Puiggraciós i volta a La Garriga

Aquelles tardes d’estiu

Ara ja fa dies que és estiu, i per les tardes acompanya per allargar les sortides en bici. El sol va de baixa i no escalfa tant, però hi ha estona de llum com per no amoinar-s’hi, i com que ara feia dies que no pujava a Puiggraciós, he cregut que avui era un bon moment per fer-ho, i a més incrementaria el grau d’exigència. Primer un petit escalfament abans d’afrontar la pujada, buscant la volta llarga al bosc de Malhivern, un paratge prou interessant per gaudir-ne a peu o en bici. Després ja cap a buscar la pista que ens porta des de l’església de la Doma, tot vorejant el cementiri municipal, fins a la pista dels Tremolencs a Puiggraciós, que surt un tros més amunt del restaurant de Can Sous, a l’Ametlla. Però no hi pujaré per la pista ample, com acostumo a fer, sinó que arribant a la desviació del PR C-33, vaig per un camí a la dreta, que ens portarà per un seguit de pujades enllaçades amb unes “paelles” espectaculars i de difícil abordatge, ja que el terra està molt tou i plè de rocs que en dificulten la traçada. Però no hi ha res que em pugui aturar, ni tan sols el ramat de bens que s’escolta per entremig dels arbres, no gaire lluny, segurament, d’ón sóc ara. Finalment trobarem la rampa final del camí principal a l’ermita de Puiggraciós, i com mana la tradició, m’enfilo a la teulada de la mena de caseta que hi ha sota la torra de guaita, per tenir les millors vistes del Vallès. Unes quantes fotos, per poder illustrar aquesta entrada, hidratació i pista avall!

Baixo fins al poble de l’Ametlla, per la carretera fins a La Garriga, i travesso pels parc dels Pinetons per anar a parar al Consorci del Moble, que és el grup de botigues del moble, que fa molts anys que és emblema del poble, a la sortida en direcció Vic. D’allà prenc el camí de Sant Cristòfol, però no hi pujaré, sinó que agafaré la desviació cap a la masia de Ca l’Oliveró, passant pel costat del forn que, en algun moment de la historia serviria per coure material de construcció del mas. Si ho desitjeu, és aconsellable fer-hi una parada i veure’l des de la part superior i també des de baix, per on s’entrava el material al forn.

Seguim enfilant el camí que ens acabarà deixant a la pista poliesportiva municipal número 2, a sota del col·legi homònim de l’ermita que hem visitat al principi. Des d’aquí ja cadascú és lliure d’anar per on decideixi. Jo he optat per anar pel Passeig i fer la pujada de l’institut i passar per la pista de petanca, a sobre del pavelló de Can Violí, per tornar a casa.

Al final queda una molt bona sortida, sumant desnivells importants per la poca distància feta, la qual cosa afegeix dificultat i hi posa interès a una sortida en BTT.

Espero que hagueu gaudit, si pot ser, tant com jo mateix, amb la lectura d’aquest article, i no oblideu que sempre podeu descarregar-vos la ruta en format .GPX per fer-la vosaltres mateixos.

Anuncis

Entrenant per Andorra

La Garriga-Ripoll

Estem a juliol, i s’acosta la sortida estrella de cada temporada. S’acosta la sortida de La Garriga-Andorra, una pedalada de més de 200 km., que degut a l’ampliació de l’autovia aquests últims anys fins ben a prop de Ripoll i la prohibició de circular-hi en bicicleta, ens ha obligat a buscar alternatives. I aquest cap de setmana en provem una de nova, diferent a la que s’havia fet aquests últims dos anys.

Sortim de La Garriga en direcció l’Ametlla del Vallès, Bigues i comença l’ascens continuat, amb alguns petits descansos, de 34 kms, passant per Sant Feliu de Codines, Castellterçol, Moià i l’Estany. Després ja una baixada constant fins a Oristà, i enfilem de nou cap amunt, passant per Perafita (parada a esmorzar) i acabant la pujada a Les Lloses, una pujada interrumpuda per petites devallades, d’aquelles que fan que el cervell es cansi més que no pas les cames, creient que baixes i segueixes pujant. Finalment, ara sí, des d’aquí ja baixada fins a trobar la N-152 i acabar a Ripoll, on agafarem el tren per tornar a casa.

Fins aquí surten 125 quilòmetres, i per tant això voldrà dir que quan fem la sortida gran, encara ens quedaran uns 10 fins a Ribes, els 24 de la collada de Tosses, i d’allà fins a l’hotel a Andorra uns 70 més (càlculs aproximats), que ens deixaran una sortida d’uns 230 quilòmetres, i un desnivell acumulat… de por!

Però per al desenllaç encara queden quasi 2 mesos, i això és molt de temps per posar-se a punt, hores i hores de bona bici per devant.

Per il·lustrar breument aquest article, he posat una foto del grup entrant al poble de l’Estany.

Anar al perfil GPS.

Sortida compromesa

Això no és juliol!

Avui és primer de juliol, i amb això podríem pensar que serà un dia calurós, ideal per anar a la platja a prendre el sol i passar força estona en remull. Podria ser un bon plà.

Però el dia d’avui ja no es plantejava bé des de feia dies. M’explico: fa dies que tenia un petit problema amb els canvis a la bici de carretera, i aquest diumenge pretenia sortir amb el club ciclista a fer una de les voltes grans. La idea era fer una volta per Llinars, Santa Maria de Palautordera, Mosqueroles, Santa Fe del Montseny, La Costa del Montseny, cap a Coll Formic i baixar per Seva, Tona i pujar per Centelles per tornar a casa. Però vaig deixar de banda el problema i el divendres se m’acudeix mirar-m’ho. Efectivament, quant ho deixes per més tard, el problema ja és greu, i ho és perquè haig de portar la bici al taller i no estarà per al dia que toca. Primer revés anticipat.

El segon revés l’hem de buscar en l’estat anímic, un petit refredat m’està fent ballar el cap i em llevo amb aquell punt de desgana i en mirar per la finestra el dia tampoc es pot dir que acompany massa. Però finalment supero aquests petits contratemps i em carrego de motius per sortir, però queda pendent decidir cap a ón. Ja hi tornem a ser, el temps carrega contra les primeres intencions, s’està posant gris per moments i la primera idea de fer muntanya s’arracona, per allò d’evitar problemes. Finalment engego i començo a pedalar, enfilo la carretera de Samalús per desviar per tot un seguit de camins fins a Corró i baixar a Llerona. D’allà cap a Les Franqueses, Granollers, polígon fins al Golf de Rosanes, a La Garriga, i poso la mirada a Puiggraciós. Però ho descarto perquè allà no pinta massa bé i em liaré de valent. Decideixo posar rumb cap al bosc de Malhivern i d’allà cap amunt en direcció Samalús, i aquí vé el tercer i definitiu revés del dia: la pluja fa acte de presència, i no precisament del pal suau, no, ho fa a allò que es diu “a bots i barrals!”.

Aquí ja toca fer mitja volta i posar direcció a casa a tot gas (too fast & too furious, versió ciclista però sense nenes mones, tius catxes ni colors llampants).

Però no us penseu que és un dia d’aquells que et fas l’esforç d’arribar a casa, xop com una mala cosa, i al cap de poc surt el sol, d’altra banda lògic per l’època, noooo! Plou, llampega, trona i segueix plovent, para a mitja tarda i s’hi torna a posar més tard.

Bé, com a mínim he acabat fent quasi 30km, que com diuen en castellà: menos da una piedra!