Completant la ruta
Avui, i després d’uns quants dies de pluja, neu, vent i fred, ja feia un dia més pròxim a la primavera. Encara no fa aquella temperatura més càlida, però era força més suau que dies enrera i permetia sortir, per fí, en màniga curta. Però no ens enganyem, encara som a l’hivern i pot fer aire fred, i per si de cas m’enduc la jaqueta de màniga llarga a la motxila i surto a pedalar una mica. Ja fa dies que vaig començar la temporada ciclista, i és que tot just acabar la Mitja Marató, al diumenge següent ja sortia amb el club ciclista decidit a fer quilòmetres amb la bici de carretera, però encara no havia tret del garatge la BTT, i avui era un bon moment.
Surto amb la intenció de completar una sortida que vaig deixar a mitjes fa quasi 2 anys, conquerir una de les últimes fronteres que em quedaven a prop de casa. Surto des de la urbanització de Can Poi a La Garriga en direcció al Turó de Sta. Margarida, i tot amunt sense parar, i puja de debò, aconsegueixo arribar a Roca Centella, no sense abans baixar de la bici per superar un corriol per ón m’he deixat portar pel GPS, i és que seguia una ruta que em vaig descarregar del Wikiloc feta a peu, però semblava que era tot per camins prou amples (coses de les fotos de satèlit), però no hi ha res que un bon biker no pugui superar. A mig camí em paro passada la casa de Can Prades, avui en runes, en un punt amb una vista espectacular amb el Montseny a un costat, i un tros més enllà el mar, que apareix com un mirall reflexant la llum. Aprofito per fer una foto panoràmica (foto de portada de l’article), per copçar tota la bellesa que aquest nostre paisatge ens pot arribar a oferir. Un cop sóc ja al cim de l’objectiu, un té la sensació d’haver arribat a conquerir un cim dels grans, un dels 14 “8.000”, perquè les vistes, un cop més, són d’allò més gratificant per a qualsevol amant de la muntanya i la natura.
Després de les fotos, autèntic “Leit Motiv” d’aquest blog, toca el retorn, que per comptes de fer per la mateixa banda, opto per l’opció de Sant Cristòfol per ón, una vegada més, gaudirem d’unes vistes increïbles. Podrem apreciar els Cingles de Bertí, l’ermita de Puiggraciós, la vall al fons amb La Garriga esperant-nos, i un munt de camins i corriols que no tindrem temps a fer, i que ens obligaran a tornar a pujar un altre dia per agafar-ne algún de diferent i provar altres opcions. Unes muntanyes que no ens les acabarem fàcilment, i tan sols són una petita part del nostre terriori!
Parada a l’ermita de Sant Cristòfol de Monteugues per fer la foto al peu de les escales, i seguir amb la baixada, buscant les traçades correctes i vigilant amb les pedres que sempre trobarem pel mig del camí, no fós a cas…
Resumint, una sortideta arreglada que, tot i no fer molts quilòmetres, és molt gratificant. El quilometratge elevat vindrà demà, diumenge, quan amb el club ciclista sortim amb la bici de carretera a fer tirades llargues. Seguiu sintonitzant aquesta emissora, i us seguiré informant km a km de com evoluciona la nova temporada 2013, plena de nous reptes.
Abans d’acabar, us deixo l’enllaç a la galeria de fotos, que n’he fet unes quantes, i si la foto que encapçala l’article us agrada, aquí us deixo l’enllaç per descarregar-la a mida completa (16000 x 2000 píxels – 24 Mb).
Salut i quilòmetres!
pedalsicamins 