Empordanet versió lliure

Remember the time

S’acaba l’any, un any que ha sigut fantàstic i plè de grans pedalades com l’increïble viatge a Itàlia per conèixer els Dolomites, però també he descobert petites grans rutes per l’Empordà. I avui he decidit fer una espècie de “Remember the time”, començant per agafar la carretera cap a Vall-Llobrega i el paratge de Castell, per seguir en direcció Torre Simona fins a Palafrugell, d’allà cap a Regencós i Pals per fer el Camí de la Font fins arribar a la carretera de Sant Feliu de Boada. Una carretera aquesta molt tranquila, per entremig de camps i granges que ens porta fins a la rotonda de Sant Julià de Boada, giro cap a la dreta per agafar després la carretera de Fontclara, Fontanilles i fins a Gualta. D’allà poso rumb a Llabià, un poblet preciós ón ja em vaig “perdre” en certa ocasió. Segueixo fins a Serra de Daró i Parlavà per desviar de nou cap Verges i, des d’allà, prendre una altra carretera tranquila fins a Les Olives, Vilopriu i Colomers.

Des d’aquest punt segueixo fins a Sant Jordi Desvalls, per anar a buscar una altra fantàstica i tranquila carretera cap a Sobrànigues, Sant Joan de les Arenes i en direcció a Foixà, però aquí faig un gir cap a La Pera i Púbol, tot vorejant el castell Gala-Dalí fins arribar a Corçà. Segueixo per la general fins a La Bisbal i tot i que la idea inicial era tornar per la Ganga, faig un parada a la font que hi ha tot just al primer quilòmetre de la carretera, omplo els bidons de nova i fresca aigua, i decideixo posar rumb a Fonteta i per Vulpellac giro a la dreta per trobar una altra fantàstica i tranquila carretera que transcorre per entremig de granges i masos restaurats fins sortir a Peratallada. Un d’aquest pobles que mereix perdre-hi un matí de visita i, si pot ser una estona més, molt millor.

Surto a la carretera principal de La Bisbal a Torroella, per ón faig un parell de quilòmetres (més o menys), fins a retrobar la carretera de Sant Feliu de Boada i el camí fins a Pals que havia fet d’anada. Segueixo fins a Regencós, però finalment per comptes de seguir cap a Palafrugell pel camí fàcil, em decideixo a pujar fins a Begur, uns 3 km força exigents per baixar després cap a Palafrugell per la carretera d’Esclanyà. I ja de tornada a Palafrugell, decideixo rematar la feina pujant a Mont-Ras i en paral·lel a la C-31 per un carril de servei arribo a Vall-Llobrega i completo la volta per La Fosca i el port de Palamós.

Al final, una sortida espectacular, d’aquelles que a aquestes alçades de l’any deixen molt bones sensacions, amb un dia que, tot sigui dit de pas, no semblava ben bé d’hivern.

Aquí us deixo l’enllaç a la ruta en format .GPX, perquè si ho voleu us la descarregueu i la pogueu gaudir.

Anuncis
Panoràmica de Pals al Montgrí

Pals i el Quermany Gros

Llocs coneguts, llocs nous

A l’encant del poble de Pals ja li he dedicat amb anterioritat algún reportatge, però com que és un d’aquells llocs que hi vaig ja per tradició, sovint m’oblido que hi ha més punts d’interés dels que ja conec.

Avui vaig amb la intenció de passar una estona a la platja i quedar-me a dinar per allà, i escullo el Restaurant El Vaixell, abans un self-service reconvertit des de fa un parell d’anys en restaurant especialitzat en peix, conservant tot l’encant que ja tenia amb anterioritat com és estar sota una pineda. Després busco un espai ón gaudir de tranquil·litat i descansar abans de tornar a agafar la bici, el lloc és el conegut com La Torre Mora, un d’aquests llocs que m’hi he parat tantes vegades, però decideixo fer una volta i algunes fotos a la construcció de la torre de defensa i vestigis de cases que hi ha al seu voltant. I a partir d’aquí ja comença una sessió d’exploració pura.

