Petit recorregut C33

Aquesta és la primera caminada de l’any, i és de les durilles. Amb un recorregut d’uns 30 km., sortim a 2/4 de 8 del matí per pujar des de La Garriga fins a l’ermita de Puiggraciós, i si el dia acompanya, es pot gaudir d’unes vistes excepcionals de tot el Vallès amb el Tibidabo al fons. Des d’allà ens dirigim amb pas ferm fins al castell del Clascà, primer punt de control i esmorzar. Un bon entrepà de botifarra i cansalada per recuperar forces amb el clàssic porró de ví o el càntir d’aigua (segons preferències). Un cop acabat l’entrepà continuem fins a la Trona, punt ón ens podem desviar fins al mirador o continuar avall per un camí força dificultós degut al temps força humit dels últims dies, que ha deixat un terra molt fangós i amb molta fullaraca que converteix la baixada en terreny lliscós com pocs. Passem pel Sot de l’Obac per continuar baixant fins arribar al Figaró. D’allà travessem l’autovia pel pont, i sequim pel camí de Vallcàrquera, un camí que puja dret com una mala cosa fins arribar a la creu de Can Plans, seguim fins arribar a Sant Cristòfol de Monteugues i baixem fins al Consorci del Moble, a La Garriga, tot resseguint les dreceres marcades també per la pròxima Viladrau-La Garriga.

Al final, tot i patir en algun moment per la pluja, aquesta no apareix, i acabem la caminada al mateix lloc ón l’hem començat: Can Queló, amb bon “sabor de boca” i sense incidències.

Com sempre, podeu gaudir de les vistes d’aquesta sortida per mitjà de la galería de fotos corresponent.

Anuncis

Viladrau-La Garriga 2010: Fase prèvia

Estem a tot just un mes per tornar a la nostra caminada més preuada: la Viladrau-La Garriga, una caminada de més de 30 km. que es farà el pròxim 14 de febrer, i que ens mostra paratges d’una gran bellesa a canvi d’un esforç físic que, tot i no ser de les sortides més dures que es fan i es desfan, a ningú se li escapa la duresa de la pujada a Sant Segimón. Si a més hi afegim la neu, com en la passada edició, una pujada tan dreta com aquella es complica per moments. Sort n’hi ha que la organització ens espera, i ens recompensa, al capdemunt amb uns bons talls de coca i unes dosis de cafè per tal de refer-nos, i a partir d’aquell punt la gran part del recorregut ja és planer i avall, salvant el famós Pla de la Calma, que de pla només en té el nom. Una inmensa extensió de muntanya força pelada fa que el camí continuï pujant, això si, donant la sensació de tranquilitat quan es camina a través d’aquest tram desert, com deia, de vegetació i també de vida animal.

A partir d’allà ja és qüestió de donar ritme a les cames i controlar les baixades, que s’aniran succeïnt fins arribar a baix a La Garriga, per finalment trobar-nos amb el desitjat obsequi (quin serà, aquest any?), i l’última recompensa de la jornada, ja a la plaça de l’església, amb uns bons talls d’embotit, patates fregides i refrescos i ví dolç.

Jo ja estic marcant amb delit a la paret els dies que manquen. I vosaltres?

Us hi espero el proper 14-2-2010 ben d’hora per pujar als autocars.