Hourquette d’Ancizan

La conquête finale

Si fa quatre dies us parlava que em quedava pendent fer la Hourquette, després de pujar als llacs d’Aumar i Cap de Long [link a l’article] , ara ja us puc explicar la història completa. Després de desitjar-ho durant tres dies i no poder-ho fer degut a les condicions meteorològiques, finalment avui el dia ja es lleva en plenes condicions, amb un cel completament serè. Ara és el moment de planificar la ruta per tal de garantir l’èxit, i poso la bici al cotxe i me’n vaig fins al capdemunt del Peyresourde per iniciar la baixada en direcció Arreau, però prefereixo agafar la desviació de Genós i Laudenville, però la intenció d’anar a sortir a la carretera camí d’Ancizan no em surt del tot bé, i segueixo les inidicacions d’Arreau i d’allà ja posar rumb a la carretera D-929 per arribar a Ancizan, punt d’inici del port del dia, i la primera part ja ens indica que no serà fàcil, i és que abans no sortim de la població que dóna nom al port, ens trobem uns desnivells importants, però ben aviat la vista ens recompensa aquest primer esforç. Però això no ha fet més que començar, i és en aquest punt ón ens trobem el cartell que ens dóna la informació dels següents 10 kms., tot un repte, però com la majoria dels ports de muntanya d’aquesta part de França, de seguida veus el desnivell a superar i autoàticament et prepares per al pitjor, podent així superar el repte amb força més facilitat de la que inicialment es preveia.

Una vegada conquerit el cim, toca gaudir de la vista que s’obre devant nostre, abrigar-nos i afrontar la baixada amb garanties. I després de la baixada toca tornar a pujar. Passat el Lac de Payolle, una zona de vacances, arribarem a la cruïlla que ens durà cap al Col d’Aspin a la dreta o, si ho desitjem, a l’esquerra podem escollir arribar fins a Saint Marie de Campan i afrontar el Tourmalet, però com que ja l’havia fet i com que avui no disposo de temps el deixarem de banda. I començo la pujada a l’Aspin, que per aquest costat es fa força més fàcil que pel costat d’Arreau, molt més llarg i dur, i per tant això ens garantirà una baixada absolutament a plaer, per afrontar amb forces renovades l’última pujada del dia, i també per què no dir-ho, d’aquesta estada a la Vall d’Aran, el Peyrosourde. No és que sigui una pujada molt llarga, en prou feines arriba als 10 kms, però que per acabar no està tan malament. Finalment, al cim hi trobaré el cotxe per poder tornar al camping i menjar alguna cosa que faci recuperar les forces perdudes.

Però, malgrat tot, arribaré al cim satisfet d’haver aconseguit l’última frontera, la conquesta final.

Podeu veure el perfil del GPS aquí.

Anuncis

Estació de Peyragudes

Un nou port conquerit

El 2010 ja vaig pujar al Peyresourde [link a article], tot seguint l’edició del Tour d’aquell any, però així com em va quedar pendent Superbagnères, que ja la vaig pujar l’any passat i que aquest any la carretera es troba tallada per unes esllevissades, també havia deixat pendent l’estació d’esquí de Peyragudes. I més després de veure arribar el francès Thomas Voeckler com una moto en l’edició, crec, del 2011 del Tour.

I la primera sortida important als Pirineus francesos per aquest 2013 ha sigut aquesta, però com que s’hi pot arribar per dues vessants, prefereixo fer-la per la vessant “Agudes” per comptes de completar el Peyresourde, que ja coneixia. I la pujada es pot traduïr, bàsicament, en interessant i menys dura de l’esperada després de fer primer el Porthillon per passar de la Vall d’Aran a Bagnères de Luchon. Des d’allà s’han de seguir les indicacions de l’esmentat Peyresourde, i als 4 kms, més o menys, em trobo amb una desviació no esperada i que m’apunto per fer més endevant: el Port de Balès. Passats uns altres 2 kms hi ha la desviació a l’esquerra per pujar a l’estació d’esquí per la “versant Agudes” [consultar aquestes dades amb el GPS, pendent de pujar] i des d’aquest punt ja la carretera es va cargolant per arribar al punt final.

Ja de tornada, aprofito per dinar a Bagnères de Luchon abans de seguir amb la volta fins a Marignac i Saint Béat, per tornar a entrar a la Vall per Les.

Podeu veure el perfil del GPS aquí.