Vaig en direcció a la platja i giro a l’esquerra, per una pista que em porta fins a una casa rural amb una curiosa i típica cabina de telèfons anglesa plantada a la porta d’entrada. Segueixo un camí que porta fins a un mas en runes, ara sembla en procés de reconstrucció. Des d’allà agafo un seguit de camins que em porten fins Els Masos de Pals, i aquí ja començo l’aventura de descobrir. En una de les rotondes que hi ha m’endinso per un camí que veig indicacions de rutes, i segueixo la pista del GR-92 i el PR-C 108 que em portaran per les Mines de’n Bofill i des d’aquí pujar fins al Quermany Gros. Aquesta pujada es va tornant quasi des del mateix inici en força traïdora, i és que pel fet d’estar a la costa no ens ha de portar a error pensar que no hi ha pujades dures. Aquí tenim un perfecte exemple d’aquest greu error, la pujada es fa per una pista amb terra força tova i plena de pedres per tot arreu, tot un contrast, que dificulten molt la pujada però l’objectiu bé es mereix un bon esforç, i quan finalment arribem al cim del Quermany Gros la vista en un dia esplèndid com el d’avui ens recompensa tot l’esforç realitzat. Per una banda tenim les fantàstiques Illes Medes enmig de l’inmensitat del mar blau, resseguint la línia de les muntanyes veiem el massís del Montgrí, amb la seva figura tant característica amb el castell al cim, i ja més a l’esquerra podem apreciar el poble de Pals amb la seva torre de les hores lluïnt figura.

Després de descansar una estona i recrear-se amb la vista excepcional, toca la baixada, i no és que per baixada vulgui dir tranquil·litat precisament. Si us agrada el descens tècnic i sense compassió la vostra és baixar seguint les indicacions del PR-C 108 en direcció Pals, molt més dur que l’altre vessant per ón he pujat; sinó més val que us ho agafeu amb calma i feu com vaig fer jo mateix, quan les coses es posaven molt lletges es baixa de la bici i caminant es fa més segur. Finalment enllaçem amb una carretera asfaltada que ens porta de nou a Els Masos de Pals i d’allà fins a Pals ja és “pa menjat (pan comido)”, i en aquest punt ja me’n torno cap a Palafrugell pel mateix camí que havia vingut, el que faig sempre, i que ens porta fins a la depuradora de Torrent, creuar la carretera i agafar un camí molt tranquil que passa per entre una pineda i un bon grapat de masos fins a sortir al polígon industrial als afores de Palafrugell, i d’allà cap a Torre Simona i Palamós per la Ruta del Tren Petit.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Etapa del Tour al Tourmalet

Doble o res

El Tourmalet, com ja sabreu, es pot considerar com el Rei dels Pirineus per grans etapes de ciclisme viscudes al llarg dels anys. Jo mateix ja el vaig pujar el 2010, però en aquella ocasió bàsicament només vaig fer la pujada pròpia del port des de Sainte Marie de Campan, però aquest any ho he plantejat diferent ja que anava a veure una etapa del Tour passar pel port més important. M’arribo fins a dalt al Col d’Aspin per aparcar el cotxe i començar el descens fins a Sainte Marie de Campan i pujar el Port enmig d’un ambient absolutament de ciclisme. Famílies pujant a peu, ciclistes, cotxes i autocaravanes buscant el millor lloc possible per gaudir de l’espectacle, i pel camí gent que et va donant ànims per seguir amb la pròpia proesa.

Després d’una hora i vint minuts de pujada, arribo al cim, un cim un xic desconegut per tota la guarnició pròpia de la gran volta i per l’enorme quantitat de gent que ocupa la zona. I després d’una bona estona de donar-hi voltes decideixo començar la baixada cap a l’altre costat, primer amb la intenció de fer uns tres quilòmetres i tornar, després: va, fins aquelles autocaravanes; al final ja deixant anar la bici fins arribar a la població de Barèges, ja amb 11 quilòmetres de baixada, i sabent que encara queden uns 8 fins a Luz-Sant Sauveur prefereixo fer mitja volta, que després costarà molt arribar a dalt amb els cotxes de la organització començant a passar. I de fet, el descens fet fins ara també s’ha de pujar, i déu ni dó com puja. Però al final aconsegueixo fer el cim per segona vegada.

