This gallery contains 15 photos.
<< Tornar a l’article.
Tag Archives: BTT
Pals i el Quermany Gros
Llocs coneguts, llocs nous
A l’encant del poble de Pals ja li he dedicat amb anterioritat algún reportatge, però com que és un d’aquells llocs que hi vaig ja per tradició, sovint m’oblido que hi ha més punts d’interés dels que ja conec.
Avui vaig amb la intenció de passar una estona a la platja i quedar-me a dinar per allà, i escullo el Restaurant El Vaixell, abans un self-service reconvertit des de fa un parell d’anys en restaurant especialitzat en peix, conservant tot l’encant que ja tenia amb anterioritat com és estar sota una pineda. Després busco un espai ón gaudir de tranquil·litat i descansar abans de tornar a agafar la bici, el lloc és el conegut com La Torre Mora, un d’aquests llocs que m’hi he parat tantes vegades, però decideixo fer una volta i algunes fotos a la construcció de la torre de defensa i vestigis de cases que hi ha al seu voltant. I a partir d’aquí ja comença una sessió d’exploració pura.
Vaig en direcció a la platja i giro a l’esquerra, per una pista que em porta fins a una casa rural amb una curiosa i típica cabina de telèfons anglesa plantada a la porta d’entrada. Segueixo un camí que porta fins a un mas en runes, ara sembla en procés de reconstrucció. Des d’allà agafo un seguit de camins que em porten fins Els Masos de Pals, i aquí ja començo l’aventura de descobrir. En una de les rotondes que hi ha m’endinso per un camí que veig indicacions de rutes, i segueixo la pista del GR-92 i el PR-C 108 que em portaran per les Mines de’n Bofill i des d’aquí pujar fins al Quermany Gros. Aquesta pujada es va tornant quasi des del mateix inici en força traïdora, i és que pel fet d’estar a la costa no ens ha de portar a error pensar que no hi ha pujades dures. Aquí tenim un perfecte exemple d’aquest greu error, la pujada es fa per una pista amb terra força tova i plena de pedres per tot arreu, tot un contrast, que dificulten molt la pujada però l’objectiu bé es mereix un bon esforç, i quan finalment arribem al cim del Quermany Gros la vista en un dia esplèndid com el d’avui ens recompensa tot l’esforç realitzat. Per una banda tenim les fantàstiques Illes Medes enmig de l’inmensitat del mar blau, resseguint la línia de les muntanyes veiem el massís del Montgrí, amb la seva figura tant característica amb el castell al cim, i ja més a l’esquerra podem apreciar el poble de Pals amb la seva torre de les hores lluïnt figura.
Després de descansar una estona i recrear-se amb la vista excepcional, toca la baixada, i no és que per baixada vulgui dir tranquil·litat precisament. Si us agrada el descens tècnic i sense compassió la vostra és baixar seguint les indicacions del PR-C 108 en direcció Pals, molt més dur que l’altre vessant per ón he pujat; sinó més val que us ho agafeu amb calma i feu com vaig fer jo mateix, quan les coses es posaven molt lletges es baixa de la bici i caminant es fa més segur. Finalment enllaçem amb una carretera asfaltada que ens porta de nou a Els Masos de Pals i d’allà fins a Pals ja és “pa menjat (pan comido)”, i en aquest punt ja me’n torno cap a Palafrugell pel mateix camí que havia vingut, el que faig sempre, i que ens porta fins a la depuradora de Torrent, creuar la carretera i agafar un camí molt tranquil que passa per entre una pineda i un bon grapat de masos fins a sortir al polígon industrial als afores de Palafrugell, i d’allà cap a Torre Simona i Palamós per la Ruta del Tren Petit.
Podeu veure la galeria de fotos aquí.
Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.
Cap Roig i Cala el Crit
Sortida senzilla i efectiva
El ciclisme, ja sigui de carretera o muntanya, té un component que el fa diferent a la resta d’esports. Hi ha dies que un surt amb ganes de fer molts quilòmetres, sovint després d’unes quantes sessions d’entrenament a fons, i no sempre s’acaba fent tanta distància com es desitjava i no amb les millors sensacions que un s’espera.
