Play that funky music-Rutes GPS

A continuació podreu veure les rutes GPS de les dues sessions de dissabte.

Palamós-Llagostera-Romanyà-Palamós

Descarrega’t la ruta en format .GPX

<<Torna a l’article


Palamós-Llafranc-Calonge-Palamós

Descarrega’t la ruta en format .GPX

<<Torna a l’article

Anuncis

Cròniques d’una jornada de ciclisme

Play that Funky Music

Avui, com va dir el filòsof, toca llevar-se ben d’hora ben d’hora per tenir temps per poder-ho fer tot, o quasi. Surto del càmping a les 8 del matí, i poso direcció Sta. Cristina d’Aro, Sant Miquel d’Aro i baixar cap a Llagostera.

La intenció inicial és anar cap  Sant Grau d’Ardenya i tornar per Sant Feliu de Guíxols, però m’equivoco de carretera (fa massa temps que no ho feia en aquest sentit) i agafo la carretera de Tossa de Mar. No era la intenció, i a les 10:30 havia quedat amb un amic a Palamós i em passaria de temps, no pot ser; faig mitja volta i pujo fins a Romanyà per baixar cap a Calonge i arribar a temps. Aquesta primera volta la completo amb un registre, segons el GPS, de 69’78 km en 2h 31min. a un promig de 27’7 km/h.

A partir d’aquí toca, i ja en companyia a un ritme més suau, per anar fins a Palafrugell,  pujar per la carretera de Tamariu fins al Far de Sant Sebastià, descans i avituallament, i tornar pel mateix camí i pujar fins a Calella per l’autovia, baixar per la carretera de darrera i fer una volta per Vall-Llobrega i retorn a Palamós.

I com que no en tenia prou, encara allargo la volta fins a Calonge, Sant Antoni de Calonge i retorn a Palamós, completant un registre de 53’63 km en 2h 09 min. a un promig de 24’9 km/h.

Al final una bona sortideta, que deixa molt bon sabor de boca de cara a diumenge sortir amb el grupet de Palamós.

Anar al perfil GPS.

De Palamós a Llagostera passant per Tossa

A la conquesta de “noves fronteres”

Avui toca una d’aquelles sortides que són fixes de cada any, com és sortir amb la bici de carretera des de Palamós fins a Sant Antoni de Calonge, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, i des d’allà per la revirada i costaruda carretera que condueix fins a Tossa de Mar, però aquesta vegada introdueixo una petita novetat, i és que de normal faig la ruta d’anada i tornada pel mateix lloc, però decideixo agafar la carretera que porta fins a Llagostera per tal de fer quelcom diferent i conquerir “noves fronteres”. I la veritat és que no m’arrepenteixo gens de la decisió, ja que no és de les rutes més transitades i bona part és una carretera prou ample com per poder-ne gaudir, i com a aficionat als cotxes que sóc, com a extra m’avança un increible Maybach (rara habis) que és com una petita recompensa a l’esforç realitzat fins al moment.

Ja des de Llagostera (foto principal) pujo fins a Romanyà i baixar per Calonge, per acabar fent alguna volta d’anada i tornada des de Calonge fins a baix a Sant Antoni (fent mitja volta a les rotondes de les puntes), i mirar de pujar la velocitat promig i la resistència.

Acabo amb 90’09 km en 3h 45min amb un promig de 24’23 km/h, que tampoc està malament.

Dues vistes d’un mas, a la carretera de Llagostera en direcció Romanyà.

De Palamós a Llagostera i el massís de l’Ardenya

Surto de bon matí amb una ruta nova planificada, perquè es tracta de descobrir nous camins i trencar un xic la monotonia de fer majoritariament uns pocs i coneguts recorreguts. La qüestió, començo per Platja d’Aro i pujar a Castell d’Aro per agafar el carrilet fins arribar a l’altura de Llagostera (foto superior), i allà prenc la carretera lateral a l’autovia, en direcció St. Grau. De mica en mica em vaig trobant amb una carretera secundària amb un atractiu inqüestionable, ja que et permet veure tota la vall d’Aro a mida que fas quilòmetres, fins que topes de plè amb el massis de l’Ardenya, camí de l’ermita de Sant Grau, ón s’hi arriba després d’algún petit “amago” de la carretera. Aquella mena de coses que ténen algunes carreteres de muntanya, que quan sembla que arribes… patapam! encara torna a tombar i pujar una mica més. Però paga la pena arribar fins allà.

Després, de baixada cap a la carretera de Tossa a Sant Feliu de Guíxols, una constant de revolts i més paelles, permet gaudir de la vista de mar amb tots els revolts a sota mateix.

Arribant a la cruilla, faig en direcció Sant Feliu, per travessar per Platja d’Aro i fins al càmping.

Al final, una sortida diferent en part, que aporta una satisfacció interessant per les vistes que ofereix.

Podeu visitar la galeria de fotos, per entendre a què em refereixo.