havia passat en diverses ocasions sense fer-hi massa cas. A partir d’aquí, per tal de rematar la feina, quan arribo a La Bisbal agafo la carretera cap a Peratallada per anar a parar a Pals, i d’allà sortir en direcció Regencós i Palafrugell, i d’allà ja fàcil cap a Palamós.

En total em queda una sortida de 108 km. a un promig de 27’3 km/h que no està malament.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Anar al perfil GPS.

Els Àngels des de Girona

Una altra “Cara B”

Després d’uns quants dies de fer calor, molta calor, avui el dia es lleva mig tapat i amb temperatures més suaus. De totes maneres no sembla que hagi de ploure i tinc ganes de sortir a fer un bon quilometratge, arribar a les 3 xifres de nou, però també vull acumular desnivell.

Surto d’hora en direcció a Platja d’Aro i pujar cap a Castell d’Aro i Santa Cristina, d’allà agafo la carretera de Romanyà però a Sant Miquel d’Aro giro cap a Llagostera i amb pas ferm em dirigeixo a Caldes de Malavella. Agafo la carretera que porta fins a Cassà de la Selva i des d’aquí cap a Girona falta gent. Tant bon punt arribo a l’entrada de Girona pel costat de Quart m’espera, impacient i imponent, el port del Santuari dels Àngels. Una altra “Cara B” d’aquest any, una d’aquelles cares B com aquella famosa de We will rock you de Queen, que va ser tan sonada com la pròpia cara A (We are the champions). I és que aquest any porto uns quants ports pujats pels dos costats, fins i tot al mateix dia, com ho va ser la Bonaigua, el Portillon o el més modest però igualment interessant de Romanyà de la Selva, conquerit en dues ocasions pel mateix costat. Un port curt, més o menys 18 quilòmetres des de Calonge a Santa Cristina d’Aro, però que remuntat al mateix dia ja ens dóna aquests 36 kms.

En el cas d’avui simplement es tracta de fer el port pel costat que quedava pendent del dijous, quan el vaig pujar per la Bisbal. Els Àngels és un d’aquells ports que enganyen bastant, com ja vaig comentar l’altre vegada perquè exigeix més del que la seva alçada fa pensar, i per baixar-lo tan dóna quina banda escollim, que el ferm és prou irregular, no és una carretera principal i per tant no es deu arreglar gaire sovint, compta amb alguna curva tancada i poca amplada. Però no ens enganyem, és una carretera molt atractiva per al cicloturisme, ja que el fet de ser poc transitada i les vistes que ofereix ajuden a guanyar-se la confiança. Com que el dijous passat ja em vaig aturar a dalt de tot, avui segueixo en direcció Madremanya, Monells i Corçà per, un cop allà posar direcció a La Bisbal. Per acabar d’arreglar la sortida pujo pel coll de La Ganga per anar a sortir a Calonge i acabar la volta per Palamós.

Al final queda una sortida de 115 quilòmetres, tal com pretenia arribo a les 3 xifres, i per ben poc però ja és la sortida més llarga d’aquestes vacances, doble motiu per alegrar-se.

De totes maneres encara queda, com a mínim, una sortida més llarga que aquesta, aquest cap de setmana, però ja us ho explicaré quan toqui.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Anar al perfil del GPS.

Pujada a Els Àngels

Tocant el cel de Girona

Fa dies que a la costa fa calor, molta calor, i costa decidir-se a fer una volta en bici. Com a mínim una de llarga, però arriba un moment en que toca decidir si es vol fer aquella ruta que amb il·lusió s’havia planificat per tal de mantenir la forma física guanyada a la muntanya. I avui és un d’aquests “dies D” per sortir i desencallar les cames, que en el dia anterior, sense fer bici i tot just una caminadeta curta per la tarda fins a la platja, estaven pesades com poques vegades. Però tot és qüestió de començar a pedalar per sentir que les cames continuen amb la potència i resistència assolida fins ara.

Engego camí de Palafrugell amb decisió per l’anomenat “camí ral” que s’agafa en direcció a la platja de Castell, travesso la població reconeguda per la seva tradició al suro i perquè també hi va viure el poeta Josep Plà, un dels grans coneixedors del nostre país. Pujo a buscar la carretera de Llofriu fins a La Bisbal, arribar fins a Corçà i girar en direcció Monells i Madremanya per agafar la carretera que puja des de Sant Martí Vell fins al santuari d’Els Àngels. Una carretera molt maca per als ciclistes perquè no té molt trànsit de cotxes i les vistes bé mereixen la pena gaudir-les. A més, el perfil és prou exigent com per deixar petjada en la memòria. D’aquella mena de pujades que, malgrat no arribar molt amunt, tan sols 480 metres, enganya bastant. Quan arribem al santuari, és interessant acabar de fer l’última pujada fins al mirador, des d’ón podrem contemplar bona part del paisatge de Catalunya, amb un punt que ens indica a ón podem trobar muntanyes com el Montseny o poblacions com Banyoles o Girona.

