Tag Archives: Puiggraciós
Fotos de Sant Cristòfol i Puiggraciós
Sant Cristòfol i Puiggraciós
Volta de les ermites
És divendres, i el matí el tinc lliure. Què fas quan ets aficionat a la bici i téns un mínim de 3 hores lliures per devant? Doncs, òbviament, sortir en bici. Un matí ben assolellat i amb ganes de pedalar, surto amb una intenció ben definida, i començo a pujar des del Consorci del Moble cap a Sant Cristòfol, una pujada amb un tram dur al principi, però després suavitza i ascendeix amb constància però sense una duresa extrema, i em planto força ràpid a dalt a l’ermita. Paro el GPS i observo els camins que tinc disponibles, la intenció és clara, baixar al Figueró, però en bici no he fet mai aquest camí. Si bé és cert que caminant, fent la Viladrau-La Garriga he passat per un tram del camí que tinc clar que he d’agafar, la major part no el conec. Observo la pantalla i trobo una opció, l’examino i veig que sí, que va fins al Figueró. Engego la baixada, i ben aviat em trobo amb algun tram de pujada que es fa dur per inesperat, però es gaudeix d’unes vistes increíbles sobre els Cingles i la zona de La Garriga.
Passant per la masia i la bassa de Can Plans seguim a l’esquerra per agafar la pista que anirà baixant a un bon ritme, i m’aturo a la creu de Sant Ramon, que com explica el plafó informatiu, es va aixecar en memòria del sacerdot de la Garriga mn. Ramon Pascual l’any 1936 durant la Guerra Civil, però aquest monument fou aixecat passat el conflicte bèl·lic.
El descens resulta molt interessant, amb una bona baixada per als qui gaudeixin i uns paisatges d’allò més. Al capdevall em trobo la població del Figueró, just ón volia arribar, i travesso el poble per agafar la carretera de Montmany i començar la pujada fins a l’ermita de Puiggraciós, una pujada que ja havia fet fa poc més d’un any quan vaig pujar des dels Tremolencs. Tan bon punt arribo a l’ermita, una vista impressionant amb els Pirineus nevats m’espera, i començo la baixada fins a La Garriga, fent una volta pels Tremolencs i agafant una pista que em durà fins a l’antiga carretera de l’Ametlla, sortint pel Mas Bona Vista.
Una bona sortida, plena de noves emocions per un matí lluent de primavera. La ruta mereix la pena si esteu per la zona i us voleu divertir.
Podeu veure la galeria de fotos aquí.
Anar al perfil GPS.
Puiggraciós i volta a La Garriga
Aquelles tardes d’estiu
Ara ja fa dies que és estiu, i per les tardes acompanya per allargar les sortides en bici. El sol va de baixa i no escalfa tant, però hi ha estona de llum com per no amoinar-s’hi, i com que ara feia dies que no pujava a Puiggraciós, he cregut que avui era un bon moment per fer-ho, i a més incrementaria el grau d’exigència. Primer un petit escalfament abans d’afrontar la pujada, buscant la volta llarga al bosc de Malhivern, un paratge prou interessant per gaudir-ne a peu o en bici. Després ja cap a buscar la pista que ens porta des de l’església de la Doma, tot vorejant el cementiri municipal, fins a la pista dels Tremolencs a Puiggraciós, que surt un tros més amunt del restaurant de Can Sous, a l’Ametlla. Però no hi pujaré per la pista ample, com acostumo a fer, sinó que arribant a la desviació del PR C-33, vaig per un camí a la dreta, que ens portarà per un seguit de pujades enllaçades amb unes “paelles” espectaculars i de difícil abordatge, ja que el terra està molt tou i plè de rocs que en dificulten la traçada. Però no hi ha res que em pugui aturar, ni tan sols el ramat de bens que s’escolta per entremig dels arbres, no gaire lluny, segurament, d’ón sóc ara. Finalment trobarem la rampa final del camí principal a l’ermita de Puiggraciós, i com mana la tradició, m’enfilo a la teulada de la mena de caseta que hi ha sota la torra de guaita, per tenir les millors vistes del Vallès. Unes quantes fotos, per poder illustrar aquesta entrada, hidratació i pista avall!
Baixo fins al poble de l’Ametlla, per la carretera fins a La Garriga, i travesso pels parc dels Pinetons per anar a parar al Consorci del Moble, que és el grup de botigues del moble, que fa molts anys que és emblema del poble, a la sortida en direcció Vic. D’allà prenc el camí de Sant Cristòfol, però no hi pujaré, sinó que agafaré la desviació cap a la masia de Ca l’Oliveró, passant pel costat del forn que, en algun moment de la historia serviria per coure material de construcció del mas. Si ho desitjeu, és aconsellable fer-hi una parada i veure’l des de la part superior i també des de baix, per on s’entrava el material al forn.
Seguim enfilant el camí que ens acabarà deixant a la pista poliesportiva municipal número 2, a sota del col·legi homònim de l’ermita que hem visitat al principi. Des d’aquí ja cadascú és lliure d’anar per on decideixi. Jo he optat per anar pel Passeig i fer la pujada de l’institut i passar per la pista de petanca, a sobre del pavelló de Can Violí, per tornar a casa.
Al final queda una molt bona sortida, sumant desnivells importants per la poca distància feta, la qual cosa afegeix dificultat i hi posa interès a una sortida en BTT.
Espero que hagueu gaudit, si pot ser, tant com jo mateix, amb la lectura d’aquest article, i no oblideu que sempre podeu descarregar-vos la ruta en format .GPX per fer-la vosaltres mateixos.
2a Mussolada a Puiggraciós
Una pedalada diferent
Hi ha ocasions en què hem de provar coses noves, i aquesta vegada em vaig assabentar d’una sortida nocturna en BTT. Una bona excusa per pujar a un lloc que ja conec, però veure’l de manera diferent. La pujada va resultar més fàcil del que preveia, ja que no vam pujar pel costat més difícil, i és que amb un any de plujes com ha sigut aquest, hi ha alguns camins que són realment complicats d’atacar de dia, ara imagineu-vos de nit, amb l’única companyia de la llum de la lluna i una mínima il·luminació artificial.
Amb tot, no ens vam estar, els pocs que érem (6 en concret), de buscar algun corriol extra que posés un xic de dificultat al tema. Després de pràcticament 1 hora de pedalar, no és un mal temps, aconseguim arribar a l’objectiu: El Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós.
En arribar a dalt, ens esperava un petit avituallament, o no tant, ja que ens havíen preparat un pastís de xocolata que havia de ser per a una vintena de participants, segons les previsions, però imagineu-vos repartir aquest valorat botí entre els pocs participants…
Ja ben alimentats, vam decidir retornar en part per ón havíem pujat, però acabant el descens pel costat difícil que havíem descartat per pujar. I de nit, la baixada semblava més complicada del que realment va resultar.
En resum, una pedalada ben diferent, que accentúa els sentits, ja que amb la manca de llum natural, et veus obligat a concentrar-te molt més per ón poses les rodes de la bici.
Si no heu fet mai una sortida semblant, proveu-ho, us ho passareu genial!
pedalsicamins 