Després, paciència i esperar que passi la caravana publicitària, tot un espectacle afegit que és com si barregéssim una rua de carnaval amb la cavalcada de Reis, tot repartint regals dels patrocinadors.

Ja un cop acabat el pas dels corredors toca baixar el port, enmig d’una gentada i un trànsit de por, tot anar sortejant cotxes, aconsegueixo arribar al capdevall del port sense haver pogut gaudir plenament de la baixada. Ara toca remuntar fins al cim del Col d’Aspin, ja amb ganes de retrobar el cotxe, i poc abans de marxar tinc el gust de poder xerrar una estona amb el músic Pep Poblet, un altre gran aficionat al ciclisme que també estava per la zona seguint el Tour.

Què gran que és el Tourmalet!!

Visitar la galeria de fotos aquí.

Descarregueu-vos la ruta de Col d’Aspin al Tourmalet en format .GPX.

Descarregueu-vos la ruta de Barèges al Tourmalet en format .GPX.

Andorra-Puigcerdà 2014

A tot gas

I després de dormir tranquilament en un bon hotel del Principat, ara ja és diumenge i toca tornar a casa. I per fer-ho hi ha diferents opcions, però jo prefereixo la de fer-ho sobre la bici, encara que sigui com a mínim un tros.

Des de l’hotel surto ben d’hora per anar a agafar el tren a Puigcerdà, creuant la frontera i arribant a la Seu d’Urgell amb molt bon ritme. Afronto la rotonda per prendre la sortida en direcció Martinet mantenint un ritme intens de pedal i seguir guanyant quilòmetres de forma constant. A uns 10 quilòmetres (o potser un xic menys) de la Seu hi ha a mà dreta unes fonts d’aigua que aprofito per aturar-m’hi i omplir els bidons, el que tècnicament en F1 es coneix com fer un Pit-Stop, vaja. Reprenc la marxa ja sense cap més aturada fins arribar a la capital de la Cerdanya, fent una entrada triomfal, coneixedor que el ritme assolit de 29’6 km/h pels 68 quilòmetres que separen Andorra la Vella de Puigcerdà és un molt bon registre, més si es té en compte que no anava amb ningú més per anar fent relleus i que el terreny, com veureu en el GPS, és força ple de pujades i baixades constants.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Coll de la Creueta

La Garriga-Andorra 2014

Millorant l’immillorable

Un any més, com us comentava, repeteixo aquesta experiència única que és pujar des de la població de La Garriga (al Vallès Oriental) fins a Andorra (el País dels Pirineus) en bici amb el club ciclista del poble. Però tal com ja vam fer l’any passat, no ens conformem en fer molts quilòmetres, sinó que hi afegim tota la dificultat possible, fent passar la prova per poblacions com Sant Feliu de Codines, Castellterçol, Moià, l’Estany i Oristà fins arribar a Perafita, punt de parada a esmorzar i recuperar forces. Després seguim gaudint dels fantàstics paisatges que ens ofereix aquesta zona per arribar-nos a Borredà i Sant Jaume de Frontanyà, punt ón ja ens trobarem els primers desnivells importants, tot un seguit de tobogans duríssims, per anar a sortir a La Pobla de Lillet camí de Castellar de N’Hug i el fantàstic port de La Creueta, la veritable cirereta del pastís.

La Creueta és un port que acaba a 1888 m d’alçada, però que el començem amb quasi 3000 m de desnivell acumulat per completar-lo ja a la ratlla dels 3800, una experiència només apte per als més atrevits i que sempre acaba amb la moral de més d’un. Aquest any, però, com que ja em coneixia la pujada, la vaig poder afrontar amb millor coneixement de causa i anar de menys a més, acabant el port ben ple d’energia.

Tan bon punt ens reagrupem tots, baixem fins a Alp per fer la parada per dinar, i afrontar ja la part final fins la frontera a un ritme molt més constant i al mateix temps elevat.

