Panoràmica de Pals al Montgrí

Pals i el Quermany Gros

Llocs coneguts, llocs nous

A l’encant del poble de Pals ja li he dedicat amb anterioritat algún reportatge, però com que és un d’aquells llocs que hi vaig ja per tradició, sovint m’oblido que hi ha més punts d’interés dels que ja conec.

Avui vaig amb la intenció de passar una estona a la platja i quedar-me a dinar per allà, i escullo el Restaurant El Vaixell, abans un self-service reconvertit des de fa un parell d’anys en restaurant especialitzat en peix, conservant tot l’encant que ja tenia amb anterioritat com és estar sota una pineda. Després busco un espai ón gaudir de tranquil·litat i descansar abans de tornar a agafar la bici, el lloc és el conegut com La Torre Mora, un d’aquests llocs que m’hi he parat tantes vegades, però decideixo fer una volta i algunes fotos a la construcció de la torre de defensa i vestigis de cases que hi ha al seu voltant. I a partir d’aquí ja comença una sessió d’exploració pura.

Vaig en direcció a la platja i giro a l’esquerra, per una pista que em porta fins a una casa rural amb una curiosa i típica cabina de telèfons anglesa plantada a la porta d’entrada. Segueixo un camí que porta fins a un mas en runes, ara sembla en procés de reconstrucció. Des d’allà agafo un seguit de camins que em porten fins Els Masos de Pals, i aquí ja començo l’aventura de descobrir. En una de les rotondes que hi ha m’endinso per un camí que veig indicacions de rutes, i segueixo la pista del GR-92 i el PR-C 108 que em portaran per les Mines de’n Bofill i des d’aquí pujar fins al Quermany Gros. Aquesta pujada es va tornant quasi des del mateix inici en força traïdora, i és que pel fet d’estar a la costa no ens ha de portar a error pensar que no hi ha pujades dures. Aquí tenim un perfecte exemple d’aquest greu error, la pujada es fa per una pista amb terra força tova i plena de pedres per tot arreu, tot un contrast, que dificulten molt la pujada però l’objectiu bé es mereix un bon esforç, i quan finalment arribem al cim del Quermany Gros la vista en un dia esplèndid com el d’avui ens recompensa tot l’esforç realitzat. Per una banda tenim les fantàstiques Illes Medes enmig de l’inmensitat del mar blau, resseguint la línia de les muntanyes veiem el massís del Montgrí, amb la seva figura tant característica amb el castell al cim, i ja més a l’esquerra podem apreciar el poble de Pals amb la seva torre de les hores lluïnt figura.

Després de descansar una estona i recrear-se amb la vista excepcional, toca la baixada, i no és que per baixada vulgui dir tranquil·litat precisament. Si us agrada el descens tècnic i sense compassió la vostra és baixar seguint les indicacions del PR-C 108 en direcció Pals, molt més dur que l’altre vessant per ón he pujat; sinó més val que us ho agafeu amb calma i feu com vaig fer jo mateix, quan les coses es posaven molt lletges es baixa de la bici i caminant es fa més segur. Finalment enllaçem amb una carretera asfaltada que ens porta de nou a Els Masos de Pals i d’allà fins a Pals ja és “pa menjat (pan comido)”, i en aquest punt ja me’n torno cap a Palafrugell pel mateix camí que havia vingut, el que faig sempre, i que ens porta fins a la depuradora de Torrent, creuar la carretera i agafar un camí molt tranquil que passa per entre una pineda i un bon grapat de masos fins a sortir al polígon industrial als afores de Palafrugell, i d’allà cap a Torre Simona i Palamós per la Ruta del Tren Petit.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Anuncis

Cap Roig i Cala el Crit

Sortida senzilla i efectiva

El ciclisme, ja sigui de carretera o muntanya, té un component que el fa diferent a la resta d’esports. Hi ha dies que un surt amb ganes de fer molts quilòmetres, sovint després d’unes quantes sessions d’entrenament a fons, i no sempre s’acaba fent tanta distància com es desitjava i no amb les millors sensacions que un s’espera.

