This gallery contains 48 photos.
<< Tornar a l’article.
Monthly Archives: Juny 2013
Castell de Torcafelló
Tancant temes pendents
Hi havia una ruta que em quedava pendent de feia ja força temps. Devia fer ja cap a dos anys que la vaig començar, però vaig plegar a mig camí per desconeixement de per ón seguir, i també perquè en aquella ocasió es va posar a ploure sense anar preparat. Des de Palamós, havia intentat arribar a Maçanet, però amb una autovia pel mig, calia buscar camins d’interès. Fins a Llagostera pel Carrilet, vaig creuar l’autovia per dalt en direcció Tossa i a l’esquerra hi havia un camí que em portava fins un llac a tocar de la carretera. Però poc després, com comentava, es va posar a ploure i tocava fer mitja volta.
Un os dur que quedava pendent de rosegar. I un temps després vaig començar a traçar la ruta a través de la web del Garmin, descobrint que podien haver camins molt interessants, però el que té la tecnologia, que t’ajuda a trobar el que busques però no en pots gaudir tan com en les tres dimensions, com en la vida real. Finalment, fa ben pocs dies, vaig aconseguir acabar el disseny de la ruta, i aquest mes de juny el començava decidit a completar el repte.
Novament, vaig sortir en direcció a Llagostera pel Carrilet per, acte seguit, creuar l’autovia i tornar al punt ón ho havia deixat. Unes quantes fotos a aquest fantàstic llac tant a tocar del trànsit i al mateix temps tant distant, per començar la part nova de l’etapa. Tocava fer cas del GPS, i m’endinso per unes urbanitzacions que semblen allunyades de tot, per fer la “descoberta” d’una ermita ja abandonada fa temps, l’ermita de Santa Seclina, envoltada d’arbres i amb parets tapiades, fa respecte i et fa sentir en alguna peli d’intriga.
Des d’allà segueixo la Ruta de Caulès arribant a Can Llobet, una masia fortificada amb un molí d’estil modernista força curiós. I ara ja queda ben poc per a l’objectiu, Maçanet ja és a prop, però primer toca creuar Vidreres i passar de nou l’autovia per sobre per, entrant a Maçanet, creuar ara l’autopista AP7 per sota i entrar finalment a la població. Passem pel centre, i al final de la recta ens trobem, a l’esquerra, amb la desviació al Castell de Torcafelló, objectiu bàsic del dia. Pujo fins al capdamunt i gaudeixo plenament de les vistes, generoses en un dia net com el d’avui, i visita obligada a les runes del castell. És recomenable pujar per l’escala metàlica de cargol, adosada a la paret de la capella de Sant Jordi, únic edifici mantingut d’empeus, per poder contemplar en tota l’extensió el paisatge que se’ns obre al devant.
De baixada, i per no fer tot el tram de carretera, passo per una pista ample i ben marcada, que ens porta de nou al centre del poble. Me’n torno cap a Vidreres, ón faig una primera parada d’avituallament a una botiga de queviures (Can Colls), i m’informo per arribar fins a Caldes. I la veritat és que és molt fàcil, i em recomanen desviar-me tan sols 1 km per visitar l’ermita de Sant Maurici. Un paratge molt interessant. L’ermita sembla que no es deu fer servir gaire, ja que el pati està envoltat d’herbes molt crescudes, però si mirem a la dreta veiem una imatge del sant, a l’aire lliure, punt que sembla de peregrinatge habitual dels veïns, a jutjar per les espelmes i plantes. A més, l’ermita consta de restes del que devia ser, segurament, un castell.
D’aquí, ja fins a Caldes és un moment, i per anar de cara a la idea, i pel desconeixement de possibles camins, tiro per la carretera fins a Llagostera, per aturar-me a dinar a peu del Carrilet i recuperar el camí de tornada a Palamós.
Novament, una ruta molt interessant, que deixa ganes de descobrir nous camins, alguns dels quals hi he passat pel devant i m’he anotat, per seguir oferint-vos detalls sobre el terreny.
pedalsicamins 