Monthly Archives: Abril 2013

abr. 21 2013

De Palamós a Gualta i Romanyà

Que bonic que és l’Empordà

La nit de divendres no era pas gaire encoratjadora, plovia a Palamós, i feia força vent fins ben entrada la nit. No semblava que el dissabte fós propici per fer gaire cosa, però em llevo i el temps és sorprenentment nítid i ràpidament m’engresco a sortir en bici, amb ganes de fer carreteres que no conegui, i és en aquests instants que m’adono que pels voltants crec conèixer ja tots els racons, agafo un mapa de carreteres per buscar possibles alternatives. No sembla que sigui fàcil, donat que em trobaré amb la N-II, poc recomanable per fer en bici, començo a descartar alternatives i es va fent tard per agafar el cotxe i anar fins qualsevol punt “desconegut” i escalar algun port de muntanya.

Finalment decideixo que no és mala idea buscar carreteres d’interior a prop de la zona, i començo per Torre Simona camí de Palafrugell i d’allà, tot deixant-me dur pel “vent” vaig a parar al centre d’Esclanyà. Curiós pensar que amb escassament 10 km. de distància del camping ón sóc, no hi hagi entrat mai, i ho faig perquè m’he equivocat en agafar la carretera de Begur per comptes de la que pretenia, en direcció a Pals ón si que hi vaig a continuació. Desvio per la carretera de La Bisbal i cap a la dreta per Torrent. Per allà ja hi havia passat l’any anterior, però en grup. Avui la idea era fer-ho pel meu compte i anar tranquil per fer fotos i gaudir més del paisatge. Segueixo per la carretera de Sant Feliu i Sant Julià de Boada i, guiat novament pel “vent”, vaig a sortir a la població de Gualta. També ja hi havia estat anteriorment, però no pel costat que entrava avui, i podia gaudir del nucli antic de la població amb el rec del molí i el mateix Molí de Gualta com a punts d’interès.

Des d’aquí surto amb una idea inicial que és la d’arribar fins a Girona i tornar pels Àngels cap a La Bisbal, però quan ja porto una estona per la carretera en direcció la capital decideixo variar el rumb. La via és força transitada i encara em queden cap a vint quilòmetres i sóc a prop de Púbol, motiu de pes per desviar-se. Allà es troba la casa-museu Gala-Salvador Dalí que, de moment, no visitaré, però que per als seguidors del genial pintor empordanès, és un punt de referència obligat. Això serà un altre dia, avui seguiré el camí cap a La Pera i Madremanya, arribaré a La Bisbal i enfilaré La Ganga cap a Calonge.

Arribats a aquest punt un s’exposa al que s’exposa, i és que la carretera de Romanyà esdevé una temptació quan encara estàs per sota dels 80 km i téns corda, i corda per estona. M’enfilo fins a dalt a Romanyà, que amb prou feines són 6 km de pujada i decideixo explorar una carretera de la que em van parlar fa unes poques setmanes. Des de dalt al poble hi ha una desviació en direcció a Puig d’Arques, una pista fins fa poc forestal que ara està asfaltada, i començo decidit el camí. Però quan sembla que la pujada dura ha passat i es comença a divisar el radar meteorològic, llavors arriba un descens que no sembla que ens porti ràpidament al lloc desitjat. M’aturo a observar el GPS per veure el camí que pot quedar, i observo que n’hi ha per una bona estona. Es fa tard i no sé com és ni per quan en tinc. Faré mitja volta i ja hi tornaré un altre dia, més directament per conquerir el cim. Avui, però, giro cua i torno fins a Romanyà per baixar cap a Santa Cristina d’Aro. Des d’allà el vent comença a fer-se persistent i molest, però no defalleixo i endavant falta gent, amb pas ferm, cap a Palamós creuant Platja d’Aro. Per sort no hi ha gaire trànsit, i és que encara no és l’estiu, llavors ja és una altre cantar; a Palamós hi arribo ben carregat d’energia, a temps per fer-me un bon dinar i recuperar forces amb una migdiada ben merescuda.

Finalment surt una volta de poc més de 110 km. que deixa, bàsicament, una sensació impagable: Que bonic que és l’Empordà!!

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Anar al perfil del GPS.

abr. 12 2013

Sant Cristòfol i Puiggraciós

Volta de les ermites

És divendres, i el matí el tinc lliure. Què fas quan ets aficionat a la bici i téns un mínim de 3 hores lliures per devant? Doncs, òbviament, sortir en bici. Un matí ben assolellat i amb ganes de pedalar, surto amb una intenció ben definida, i començo a pujar des del Consorci del Moble cap a Sant Cristòfol, una pujada amb un tram dur al principi, però després suavitza i ascendeix amb constància però sense una duresa extrema, i em planto força ràpid a dalt a l’ermita. Paro el GPS i observo els camins que tinc disponibles, la intenció és clara, baixar al Figueró, però en bici no he fet mai aquest camí. Si bé és cert que caminant, fent la Viladrau-La Garriga he passat per un tram del camí que tinc clar que he d’agafar, la major part no el conec. Observo la pantalla i trobo una opció, l’examino i veig que sí, que va fins al Figueró. Engego la baixada, i ben aviat em trobo amb algun tram de pujada que es fa dur per inesperat, però es gaudeix d’unes vistes increíbles sobre els Cingles i la zona de La Garriga.

Passant per la masia i la bassa de Can Plans seguim a l’esquerra per agafar la pista que anirà baixant a un bon ritme, i m’aturo a la creu de Sant Ramon, que com explica el plafó informatiu, es va aixecar en memòria del sacerdot de la Garriga mn. Ramon Pascual l’any 1936 durant la Guerra Civil, però aquest monument fou aixecat passat el conflicte bèl·lic.