Però en canvi hi ha dies en que surts perquè fa dies que no fas bici, i necessites rodatge, però no engegues amb gaires ganes, i aquest és un d’aquells dies. Començo tard i amb més ganes d’arribar a la platja i estirar-me que no pas anar a suar pujant marges, però a la platja (La Fosca, a Palamós) encara hi ha massa gent i poc espai per posar la tovallola, i decideixo seguir un tros cap endevant direcció Castell, però no hi arribo ja que a mig camí decideixo desviar per un d’aquells camins que s’hi passa sovint pel devant però saps que no et durà gaire lluny, i l’obvies però penses: un dia d’aquests l’haig de fer. I aquest és el dia. I el camí porta cap a d’altres a dreta i esquerra, vaig agafant desviacions fins que vaig a parar a la ruta del Tren Petit. Des d’allà pujo pel càmping Benelux cap a la Platja de Castell i enfilo el camí de Cap Roig agafant a l’esquerra un camí que puja directe i que feia temps que no agafava. És bàsicament un camí per fer a peu, ja que té punts en que és força estret i difícil per fer en BTT, però tot depèn del nivell que tingueu. Passa pel costat d’una petita casa al mig del bosc, i segueix amunt per una pista estreta i plena de roques i arrels d’arbres, aquest és el tram més complicat. Alguns trams decideixo fer-los a peu, fins arribar al cim i tenir una vista privilegiada sobre les Illes Formigues, petites allà a l’horitzó. Segueixo ja fins a la pista principal de Cap Roig i agafo el camí que baixa cap a Cala El Crit, un autèntic espectacle de baixada que ens porta a peu del tram d’escales per baixar ja fins a la cala, deixant-nos una vista espectacular sobre, de nou, les Illes Formigues i una de les moltes roques foradades que hi ha a la Costa Brava.

Després d’una breu sessió de fotos del paisatge, remunto el camí amb el plat petit i ritme constant, que la baixada intensa ara es torna en una pujada espectacular.

Ja de nou al camí de Castell a Cap Roig, baixo en direcció La Fosca per plantar la tovallola a la platja i assaborir un bany ben merescut. Tot plegat poc més de 20 quilòmetres, però molt més distretes i divertides que moltes de les sortides llargues tipus “d’aquí a allà” que faig amb la de carretera. I és que la bici de muntanya té aquestes coses.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Etapa del Tour al Portilhon

La grandesa dels humils

Avui el Tour entra a la Vall d’Aran per la població de Les i arriben fins a Bossòst per pujar el Portilhon, i aquest és el meu escollit per el primer contacte amb la prova francesa aquest any. Aquest és un port amb possiblement menys fama que d’altres de categoria semblant, però és un bon port per pujar i gaudir del paisatge i, en dies com aquest, de l’ambient de ciclisme de les grans ocasions.

Pel costat de la Vall d’Aran és un port més assequible que pel costat francès, però a la part final té unes quantes curves precioses, ideals per aturar-s’hi a gaudir de l’ascens dels professionals.

Després de molta estona esperant, és el que té quan vas d’hora per tenir un bon lloc, passen els primers corredors amb el “Purito” Rodríguez esprintant per guanyar els punts de la muntanya, i en breus instants ja han passat tota la resta. Acaben de passar els últims cotxes de la organització i obren la carretera perquè la gent pugui anar marxant, i allò es converteix en una autèntica fugida, barregant-se cotxes, autocaravanes, vianants i ciclistes crec que a parts iguals. Per sort passats els primers quilòmetres de baixada es va endreçant la circulació i ja es pot gaudir una mica més de la baixada.

Un cop de tornada a Bossòst, aprofito per fer un entrepà i seguir la ruta cap a Es Bòrdes per la carretera d’Era Artiga de Lin i pujar cap al Plan de Batalher, fins arribar a Gausac, baixo cap a Viella i cap al càmping a descansar per preparar-me de cara a l’etapa de demà: pujar el Tourmalet.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Panoràmica del Montgrí

Pals-Peratallada-Cassà

Llocs amb encant… i més

La d’avui és d’aquelles que queden en el record com una sortida completa, amb força quilòmetres de planejar i pedalar a bon ritme però amb pujades interessants, i és que si una cosa té la comarca del Baix Empordà és llocs per gaudir pedalant, tant si és en plà com coll amunt.

