Fent el Carrilet, a velocitat de creuer
Des del càmping de Palamós on passo els caps de setmana, em llevo i esmorzo amb la mirada posada en agafar la BTT i sortir pitant per la carretera cap a Platja d’Aro, S’Agaró i finalment a Sant Feliu de Guíxols, ón després de 18 km d’asfalt, agafo el carrilet disposat a arribar a Girona. Pel camí, tot just abandonant la població de St. Feliu, em trobo amb una munió de ciclistes que prenen part a alguna pedalada popular, en aquest punt però ja he assolit velocitat de creuer i els avanço. Segueixo fent quilòmetres i creuant-me amb gent en bici i caminant, fins arribar a Llagostera, ón faig una parada tècnica per reposar forces i menjar amb calma una barreta energètica. En menys de 5 minuts ja sóc de nou a la bici amb forces renovades per fer la segona meitat del camí a Girona. Encara queda algun tram de pujada abans d’afrontar la planúria que transcorre per Llambilles i Quart, ja a les portes de la capital de l’Onyar. Entrada triomfal cap al centre, i mitja volta per tornar ja quasi a contra-rellotge, que ja passen de les 11h del matí! De tornada, i amb la calor ja apretant més (no és plè estiu, però a primers de setembre el sol encara escalfa força…), torno a parar a totes les fonts que hi ha situades a les antigues estacions. Tan sols hi ha un tram que és més molest, i és la desviació que s’ha de fer en arribar a l’estació de Bell-Lloc, a Santa Cristina d’Aro, degut a unes obres que ja fa més d’un any que duren. Ja sortint de Santa Cristina, recupero el traçat habitual del Carrilet, i ja no paro fins a Sant Feliu, ón arribo al final del Carrilet, i agafo de nou la carretera en direcció S’Agaró, Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge i finalment Palamós, però no sense abans haver travessat tot Platja d’Aro a una velocitat promig, a totes llums, superior a la de qualsevol vehicle motoritzat amb 4 rodes o més (aquí les motos ténen les de guanyar). Realment el trànsit és infernal, i trenca tots els promitjos.
Podeu veure la galeria de fotos en aquest enllaç.
pedalsicamins 