GPS de la Ruta dels Carrilets

Ruta dels Carrilets

Descarrega’t la ruta en format .GPX

<<Torna a l’article.

Anuncis

Ruta dels Carrilets

Coneixent noves comarques

La ruta dels Carrilets, com l’he batejat, consisteix en unir el carrilet de St. Feliu de Guíxols a Girona amb el de Girona a Olot, capital de La Garrotxa i comarca encara desconeguda pel meu mapa de rutes. Tota una proesa, de moment incompleta per segona vegada, però més a prop de realitzar.

Des de Palamós surto cap a St. Feliu per agafar el carrilet fins a Girona, una ruta força habitual i fàcil de fer, però amb amenaça de pluja en algun moment del dia. A més, la nit anterior ha plogut i el camí està força tou i les rodes es claven. Avançar costa molt més que de costum. Des de la capital del Gironès surto en direcció Salt i enllaço amb el carrilet d’Olot, amb una primera parada efectiva a Anglès, ja amb més de 60 km, per descansar uns instants, menjar i omplir el bidó d’aigua. La següent parada ja la faig a l’estació d’Amer a recuperar forces, que el terreny ja comença a requerir més esforç, per bé que no és un desnivell molt exigent. Val a dir que el paisatge també es mereix un descans per gaudir-ne, i contemplar una estació de tren de les d’abans, amb el cobert del moll de càrrega molt habitual a les estacions fins mitjans del segle XX, i que als anys ‘80 van començar a desaparèixer. Seguint fins a Les Planes d’Hostoles, ja a la comarca de la Garrotxa, el paisatge no para d’oferir-nos imatges espectaculars, que ens fan imaginar com devia ésser allò de viatjar en tren per aquelles terres entre 60 i 100 anys enrera. Sens dubte una experiència molt agradable, amb un ritme molt més pausat que el d’avui dia. A més, passem pel pantà de Susqueda, que com la majoria en aquestes dates, es troba molt a prop del plè absolut.

Abans d’arribar a Les Planes d’Hostoles, ens trobem a la dreta amb una àrea de Picnic, molt àmplia i apropiada per fer-hi una parada si es viatja en grup o en família. Hi ha molt d’espai obert darrera d’una paret de pedra de la muntanya, que pràcticament ens fa passar desapercebut aquest espai, si no fós per un petit cartell que ho indica. Ja a les Planes, faig mitja volta, ja amb quasi 90 km a les cames, i em paro a dinar al restaurant Can Rajolet, de Vilanna, a prop de Bescanó. Un restaurant preparat per als ciclistes que decideixin fer-hi parada, tant de matí com de tarda, amb serveis propis per a les bicis i els seus usuaris, i amb un aparcament amb porta corredera metàllica, que obren i tanquen just quan cal, ni abans ni després, i resguardar les màquines de mirades indiscretes.

Ja a l’alçada de Cassà de la Selva comença a plovisquejar, ocasió que aprofito per a aturar-me, descansar uns instants per posar-me la capelina que duia a la motxila (per si les mosques), i engegar el tram final de 40 km amb forces i ben preparat. Però de moment només cauen que cuatre gotes i l’extra comença a fer nosa, espero que plogui aviat o em paro a treure’m la peça impermeable. Per sort no m’haig de tornar a parar, i abans de Llagostera ja comença a ploure amb més intensitat sense arribar a ser molest, ni per excés ni per defecte, a Castell d’Aro retallo la ruta cap a Platja d’Aro i retorn a Palamós, buscant complir amb un horari màxim d’arribada, que m’he marcat des que he sortit de dinar, per tal que no m’atrapi la pluja forta.

I de ben poc que m’escapo! Arribo sobre l’horari, poc abans de 2/4 de 7 de la tarda al càmping, i quan surto de la dutxa cau ja el xàfec que portava amenaçant des de feia estona. Uuuffff!! Salvat i nou rècord de distància amb la BTT: 171 km de bon turisme.