Repòs i gaudi del paisatge previs a afrontar la baixada, pel mateix costat. Es pot baixar pel costat de Girona, arribar a Cassà de la Selva i des d’allà per tornar a Palamós hi ha dues opcions:

-La primera és pujar per Santa Pellaia i retorn a La Bisbal per, des d’allà anar en direcció a Palafrugell i,

-La segona, des de Cassà agafar la carretera fins a Llagostera i pujar per Romanyà de la Selva, o  fins i tot podem anar cap a Sant Feliu de Guíxols per la carretera de Tossa de Mar, o pujar a Sant Grau d’ardenya, un altre dels llocs que val la pena visitar, i del qual ja he parlat amb anterioritat.

Però finalment decideixo baixar per la mateixa carretera que he pujat, perquè no és pas gaire d’hora i la calor apreta com per anar a sumar ports (això ho deixarem per alguna altra ocasió). Però no cal confiar-se gaire pel fet que no hi hagi gaire trànsit, perquè el ferm no és que sigui el millor, i la bici rebota sovint i en les frenades es nota. Ja a Sant Martí Vell, tornem a agafar la desviació cap a Monells i sortir a La Bisbal per desfer tot el recorregut.

Al final una bona sortideta que, completant la volta per Palamós, suma poc més de 80 quilòmetres, que són importants per mantenir la tensió muscular, que ja queda molt poc per al gran repte de la temporada… el pròxim 1 de Setembre.

Veure la galeria de fotos aquí.

Anar al perfil GPS.

Plans truncats

Una sortida més interessant del previst

És la platja, i aquests dies fa calor, força calor, d’aquelles que s’enganxa tot sense ni moure’s, però un necessita imposar-se un ritme i mantenir la forma. I avui surto amb la intenció de fer una ruta de les maques, d’aquelles que combinen carreteres principals amb comarcals poc transitades. En definitiva, tinc la intenció d’anar per Calonge cap a la Bisbal, pujar Sta. Pellaia, baixar per Cassà de la Selva i a Girona pujar els Àngels i tornar a la Bisbal per Madremanya. Si coneixeu el lloc sabreu de què us parlo. I surto amb aquesta idea, tot i que un xic tard, i corono el primer port, La Ganga, i d’allà seguint el programa baixo fins La Bisbal d’Empordà i, parat al primer semàfor que em trobo, passa un grupet de ciclistes amb un amic del poble i m’afegeixo a ells per remuntar la Ganga. De moment aquest any és el de fer els ports pels dos costats al mateix dia. Primer va ser la Bonaigua, tota una proesa, fa pocs dies va ser Romanyà de la Selva, un dia d’aquells que surts amb poques ganes i acabes fent més del que pretens, i avui la Ganga. Ells després ja van cap a Calonge i acabar la volta, i per tant a dalt del port faig mitja volta i torno cap a La Bisbal amb la intenció de seguir el pla inicial. De totes maneres m’adono que comença a ser tard i fa calor, i prefereixo estalviar-me Sta. Pellaia i pujar directament a Els Àngels, i surto de La Bisbal i agafar la carretera de Madremanya i Monells, però sortint d’aquest últim poble em trobo amb la carretera que engega cap amunt i em quedo clavat, trobo una ombra i aparco temporalment allà, penso: -Aquí s’està de fabula, potser em quedo aquí. Però és clar, què hi faré allà quiet sense més, sota un arbre enmig d’una carretera amb poc trànsit?

Finalment decideixo que faré mitja volta, me’n torno a La Bisbal (quantes vegades hi he passat, avui?), i sortint en direcció Palafrugell agafo la carretera cap a Torroella de Montgrí, perquè necessito allargar la sortida sigui com sigui. La calor, malgrat tot es deixa notar, però amb voluntat i ritme (i aigua, força aigua), vaig sumant quilòmetres. Des de Torroella en direcció a Pals em paro a descansar uns instants en una àrea de Pic-Nic amb força ombra, i amb el Montgrí al fons, torno a engegar al cap de poc per arribar al fantàstic poble de Pals, d’allà ón alguns estudis apunten que Cristóbal Colón (o tal vegada Cristòfor Colom) va sortir a fer les amèriques. Sigui com sigui, el poble medieval sempre mereix una visita, perquè és un d’aquells llocs que conserven tot l’encant d’èpoques passades. Em paro a dinar a El Mirador de Pals, un restaurant amb una bona terrassa que, tal com el seu nom indica, ofereix vistes sobre la població. I resulta ser un lloc amb una sorpresa interessant, una bici antiga exposada a l’exterior, que no s’ha restaurat mai i que demana a crits que algú se’n faci càrrec.

Ja amb la panxa plena, surto camí de Regencós, amb parada per fer fotos al zoo de figures de pedra que hi ha als afores del municipi, i que fa molt de temps que està tancat (qui sap per què?), i d’allà segueixo cap a Palafrugell a millor ritme del que em pensava, i finalment arribar de tornada a Palamós, completant una volta de poc més de 100 km, que tampoc està tan malament tenint en compte l’apatia soferta en un punt clau del recorregut.

Podeu veure la galería de fotos aquí.

Veure el perfil del GPS.