Però en canvi hi ha dies en que surts perquè fa dies que no fas bici, i necessites rodatge, però no engegues amb gaires ganes, i aquest és un d’aquells dies. Començo tard i amb més ganes d’arribar a la platja i estirar-me que no pas anar a suar pujant marges, però a la platja (La Fosca, a Palamós) encara hi ha massa gent i poc espai per posar la tovallola, i decideixo seguir un tros cap endevant direcció Castell, però no hi arribo ja que a mig camí decideixo desviar per un d’aquells camins que s’hi passa sovint pel devant però saps que no et durà gaire lluny, i l’obvies però penses: un dia d’aquests l’haig de fer. I aquest és el dia. I el camí porta cap a d’altres a dreta i esquerra, vaig agafant desviacions fins que vaig a parar a la ruta del Tren Petit. Des d’allà pujo pel càmping Benelux cap a la Platja de Castell i enfilo el camí de Cap Roig agafant a l’esquerra un camí que puja directe i que feia temps que no agafava. És bàsicament un camí per fer a peu, ja que té punts en que és força estret i difícil per fer en BTT, però tot depèn del nivell que tingueu. Passa pel costat d’una petita casa al mig del bosc, i segueix amunt per una pista estreta i plena de roques i arrels d’arbres, aquest és el tram més complicat. Alguns trams decideixo fer-los a peu, fins arribar al cim i tenir una vista privilegiada sobre les Illes Formigues, petites allà a l’horitzó. Segueixo ja fins a la pista principal de Cap Roig i agafo el camí que baixa cap a Cala El Crit, un autèntic espectacle de baixada que ens porta a peu del tram d’escales per baixar ja fins a la cala, deixant-nos una vista espectacular sobre, de nou, les Illes Formigues i una de les moltes roques foradades que hi ha a la Costa Brava.
Després d’una breu sessió de fotos del paisatge, remunto el camí amb el plat petit i ritme constant, que la baixada intensa ara es torna en una pujada espectacular.
Ja de nou al camí de Castell a Cap Roig, baixo en direcció La Fosca per plantar la tovallola a la platja i assaborir un bany ben merescut. Tot plegat poc més de 20 quilòmetres, però molt més distretes i divertides que moltes de les sortides llargues tipus “d’aquí a allà” que faig amb la de carretera. I és que la bici de muntanya té aquestes coses.
Podeu veure la galeria de fotos aquí.
Fotos de la Cala el Crit
Fotos de exploració per Llagostera i Santa Cristina
Exploració per Llagostera i Santa Cristina
Seguim marcant camins
Surto de Palamós en direcció Platja d’Aro i Castell d’Aro per agafar el Carrilet en direcció Llagostera, però abans d’arribar-hi agafo un camí que passa per sota de l’autovia i la ressegueix durant un tros en direcció Santa Cristina, per desviar per una carretera que ens durà fins a una cantera i que acabaría en una fàbrica o planta de tractament, però no arribo fins al final, ja que a mig camí decideixo girar a l’esquerra per una cruïlla de pistes forestals en direcció Llagostera ón hi arribo després de descobrir un grapat de nous camins que em deixen a Can Carbonell, per creuar de nou l’autovía per sota i arribar a Llagostera.
Des d’allà vaig a buscar de nou el Carrilet per tornar a Santa Cristina, des d’ón provaré, novament, diferents camins fins anar a sortir a Sant Feliu de Guíxols i arribar fins a Palamós ara ja només per asfalt, creuant S’Agaró i Platja d’Aro.
Una ruta plena de nous camins per provar més endevant, i mantenir alicients per seguir marcant camins sobre el mapa.
Podeu veure la galería de fotos aquí.
Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.
Fotos de Golf de Mas Nou des de Puig Cargol
Golf de Mas Nou des del Puig Cargol
Variant costums
Des de Palamós surto cap a Santa Maria de Bell-Lloc per agafar la pista del Puig Cargol, però avui no tinc intenció d’arribar a dalt perquè fa temps que tinc pendent d’averiguar cap a ón va un camí que hi ha a l’esquerra, més enllà dels 2/3 de la pujada. El cartell indica direcció Calonge, i anar enllaçant camins diferents, al final vaig a parar a la hípica Unicornio, per ón vaig pujar fa tan sols tres dies, i d’allà cap al centre de Calonge, des d’ón agafo la carretera en direcció Romanya, i just al principi de la carretera agafo una pista que em porta pel mig d’unes urbanitzacions fins arribar al peu de la del Golf de Mas Nou.