Podeu veure la galería de fotos aquí.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Ruta de la memòria històrica

La Vajol, l’essència de la memòria

Per aquells que sigueu una mica curiosos en els temes de la memòria històrica, i tot allò que té a veure amb el que s’ha amagat de la Guerra Civil Espanyola, sabreu què significa parlar de La Vajol. Jo, personalment, ho vaig descobrir un xic per casualitat l’any 2008 en saber d’una trobada de cotxes clàssics i esportius que es feia en aquella zona. Em vaig informar per saber ón era aquesta població, i aprofitant fer fotos als cotxes vaig conèixer una part de la nostra història.

Ara, cinc anys després, i després de fotografiar en aquella ocasió el pantà de La Boadella quasi buit, vaig pujar-hi de nou en un cap de setmana de mal temps, per fer la foto per al famós “antes” i “después”, trobant alguna carretera interessant per fer-la en bici. Em vaig traçar una ruta que pogués agrupar punts d’interès per acabar a La Vajol i al monument al President Companys i a tots els que per aquell punt van passar a l’exili, i just al següent cap de setmana pujava fins a la població de Llers amb el cotxe per fer el desembarcament de la bici i començar l’excursió.

Surto de Llers per una carretera molt poc transitada i tranquila, amb les primeres vistes de gran luxe, amb el Pirineu gironí nevat i ben nevat. Segueixo camí de Boadella d’Empordà i resseguint el pantà de la Boadella, em paro de nou a fer la foto, aquesta vegada amb el testimoni de la “Bestia Rossa”, i d’allà començo l’ascens cap a Darnius i en direcció a la població de Maçanet de Cabrenys, poc abans toca una nova parada en un fantàstic pont amb el pantà al fons, per seguir endevant fins a trobar la carretera, que possiblement no fa gaire era una pista forestal ara ja asfaltada, que em durà fins La Vajol. Allà em trobo amb una fantàstica placeta-terrassa amb unes vistes absolutament fantàstiques sobre l’Alt Empordà i el Golf de Roses al fons que, en un dia clar i net com el d’avui són d’allò més gratificants per aturar-s’hi a fer un mos i reposar energies.

Un passeig pel centre de la població ens descobreix tot un seguit de plaques en memòria d’aquells qui van patir la barbàrie d’aquella guerra i van utilitzar aquelles terres per mirar de fugir-ne. Però La Vajol també havia tingut una industria minera que va deixar-hi petjada, i a ella s’hi deuen alguns punts conmemoratius i un bon grapat de rutes per fer a peu, perfectament indicades.

D’allà, i ja que hi sóc, m’arribo fins al monument al que fóu president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys, i a tots els exiliats que, des d’aquell punt fronterer i no controlat, varen emigrar cap a França i des d’allà van emprendre diferents camins, tal com ens recorden els diferents plafons informatius. La carretera que ens hi porta, de tan sols 4 quilòmetres, acaba amb una gran esplanada i, un cop més ens ofereix unes excel·lents vistes sobre l’Alt Empordà. Mereix la pena aturar-se en algun dels miradors habilitats i gaudir de l’espectacle.

A partir d’aquí, toca una baixada completament a plaer per una carretera de traçat fàcil i bon asfalt, fins a la població d’Agullana ón, novament, ens trobem més plafons que ens indiquen les diferents rutes que aquella gent van utilitzar. Ara ja faig camí de tornada, passant de nou per Boadella d’Empordà i agafant la carretera cap a Pont de Molins. En principi, la idea era la d’agafar algún camí que havia observat via internet per arribar a Llers, però com que no ho conec i tot semblen pistes, decideixo acostar-me fins la N-II i fer els últims tres quilòmetres camí de Llers pels seus vorals, que en aquest punt són amples i fan de bon recórrer.

En definitiva, una sortida molt diferent a les que acostumo a fer, enmarcades generalment en el Baix Empordà-Gironès-La Selva, i que no descarto en breu repetir-ne la fórmula: en cotxe fins un punt i gaudir de bons quilòmetres, estalviant-me els més feixucs per carreteres nacionals.

No ho dubteu, si no heu visitat mai la zona, planejeu una bona sortida de turisme, i a gaudir!

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Anar al perfil del GPS.