Ja a l’hotel, el gran esforç realtizat les hores anteriors es veu ja a certa distància i comencem a contar els dies que queden per la pròxima edició, perquè al final, per dur que sigui, sempre volem tornar.

01-Bicis a Perafita

P.D.: Degut a un problema amb el GPS no us puc oferir l’enllaç a l’arxiu .GPX com de costum.

Previ La Garriga-Andorra 2014

Escalfant motors

El proper dissabte 19 de juliol, com cada any, amb el Club Ciclista La Garriga farem la sortida estrella de l’any:  sortirem des de La Garriga per pujar a Andorra passant per Sant Feliu de Codines en direcció Moià i l’Estany, creuarem “La Creueta” i finalment conquerirem el petit país dels Pirineus. Tot una proesa que us explicaré amb detall la setmana vinent.

Estigueu atents, que això promet!

Volta als Ports d'Andorra 2014

Volta als Ports d’Andorra

Dia 4 – Impressionant!

I finalment el motiu d’aquesta visita al país dels Pirineus, la 37a volta als ports d’Andorra, una espectacular marxa cicloturista amb 800 inscrits i 2 recorreguts a escollir: curt i llarg.

A que no sabeu a quin estava apuntat? Efectivament, al llarg de 110 km i uns 3.300 m de desnivell, i si voleu que us digui la veritat, abans de començar no les tenia totes, però amb tanta gent sempre resulta fàcil trobar un bon ritme.

Després dels primers quilòmetres neutralitzats per passar el túnel de les 2 Valires, baixem fins a Sant Julià de Lòria per pujar el primer repte del dia, el port de La Rabassa, exigent des dels primers metres amb unes rampes de campionat. Arribem fins als 1.820 m per fer el primer avituallament i començar un espectacular descens fins al punt d’inici per una vessant diferent. Ens dirigim amb pas ferm cap a la capital per engegar el segon repte, l’alt de la Comella, molt més curt que l’anterior però amb un desnivell superior des del primer fins a l’últim dels metres. Aquí fem el segon avituallament per baixar cap a Encamp i començar un constant ascens per la CG1, la carretera principal, fins a Canillo per fer el Coll d’Ordino, el que vaig fer ahir mateix i ón farem el tercer dels avituallaments! que sempre s’agraeixen.

Iniciem la baixada, amb més atenció que mai pel fet de ser tants participant i amb el trànsit obert, fins arribar a Ordino i posar rumb decidit cap a Arcalís, un port de debò (i els altres què éren, us preguntareu), però és que amb més de 90 quilòmetres afrontar un 2.200 no és qualsevol cosa!

Fem un nou avituallament abans de l’inici del port, i passada una zona de túnels farem l’última parada abans de la part forta, i és que aquí tan sols resten 5 quilometrets de res, i la famosa roda d’Arcalís es veu com a mil quilòmetres de distància penjada d’una enorme roca. Però al final és qüestió de prendre-s’ho amb filosofia i anar tirant, i abans no ens adonem ja tenim aquell últim punt d’avituallament molt avall i permet afrontar els 2 km finals amb una altra cara.

Al final conquereixo el cim molt satisfet de com m’ha anat tot, i amb ganes de tornar-hi l’any vinent.

Podeu veure la galería de fotos aquí.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Panoràmica del Montgrí

Pals-Peratallada-Cassà

Llocs amb encant… i més

La d’avui és d’aquelles que queden en el record com una sortida completa, amb força quilòmetres de planejar i pedalar a bon ritme però amb pujades interessants, i és que si una cosa té la comarca del Baix Empordà és llocs per gaudir pedalant, tant si és en plà com coll amunt.

