Tag Archives: La Fosca

maig 3 2012

De La Fosca a Castell i més enllà

Aguantant el vent

Avui tocava sortir en bici de carretera, però després d’una nit amb pluja i força vent ja me’n vaig a dormir sense massa ganes per l’endemà. Però quan em llevo la sorpresa és que fa un dia radiant i net. Malgrat tot fa aire, i aquest encara és fred, però no em puc estar quiet, necessito moure’m i començo a caminar per la Fosca en direcció a platja Castell, i d’allà enfilo cap al poblat ibèric. Fa vent, com deia abans, i el mar està força mogut, hi ha onades maques i força escuma al trencar contra la platja o les roques, i això dóna per fer unes quantes fotos (sempre la càmera a punt, buscant el millor moment).

De mica en mica vaig trobant aquell punt físic que et permet allargar la ruta més del que tenies previst d’entrada, i apreto el ritme per acabar fent la tornada corrents.

Ara ja estan les fotos fetes, un bon grapat, que caldrà destil·lar, triar aquelles que mereixen ser publicades i d’aquesta manera poder-vos oferir l’habitual recull de fotos.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

juny 13 2011

De La Fosca a Cala Castell després de les plujes

Un cap de setmana de tres dies, com ha sigut aquest de la segona pàsqua, hauria de donar per moltes coses, i la veritat és que el dissabte si que es va poder aprofitar força, una bona sortida en bici fins acumular 80 quilòmetres no és com per a queixar-se. Però el diumenge ja no va ser tan bonic, tot i que vaig acabar fent una sortideta amb la BTT des de La Fosca fins a Cap Roig i baixar per Calella, Palafrugell i tornant per Ermedàs (podeu veure el perfil de la sortida AQUÍ), el dia era una mica grisot. Però no cal capficar-se massa, encara queda el dilluns que és festiu. Però quan arriba el dilluns es lleva poc positiu, ja havia plogut a la matinada, i cosa de les 10h torna a ploure amb més ganes. Una bona estona després sembla que vol parar, i com per art de màgia surt el sol, al principi una mica tímid, però amb ganes, i pels volts del migdia surto a caminar una mica, i amb la càmera en mà m’engresco a apuntar amb l’objectiu mentre les cames també s’apunten a la festa. L’ambient encara és força xafogós per l’aigua caiguda i la sobtada calor, però ofereix paisatges que semblen nous, malgrat que fa molt de temps que són allà.
Tot plegat un molt bon espectacle, amb el que us deleito a continuació amb una sessió de fotos.