El descens resulta molt interessant, amb una bona baixada per als qui gaudeixin i uns paisatges d’allò més. Al capdevall em trobo la població del Figueró, just ón volia arribar, i travesso el poble per agafar la carretera de Montmany i començar la pujada fins a l’ermita de Puiggraciós, una pujada que ja havia fet fa poc més d’un any quan vaig pujar des dels Tremolencs. Tan bon punt arribo a l’ermita, una vista impressionant amb els Pirineus nevats m’espera, i començo la baixada fins a La Garriga, fent una volta pels Tremolencs i agafant una pista que em durà fins a l’antiga carretera de l’Ametlla, sortint pel Mas Bona Vista.

Una bona sortida, plena de noves emocions per un matí lluent de primavera. La ruta mereix la pena si esteu per la zona i us voleu divertir.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Anar al perfil GPS.

abr. 8 2013

Sortida de primavera freda

Resseguint l’Empordanet

Fa ja dues setmanes que som a la primavera, però el temps ha anat a més fred enlloc de temperatures més suaus, i no ha parat de ploure en tota la setmana. Ja per Setmana Santa vaig començar la mini-temporada de càmiping a Palamós, que durarà fins a finals de Juny, i hi ha moltes ganes de fer quilòmetres en bici, bons quilòmetres, cicloturisme en estat pur per una de les comarques més pintoresques de Catalunya. Plena de racons interessants a primera línia de costa, però amb un munt de poblets d’interior amb un encant igual o superior al de la seva costa escarpada, abrupta, i amb un bon nombre de petits ports de muntanya que per curts no deixen de tenir la seva duresa. Sí, és cert que els de més altura, amb prou feines arriben als 600 metres d’altura, però com bé sabreu, molts ciclistes professionals utilitzen aquesta zona per fer els seus entrenaments de pre-temporada. Són ports que discorren per carreteres molt poc transitades, i que si els vas enllaçant pots acumular un nivell d’esforç interessant. De tots és conegut que el gran Lance Armstrong, ara posat contra les cordes, vivia a Girona i utilitzava aquestes carreteres per mantenir-se en forma.

Bé, com deia al principi, tinc ganes de fer bon cicloturisme, però el dissabte va estar tot el dia plovent, amb més o menys intensitat, però plovent al cap i a la fí, i això complica molt sortir en bici. Per tant vaig estar pregant perquè el diumenge fós més tranquil climatològicament parlant. I hi va haver sort, i el dia es lleva assolellat i tranquil, un dia clar i net, i ho aprofito a base de bé. Engego a les 9 del matí, i de Palamós vaig cap a Calonge per fer el primer dels ports, La Ganga, un portet curt de poc més de 4 km des de Calonge, però d’una bellesa i fins a cert punt també duresa, prou interessants. Vaig agafant ritme, i la part final la faig enganxat a roda d’un altre ciclista, que arribat al capdemunt fa mitja volta, però a mí em queden molts kms. per fer. D’allà baixo fins la Bisbal d’Empordà per anar a buscar la carretera de Sant Sadurní de l’Heura i pujar a Santa Pellaia (recordareu que l’any passat la vaig fer per les dues vessants d’una mateixa tacada), baixar fins a Cassà de la Selva amb una vista fantàstica al fons, d’autèntic luxe, amb tot el Pirineu Gironí ben nevat. Una estampa poc habitual en aquestes èpoques, que bé mereix un mínim d’atenció. Després baixo fins a Cassà de la Selva, i per la Nacional amb pas decidit fins a l’entrada de Girona desviar a la dreta per agafar la carretera tranquila i recargolada del Santuari dels Àngels. Una altra carretera habitual des que la vaig descobrir en certa ocasió, farà ja cap a  sis anys, amb la bici de muntanya fent pistes fins la Bisbal i provant una carretera que quasi no hi passava cap cotxe.

Sta. Pellaia i Els Àngels, dues carreteres que s’han de fer quasi obligatòriament en el “mateix pack”, pel fet de poder-les començar i acabar des del mateix lloc, La Bisbal, i ens permetrà descobrir els petits pobles com Monells, perfectes per entendre l’Empordanet.

A dalt al santuari, una parada és més que obligada, per descansar uns instants i gaudir de les vistes que, en un dia clar i net com el d’avui, són absolutament impressionants. Per aquells que ho volgueu, també hi ha servei de bar amb una terrassa transitada de gent que puja caminant, en bici i també en cotxe, però que s’hi està prou a gust gaudint, per descomptat, de les vistes genials del lloc. De baixada pel costat de Madremanya en direcció La Bisbal, faig una petita desviació cap als pobles de La Pera i Púbol, dos pobles plens d’encant, i aquest últim famós per tenir-hi la casa-museu Gala-Dalí, obligat per als amants del genial pintor ampurdanès, és una desviació d’uns 7 quilòmetres fins a Púbol des de la cruïlla de Madremanya, que de ben segur us encantarà.

Després reprenc el rumb cap a Monells per desviar cap a Cruïlles i Sant Sadurní de l’Heura i reprendre la carretera que abans m’havia dut fins a Sta. Pellaia, però ara a l’inversa per remuntar la carretera de La Ganga cap a Calonge i Sant Antoni, i finalment arribar a Palamós.

Finalment queda una bona sortida de 120 kms, que calma la set de bici, i ens posa bon tò físic a les cames de cara a grans objectius per aquest 2013 que estic preparant, i que ja us aniré comentant més endevant.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Salut i llarga vida al cicloturisme!!