Pujo fins al capdemunt, i just al començament del camp de golf agafo una pista a la dreta en direcció a Santa Maria de Fanals, una ermita petita i en desús, i que porta per una pista en descens pronunciat fins a la carretera de Romanyà, resseguint la ruta dels molins. Arribats a baix el gual, segueixo per una desviació a la dreta, que acaba no sent recomenable per fer amb la bici. Faig mitja volta i creuant el gual d’aigua agafo la carretera cap a Calonge i Palamós, completant la jornada amb una volta fins al Port Marina i retorn per l’hospital.
Podeu veure la galería de fotos aquí.
Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.
Fotos de la Ruta dels Carrilets
Ruta dels Carrilets
Coneixent noves comarques
La ruta dels Carrilets, com l’he batejat, consisteix en unir el carrilet de St. Feliu de Guíxols a Girona amb el de Girona a Olot, capital de La Garrotxa i comarca encara desconeguda pel meu mapa de rutes. Tota una proesa, de moment incompleta per segona vegada, però més a prop de realitzar.
Des de Palamós surto cap a St. Feliu per agafar el carrilet fins a Girona, una ruta força habitual i fàcil de fer, però amb amenaça de pluja en algun moment del dia. A més, la nit anterior ha plogut i el camí està força tou i les rodes es claven. Avançar costa molt més que de costum. Des de la capital del Gironès surto en direcció Salt i enllaço amb el carrilet d’Olot, amb una primera parada efectiva a Anglès, ja amb més de 60 km, per descansar uns instants, menjar i omplir el bidó d’aigua. La següent parada ja la faig a l’estació d’Amer a recuperar forces, que el terreny ja comença a requerir més esforç, per bé que no és un desnivell molt exigent. Val a dir que el paisatge també es mereix un descans per gaudir-ne, i contemplar una estació de tren de les d’abans, amb el cobert del moll de càrrega molt habitual a les estacions fins mitjans del segle XX, i que als anys ‘80 van començar a desaparèixer. Seguint fins a Les Planes d’Hostoles, ja a la comarca de la Garrotxa, el paisatge no para d’oferir-nos imatges espectaculars, que ens fan imaginar com devia ésser allò de viatjar en tren per aquelles terres entre 60 i 100 anys enrera. Sens dubte una experiència molt agradable, amb un ritme molt més pausat que el d’avui dia. A més, passem pel pantà de Susqueda, que com la majoria en aquestes dates, es troba molt a prop del plè absolut.
Abans d’arribar a Les Planes d’Hostoles, ens trobem a la dreta amb una àrea de Picnic, molt àmplia i apropiada per fer-hi una parada si es viatja en grup o en família. Hi ha molt d’espai obert darrera d’una paret de pedra de la muntanya, que pràcticament ens fa passar desapercebut aquest espai, si no fós per un petit cartell que ho indica. Ja a les Planes, faig mitja volta, ja amb quasi 90 km a les cames, i em paro a dinar al restaurant Can Rajolet, de Vilanna, a prop de Bescanó. Un restaurant preparat per als ciclistes que decideixin fer-hi parada, tant de matí com de tarda, amb serveis propis per a les bicis i els seus usuaris, i amb un aparcament amb porta corredera metàllica, que obren i tanquen just quan cal, ni abans ni després, i resguardar les màquines de mirades indiscretes.
Ja a l’alçada de Cassà de la Selva comença a plovisquejar, ocasió que aprofito per a aturar-me, descansar uns instants per posar-me la capelina que duia a la motxila (per si les mosques), i engegar el tram final de 40 km amb forces i ben preparat. Però de moment només cauen que cuatre gotes i l’extra comença a fer nosa, espero que plogui aviat o em paro a treure’m la peça impermeable. Per sort no m’haig de tornar a parar, i abans de Llagostera ja comença a ploure amb més intensitat sense arribar a ser molest, ni per excés ni per defecte, a Castell d’Aro retallo la ruta cap a Platja d’Aro i retorn a Palamós, buscant complir amb un horari màxim d’arribada, que m’he marcat des que he sortit de dinar, per tal que no m’atrapi la pluja forta.
I de ben poc que m’escapo! Arribo sobre l’horari, poc abans de 2/4 de 7 de la tarda al càmping, i quan surto de la dutxa cau ja el xàfec que portava amenaçant des de feia estona. Uuuffff!! Salvat i nou rècord de distància amb la BTT: 171 km de bon turisme.
Podeu veure la galería de fotos aquí.
Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.
pedalsicamins 