Fotos de la Pujada a Les Pardines

This gallery contains 9 photos.

<< Torna a l’article.

Pujada a Les Pardines

Dia 5 – Un petit descans

El d’avui ha estat un matí plujós que desaconsellava la pràctica del ciclisme, després d’una nit de llamps i trons, però la tarda s’ha anat arreglant i després de revisar una guia de cicloturisme tot cercant un port que fos interessant, m’he decidit per anar fins a Sant Julià de Lòria i pujar fins a Les Pardines.

La carretera engega des de Sant Julià ja amb unes rampes interessants, i segueix pujant a un promig del 7% durant poc més de 8 quilòmetres, deixant a la nostra dreta passada la meitat de l’ascensió el nucli de Fontaneda, i anirem trobant algun tancat amb cavalls conforme anem pujant. En el tram final ens trobarem una granja i un seguit de curves enllaçades que ens portaran ja fins el cim, i des d’ón podrem veure la nacional passat La Farga de Moles ja en sentit La Seu d’Urgell, però allà baix molt petita.

Un portet que segurament no té el nom d’altres, però que bé mereix una atenció, sobretot per moments com aquest, en que vols aprofitar un moment de sol enmig de la tempesta i sense anar molt lluny gaudir d’un bon ascens.

Podeu veure la galería de fotos aquí.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Volta als Ports d’Andorra

Dia 4 – Impressionant!

I finalment el motiu d’aquesta visita al país dels Pirineus, la 37a volta als ports d’Andorra, una espectacular marxa cicloturista amb 800 inscrits i 2 recorreguts a escollir: curt i llarg.

A que no sabeu a quin estava apuntat? Efectivament, al llarg de 110 km i uns 3.300 m de desnivell, i si voleu que us digui la veritat, abans de començar no les tenia totes, però amb tanta gent sempre resulta fàcil trobar un bon ritme.

Després dels primers quilòmetres neutralitzats per passar el túnel de les 2 Valires, baixem fins a Sant Julià de Lòria per pujar el primer repte del dia, el port de La Rabassa, exigent des dels primers metres amb unes rampes de campionat. Arribem fins als 1.820 m per fer el primer avituallament i començar un espectacular descens fins al punt d’inici per una vessant diferent. Ens dirigim amb pas ferm cap a la capital per engegar el segon repte, l’alt de la Comella, molt més curt que l’anterior però amb un desnivell superior des del primer fins a l’últim dels metres. Aquí fem el segon avituallament per baixar cap a Encamp i començar un constant ascens per la CG1, la carretera principal, fins a Canillo per fer el Coll d’Ordino, el que vaig fer ahir mateix i ón farem el tercer dels avituallaments! que sempre s’agraeixen.

Iniciem la baixada, amb més atenció que mai pel fet de ser tants participant i amb el trànsit obert, fins arribar a Ordino i posar rumb decidit cap a Arcalís, un port de debò (i els altres què éren, us preguntareu), però és que amb més de 90 quilòmetres afrontar un 2.200 no és qualsevol cosa!

Fem un nou avituallament abans de l’inici del port, i passada una zona de túnels farem l’última parada abans de la part forta, i és que aquí tan sols resten 5 quilometrets de res, i la famosa roda d’Arcalís es veu com a mil quilòmetres de distància penjada d’una enorme roca. Però al final és qüestió de prendre-s’ho amb filosofia i anar tirant, i abans no ens adonem ja tenim aquell últim punt d’avituallament molt avall i permet afrontar els 2 km finals amb una altra cara.

Al final conquereixo el cim molt satisfet de com m’ha anat tot, i amb ganes de tornar-hi l’any vinent.

Podeu veure la galería de fotos aquí.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Coll d’Ordino i Port de Cabús

Dia 3 – Wild thing

Com diu aquella cançó dels “The Troggs”, la sortida d’avui mereix el qualificatiu de cosa salvatge, amb el primer ascens des d’Andorra la Vella fins a Canillo passant per Encamp, per superar el primer port del dia, el Coll d’Ordino, prop de 9 quilòmetres amb una primera part plena de revolts i contra revolts cargolant-se per la muntanya com si d’una serp es tractés i guanyant altura amb rapidesa. La pujada ens ofereix unes vistes realment espectaculars sobre el poble de Canillo, que be mereixen una atenció i unes quantes fotos, naturalment.

Després ens espera una baixada ràpida però que ens requereix de la màxima atenció, ja que l’asfalt està un xic malmès i amb unes quantes curves bastant tancades que exigeixen tot l’esforç dels frens. Finalment s’arriba al poble d’Ordino, des d’ón tenim diverses opcions, de les quals jo escullo la de pujar fins al poble de Pal, un dels pobles més ben conservats d’Andorra, per iniciar l’ascens cap al coll de la Botella i finalment el port de Cabús, una autèntica exhibició de carretera d’alta muntanya i que fins i tot a aquesta època de l’any ens permet veure raconades de neu ben consistents.

Després ja tan sols queda un espectacular descens fins a Andorra la Vella pràcticament sense pedalar. Realment quelcom de salvatge!

Podeu veure la galería de fotos aquí.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

 

Collada de la Gallina

Dia 2 – Bestial

M’havien parlat d’aquest port i també el vaig veure en una etapa de la Vuelta de fa tres o cuatre anys, tenia moltes ganes de pujar-lo i he decidit començar per aquest.

Surto d’Andorra la Vella cap a Aixovall, just abans de Sant Julià de Lòria, giro a la dreta en direcció Bixessarri, punt ón agafarem la carretera de l’esquerra que ens durà cap al Santuari de Canòlich. Hi arribarem després de superar un desnivell important que ens exigeix tot l’esforç i resistència, i aprofitarem el mirador del santuari per fer una primera aturada i poder gaudir de les vistes sensacionals sobre la vall (molt recomanable per tal de recuperar forces). Des d’aquí ja suavitza una mica però amb algún que altre pendent fort per devant fins arribar al cim al punt ón s’acaba l’asfalt, moment perfecte per gaudir novament de l’esplendor del paisatge, típic per altre banda d’aquestes zones d’alta muntanya.

Després de l’obligada foto al cartell del port engego el descens amb molta cura, ja que la baixada és pronunciada i la majoria de curves són força tancades i exigeixen molt dels frens. Tan bon punt arribo de nou a Aixovall pujo per Encamp fins a Canillo, que després de La Gallina sembla que la carretera no s’acabi mai la pujada, i abans de Canillo giro a la dreta per visitar el Santuari de Meritxell, que és la patrona d’Andorra i lloc de visita obligat.

Una volta  bastant dura, de 55 quilòmetres i 1.500 m de desnivell acumulat, que per estrenar les etapes a Andorra no està gens malament.

Podeu veure la galería de fotos aquí.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Arribada a Andorra

Dia 1 – Se’n prepara una de gran

Fa ja molts anys que amb el club ciclista pujem a Andorra des de La Garriga i cada any que passa hi afegim duresa al recorregut, una gran experiència, però curiosament encara mai he pedalat pels fantàstics ports de muntanya que el petit país ens reserva. I ha arribat el moment de posar-hi remei ja que es celebra la marxa cicloturista Volta als Ports, una ruta de 110 km amb uns 3300 mts de desnivell, i això promet bones emocions i em sento preparat per afrontar aquest repte.

Però abans tinc ganes de pujar alguns dels ports pel meu compte, i tenir temps per gaudir dels paisatges tan fantàstics d’aquesta zona.

Us ho aniré explicant tan bon punt es succeeïxin els diferents ports.