Començo planer des de Palamós camí de Palafrugell i Esclanyà, per començar a pujar suaument però amb clara intencionalitat fins al cap de Begur. Segueixo fins a trobar la carretera de Sa Tuna i Sa Riera passant per l’hotel El Convent, una antiga capella actualment convertida en hotel situada en un racó privilegiat de la Costa Brava. Segueixo en direcció a la platja de Pals aprofitant per gaudir de la tranquilitat que respira el lloc, ara que és temporada baixa. Surto en direcció El Masos de Pals i baixo per la carretera en direcció la depuradora de les Serres de Pals, ón aprofito per fer la foto panoràmica que il·lustra aquest article, per arribar a la carretera de Torroella i desviar-me en direcció Peratallada i La Bisbal. Segueixo cap a Sant Sadurní de l’Heura i pujar cap a Santa Pellaia, punt ón aprofitaré per fer un petit descans, gaudir del lloc i, de pas, netejar-me les ulleres de sol que s’han empapat de suor de la pujada. Fa molt bon dia i convida a gaudir-ne plenament.

Hidratat i amb la vista en condicions executo la baixada amb tranquilitat per arribar a Cassà amb els braços relaxats, i la maquinària llesta per atacar la carretera fins a Llagostera, una llarga recta amb la vista de l’església de al fons, allà dalt a la part més alta del poble.

Ara queda ja l’última part del camí, arribar fins a Can Panedes per afrontar la pujada de Romanyà, una clàssica de la zona, i baixar amb decisió fins a Calonge, Sant Antoni i, finalment, Palamós, ón acabaré de fer la volta completa al poble.

Una bona sortida que ens porta per un bon grapat de llocs plens d’encant i d’interès històric.

 

Podeu veure la galería de fotos aquí.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Pont de Camprodón

Ripoll-Vallter 2000

Cota 2.200 i amb neu

La sortida d’avui és especial, és la 4a etapa de la Volta Ciclista a Catalunya i pujen a Vallter 2000, en la seva cota de 2.200 m., i és un bon motiu per pujar-hi per primera vegada a veure-hi l’arribada. Però primer tocarà carregar la bici al cotxe i fer quilòmetres des de Palamós fins a Ripoll, aparcar i començar a pedalar.
Engego amb sol i moltes ganes camí de Sant Joan de les Abadesses, però ja arribant a Camprodón el temps es comença a tapar, i amb l’objectiu d’avui no és com per menystenir l’evolució del temps. Però després de fer una curta volta turística a la capital de les galetes segueixo il·lusionat en direcció Setcases per començar el veritable ascens a l’estació d’esquí.
Però ja aquí baix comença a caure una mica d’aigua-neu, molt suau per ara i segueixo endevant. De mica en mica van pujant ciclistes aficionats i tots els vehicles de l’organització i dels equips, i em vaig engrescant per avançar decidit. I a mesura que m’acosto a dalt l’aigua-neu es va convertint en neu de debò, però sóc massa a prop per rendir-me, no pas ara que ja hi ha gent que et comença a animar. Faig l’últim esforç fins a la línia de meta sentint-me de nou per uns instants en campió, com aquella vegada a Bagnères de Luchon, experiències increïbles. Però no hi ha temps per perdre, el temps empitjora per moments, em faig la foto que justifiqui que jo vaig ser-hi, i com que no disposo de cotxe d’assistència me’n torno directe cap a baix, o això em pensava, perquè la baixada és molt pronunciada i costa parar la bici, i les mans van agafant fred, i és que la veritat no anava tant preparat. Tan sols 1 joc de guants d’hivern i l’impermeable per protegir-me, a banda del mallot d’hivern i una samarreta tèrmica, que alguna cosa m’ensumava…
Després de patir força durant la baixada, més si cap pel constant ascens d’autocars i cotxes dels equips, que van “sin frenos y a lo loco”, i passar un tram amb calamarsa inclosa, ja pròxim a Setcases la neu va deixant pas a un lleuger plujim i la temperatura s’enfila lleugerament. Ara ja pedalant a fons fins arribar a Ripoll, que els meus peus m’estan demanant a crits canviar els mitjons ben xops per uns de secs, i naturalment la calefacció del cotxe.
Em quedaré sense veure en viu l’etapa de la Volta, però satisfet per haver pujat un nou cim, el més alt que he fet mai fins ara i, de ben segur, per les condicions el més dur ja que al Tourmalet només hi vaig tenir pluja.

Podeu veure la galería de fotos aquí.
Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.