Començo planer des de Palamós camí de Palafrugell i Esclanyà, per començar a pujar suaument però amb clara intencionalitat fins al cap de Begur. Segueixo fins a trobar la carretera de Sa Tuna i Sa Riera passant per l’hotel El Convent, una antiga capella actualment convertida en hotel situada en un racó privilegiat de la Costa Brava. Segueixo en direcció a la platja de Pals aprofitant per gaudir de la tranquilitat que respira el lloc, ara que és temporada baixa. Surto en direcció El Masos de Pals i baixo per la carretera en direcció la depuradora de les Serres de Pals, ón aprofito per fer la foto panoràmica que il·lustra aquest article, per arribar a la carretera de Torroella i desviar-me en direcció Peratallada i La Bisbal. Segueixo cap a Sant Sadurní de l’Heura i pujar cap a Santa Pellaia, punt ón aprofitaré per fer un petit descans, gaudir del lloc i, de pas, netejar-me les ulleres de sol que s’han empapat de suor de la pujada. Fa molt bon dia i convida a gaudir-ne plenament.

Hidratat i amb la vista en condicions executo la baixada amb tranquilitat per arribar a Cassà amb els braços relaxats, i la maquinària llesta per atacar la carretera fins a Llagostera, una llarga recta amb la vista de l’església de al fons, allà dalt a la part més alta del poble.

Ara queda ja l’última part del camí, arribar fins a Can Panedes per afrontar la pujada de Romanyà, una clàssica de la zona, i baixar amb decisió fins a Calonge, Sant Antoni i, finalment, Palamós, ón acabaré de fer la volta completa al poble.

Una bona sortida que ens porta per un bon grapat de llocs plens d’encant i d’interès històric.

 

Podeu veure la galería de fotos aquí.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Palamós-Puig d’Arques-Els Metges

De visita a “Els Metges”

Sortida de muntanya molt intensa. Des de Palamós cap a Vall-Llobrega per agafar la pista de Fitor, una pujada vertical i molt exigent, des de dalt agafo el camí en direcció Fonteta, una estona de baixada a plaer per compensar l’esforç de la pujada anterior, per arribar a baix al poble i gaudir d’unes vistes impressionants amb el Pirineu ben nevat al fons. Segueixo cap a La Bisbal i enfilo La Ganga en direcció Calonge per desviar just abans de conquerir el cim del port cap a Sant Cebrià dels Alls, i tornar així a escalar muntanya, camins que pujen en vertical fins arribar a Puig d’Arques, i seguir pujant fins a Sant Cebrià de Lledó (conegut com Els Metges), ón sembla que no haguem d’arribar mai. Finalment arribo a l’objectiu, i conquerir d’aquesta manera un nou paratge empordanès, terreny inexplorat per mí fins avui. Un cop allà decideixo tornar enrera, ja que els camins que hi ha des d’allà semblen més per fer a peu, i vaig un xic tard per fer experiments.
Segueixo en direcció a Cassà de la Selva, però tampoc em sembla prou apropiat desconec quanta estona em pot quedar fins a baix ni les condicions del camí, i finalment trobo una desviació en direcció Puig d’Arques i Romanyà, que és on arribo després de superar les últimes rampes. Omplo el bidó d’aigua a la font de Romanyà, punt obligat de parada sobretot en dies com el d’avui, i baixo fins a Calonge per acabar finalment a Palamós, tard i cansat, però encantat d’haver gaudit nous llocs i d’unes vistes increïbles.

Podeu veure la galería de fotos aquí.
Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

El Castell de Foixà

Voltant pel Baix Empordà

Una gran volta

Sortida per Sant Joan de Palamós camí de Torre Simona, Palafrugell i Pals. D’allà baixo per la carretera de La Bisbal per desviar a la dreta en direcció Torrent i passar per l’interior per poblacions com Sant Feliu de Boada, Fontclara i Fontanilles fins arribar a Torroella de Montgrí. Sortint de Torroella giro en direcció Ullà i resseguir tot un reguitzell de pobles d’interior com Bellcaire d’Empordà i Albons fins arribar a l’Escala, des d’ón torno per la GI-632 cap a Bellcaire d’Empordà (ara no arribo a entrar al poble, cosa que fa una estona si que he fet de plè) en direcció Torroella i desviar cap a Verges per la C-31, entrar per Foixà i Rupià per gaudir dels seus paisatges congelats en el temps i fer unes quantes fotos, just abans d’agafar la C-66 a Corçà, La Bisbal i Llofriu per desviar cap a Palafrugell i tornar per Torre Simona.
Però abans de donar la jornada per finalitzada, toca fer la volta final a Palamós.

