De Palamós a Llagostera passant per Tossa

A la conquesta de “noves fronteres”

Avui toca una d’aquelles sortides que són fixes de cada any, com és sortir amb la bici de carretera des de Palamós fins a Sant Antoni de Calonge, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, i des d’allà per la revirada i costaruda carretera que condueix fins a Tossa de Mar, però aquesta vegada introdueixo una petita novetat, i és que de normal faig la ruta d’anada i tornada pel mateix lloc, però decideixo agafar la carretera que porta fins a Llagostera per tal de fer quelcom diferent i conquerir “noves fronteres”. I la veritat és que no m’arrepenteixo gens de la decisió, ja que no és de les rutes més transitades i bona part és una carretera prou ample com per poder-ne gaudir, i com a aficionat als cotxes que sóc, com a extra m’avança un increible Maybach (rara habis) que és com una petita recompensa a l’esforç realitzat fins al moment.

Ja des de Llagostera (foto principal) pujo fins a Romanyà i baixar per Calonge, per acabar fent alguna volta d’anada i tornada des de Calonge fins a baix a Sant Antoni (fent mitja volta a les rotondes de les puntes), i mirar de pujar la velocitat promig i la resistència.

Acabo amb 90’09 km en 3h 45min amb un promig de 24’23 km/h, que tampoc està malament.

Dues vistes d’un mas, a la carretera de Llagostera en direcció Romanyà.

Fotos de racons de Palamós

This gallery contains 13 photos.

<< Torna a l’article

Racons de Palamós amb encant

Racons desconeguts

Unes bones vacances sempre dónen per molt, i naturalment també per avorrirse (hi ha tan de temps per devant…), però a mitja tarda decideixo sortir a caminar una mica per distreure’m i expulsar l’avorriment. Tot resseguint el litoral palamosí des de La Fosca fins al Port, passejant amb calma es gaudeix intensament dels petits racons que sovint obviem per entendre que “això ja m’ho conec”, i és quan mires aquests petits detalls que et sents plè d’energia, i amb una càmera de fotos a punt, permet captar una part d’aquests petits i fugaços moments de plaer.

Hi ha pràcticament de tot, perquè permet gaudir de petits grans precipicis fins a unes vistes panoràmiques de La Fosca, el coquetó far de Palamós amb la inmensitat del Mediterrani per devant, i fins i tot una curiosa casa pintada de vermell que gairebé sembla mexicana o quelcom per l’estil.

Per a més informació, disposeu d’aquesta galeria de fotos per fer una passejada.

Memories del Carrilet

El Feliuet

Un bon dia de calor, porta a fer una migdiada de les històriques, que et déixen planxat de mandra. Després de força estona provant de fer quelcom, decideixo agafar la BTT amb poques ganes, però un cop al damunt, començo a agafar bon ritme i per Platja d’Aro pujo fins a Castell d’Aro per agafar el carrilet fins a Sant Feliu de Guíxols, seguint el recorregut fins al final, donant de cara a l’antiga estació del ferrocarril. Paro a fer unes fotos, i segueixo fins al passeig de la platja, per fotografiar amb tot detall la fantàstica màquina de vapor (foto que il·lustra aquest article), des de tots els angles.

Torno pel port travessant cap a S’Agaró per l’hotel Curhotel Hipócrates, gaudint de les vistes que proporciona el turó ón està situat aquest establiment. D’allà cap a Platja d’Aro i al càmping, amb un total de 45 km. en 2h a un promig de 22,3 km/h.

Si voleu, podeu visitar la galeria de fotos per a més detalls.

Fotos de memories del Carrilet

This gallery contains 9 photos.

<< Torna a l’article

Conquerint l’Empordanet – 1a part

Llebià, un poble amb encant

És el segon dia de vacances, i surto amb la bici de carretera decidit a ampliar horitzons, per descobrir petits pobles allunyats de les carreteres més habituals. Passo per Vall-Llobrega i baixo fins a Torre Simona i Palafrugell, pujo fins a Calella i el Far de St. Sebastià, seguir fins a Tamariu i l’ascensió a Begur. Un cop allà, ja baixo fins a Pals i prenc la carretera de Torruella de Montgrí, per desviar-me en direcció Fontanilles. Seguint per la ruta, em trobo amb un poblet petit i molt cofoi situat al capdemunt d’un turó: Llebià (foto il·lustrativa del text).

Aquest és un poble d’estil medieval, que proporciona una vista francament genial de l’Empordà, tot i que hi havia una mica de calitxa i no era una vista del tot neta per fer la foto.

Després de gaudir d’aquest lloc encantador, surto per la carretera en direcció Vulpellac, i passant per Ullastret, suportant un vent en contra no massa fort però constant, arribo a La Bisbal i cap a Palafrugell, Torre Simona i Palamós. Una ruta diferent amb un recorregut de 81,97 km en 3h 52min a 21,42 km/h.

Foto d’Ullastret

Veure Empordanet-2      Veure Empordanet-3