Podeu veure la galería de fotos aquí.
Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Castell de Torcafelló

Tancant temes pendents

Hi havia una ruta que em quedava pendent de feia ja força temps. Devia fer ja cap a dos anys que la vaig començar, però vaig plegar a mig camí per desconeixement de per ón seguir, i també perquè en aquella ocasió es va posar a ploure sense anar preparat. Des de Palamós, havia intentat arribar a Maçanet, però amb una autovia pel mig, calia buscar camins d’interès. Fins a Llagostera pel Carrilet, vaig creuar l’autovia per dalt en direcció Tossa i a l’esquerra hi havia un camí que em portava fins un llac a tocar de la carretera. Però poc després, com comentava, es va posar a ploure i tocava fer mitja volta.

Un os dur que quedava pendent de rosegar. I un temps després vaig començar a traçar la ruta a través de la web del Garmin, descobrint que podien haver camins molt interessants, però el que té la tecnologia, que t’ajuda a trobar el que busques però no en pots gaudir tan com en les tres dimensions, com en la vida real. Finalment, fa ben pocs dies, vaig aconseguir acabar el disseny de la ruta, i aquest mes de juny el començava decidit a completar el repte.

Novament, vaig sortir en direcció a Llagostera pel Carrilet per, acte seguit, creuar l’autovia i tornar al punt ón ho havia deixat. Unes quantes fotos a aquest fantàstic llac tant a tocar del trànsit i al mateix temps tant distant, per començar la part nova de l’etapa. Tocava fer cas del GPS, i m’endinso per unes urbanitzacions que semblen allunyades de tot, per fer la “descoberta” d’una ermita ja abandonada fa temps, l’ermita de Santa Seclina, envoltada d’arbres i amb parets tapiades, fa respecte i et fa sentir en alguna peli d’intriga.

Des d’allà segueixo la Ruta de Caulès arribant a Can Llobet, una masia fortificada amb un molí d’estil modernista força curiós. I ara ja queda ben poc per a l’objectiu, Maçanet ja és a prop, però primer toca creuar Vidreres i passar de nou l’autovia per sobre per, entrant a Maçanet, creuar ara l’autopista AP7 per sota i entrar finalment a la població. Passem pel centre, i al final de la recta ens trobem, a l’esquerra, amb la desviació al Castell de Torcafelló, objectiu bàsic del dia. Pujo fins al capdamunt i gaudeixo plenament de les vistes, generoses en un dia net com el d’avui, i visita obligada a les runes del castell. És recomenable pujar per l’escala metàlica de cargol, adosada a la paret de la capella de Sant Jordi, únic edifici mantingut d’empeus, per poder contemplar en tota l’extensió el paisatge que se’ns obre al devant.

De baixada, i per no fer tot el tram de carretera, passo per una pista ample i ben marcada, que ens porta de nou al centre del poble. Me’n torno cap a Vidreres, ón faig una primera parada d’avituallament a una botiga de queviures (Can Colls), i m’informo per arribar fins a Caldes. I la veritat és que és molt fàcil, i em recomanen desviar-me tan sols 1 km per visitar l’ermita de Sant Maurici. Un paratge molt interessant. L’ermita sembla que no es deu fer servir gaire, ja que el pati està envoltat d’herbes molt crescudes,  però si mirem a la dreta veiem una imatge del sant, a l’aire lliure, punt que sembla de peregrinatge habitual dels veïns, a jutjar per les espelmes i plantes. A més, l’ermita consta de restes del que devia ser, segurament, un castell.

D’aquí, ja fins a Caldes és un moment, i per anar de cara a la idea, i pel desconeixement de possibles camins, tiro per la carretera fins a Llagostera, per aturar-me a dinar a peu del Carrilet i recuperar el camí de tornada a Palamós.

Novament, una ruta molt interessant, que deixa ganes de descobrir nous camins, alguns dels quals hi he passat pel devant i m’he anotat, per seguir oferint-vos detalls sobre el terreny.

Podeu veure la galería de fotos aquí.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.