Tag Archives: Santa Pellaia

febr. 22 2014

Palamós-Santa Pellaia i Sant Mateu de Montnegre

A la recerca de nous horitzons

Sortida des de Palamós cap a Calonge, La Ganga pujada a fons, baixar cap a La Bisbal i en direcció Santa Pellaia busco una carretera que de moment no aconsegueixo trobar. Arribo al cim i baixo fins a Cassà de la Selva per enfilar en direcció a Quart i pujar per una carretera en direcció Sant Mateu de Montnegre, fa temps que passo per devant de l’indicador però no hi he pujat mai, i la veritat és que la carretera està molt poc transitada i resulta un autèntic plaer, i començo a pensar que pugui tenir trampa. Finalment arribo a dalt, i després de pujar força i veure paisatges increïbles, em trobo devant l’ermita de Sant Mateu que queda al final de la carretera. Des d’aquí hi ha un parell de camins per fer amb la BTT, però no pas amb la de carretera.
Decideixo seguir per la carretera que indica Montnegre i més endevant deixo a l’esquerra una desviació cap a Els Àngels, perquè és una pista forestal en pujada que no tinc necessitat d’endinsar-m’hi, i segueixo endevant fins que l’asfalt s’acaba esvaïnt i queda al devant una pista forestal en direcció a Sant Sadurní de l’Heura, però de moment el camí és ample i bastant transitable amb la bici de carretera (pitjor era el Col d’Artigascou [link a article de vacances 2013] ), i decideixo continuar endevant fins arribar a la carretera de Sant Sadurní de l’Heura i Santa Pellaia. Aquesta és la carretera que buscava per l’altre costat, i és que des de les fotos del satèl·lit es veia com si fós una carretera, la trampa que em temia tot pujant.
Ja de nou sobre l’asfalt, retorn cap a La Bisbal i a tot ritme cap a Llofriu, Mont-Ras i baixar cap a Torre Simona per arribar finalment a Palamós.

Podeu veure la galería de fotos aquí.
Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

febr. 20 2014

De Palamós a La Bisbal per Llagostera

Temptant la sort

Una sortida més o menys habitual amb la bici de carretera, sortir en direcció Platja d’Aro, Santa Cristina d’Aro i per la carrtera de Romanyà baixar a Llagostera. Des d’allà vaig en direcció Caldes de Malavella i girar a la dreta per anar en direcció Cassà de la Selva, una ruta no gens difícil però amb massa trànsit, i és per aquest motiu que decideixo agafar una desviació habitual cap a Sant Andreu de Salou, que si es fa bé et porta fins a Cassà per carreteres secundàries molt poc transitades, que transcorren per entremig de nuclis urbans de pocs habitants plè masies escampades pertot, molt típic de la zona. A mig camí, però, decideixo sense més preàmbuls girar a la dreta en direcció Cassà tot seguint una indicació fugaç, i per ón acabo a un camí de terra. De moment sembla transitable amb la bici de carretera, però no tinc clar si estic temptant la sort. Per fortuna el camí segueix igual de positiu i finalment surto al polígon de Cassà.
Des d’aquí ja em deixo estar d’invents i pujo per Santa Pellaia cap a La Bisbal, i pujar la carretera de La Ganga per sortir a Calonge i finalment arribar a Palamós.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

abr. 8 2013

Sortida de primavera freda

Resseguint l’Empordanet

Fa ja dues setmanes que som a la primavera, però el temps ha anat a més fred enlloc de temperatures més suaus, i no ha parat de ploure en tota la setmana. Ja per Setmana Santa vaig començar la mini-temporada de càmiping a Palamós, que durarà fins a finals de Juny, i hi ha moltes ganes de fer quilòmetres en bici, bons quilòmetres, cicloturisme en estat pur per una de les comarques més pintoresques de Catalunya. Plena de racons interessants a primera línia de costa, però amb un munt de poblets d’interior amb un encant igual o superior al de la seva costa escarpada, abrupta, i amb un bon nombre de petits ports de muntanya que per curts no deixen de tenir la seva duresa. Sí, és cert que els de més altura, amb prou feines arriben als 600 metres d’altura, però com bé sabreu, molts ciclistes professionals utilitzen aquesta zona per fer els seus entrenaments de pre-temporada. Són ports que discorren per carreteres molt poc transitades, i que si els vas enllaçant pots acumular un nivell d’esforç interessant. De tots és conegut que el gran Lance Armstrong, ara posat contra les cordes, vivia a Girona i utilitzava aquestes carreteres per mantenir-se en forma.

Bé, com deia al principi, tinc ganes de fer bon cicloturisme, però el dissabte va estar tot el dia plovent, amb més o menys intensitat, però plovent al cap i a la fí, i això complica molt sortir en bici. Per tant vaig estar pregant perquè el diumenge fós més tranquil climatològicament parlant. I hi va haver sort, i el dia es lleva assolellat i tranquil, un dia clar i net, i ho aprofito a base de bé. Engego a les 9 del matí, i de Palamós vaig cap a Calonge per fer el primer dels ports, La Ganga, un portet curt de poc més de 4 km des de Calonge, però d’una bellesa i fins a cert punt també duresa, prou interessants. Vaig agafant ritme, i la part final la faig enganxat a roda d’un altre ciclista, que arribat al capdemunt fa mitja volta, però a mí em queden molts kms. per fer. D’allà baixo fins la Bisbal d’Empordà per anar a buscar la carretera de Sant Sadurní de l’Heura i pujar a Santa Pellaia (recordareu que l’any passat la vaig fer per les dues vessants d’una mateixa tacada), baixar fins a Cassà de la Selva amb una vista fantàstica al fons, d’autèntic luxe, amb tot el Pirineu Gironí ben nevat. Una estampa poc habitual en aquestes èpoques, que bé mereix un mínim d’atenció. Després baixo fins a Cassà de la Selva, i per la Nacional amb pas decidit fins a l’entrada de Girona desviar a la dreta per agafar la carretera tranquila i recargolada del Santuari dels Àngels. Una altra carretera habitual des que la vaig descobrir en certa ocasió, farà ja cap a  sis anys, amb la bici de muntanya fent pistes fins la Bisbal i provant una carretera que quasi no hi passava cap cotxe.

Sta. Pellaia i Els Àngels, dues carreteres que s’han de fer quasi obligatòriament en el “mateix pack”, pel fet de poder-les començar i acabar des del mateix lloc, La Bisbal, i ens permetrà descobrir els petits pobles com Monells, perfectes per entendre l’Empordanet.

A dalt al santuari, una parada és més que obligada, per descansar uns instants i gaudir de les vistes que, en un dia clar i net com el d’avui, són absolutament impressionants. Per aquells que ho volgueu, també hi ha servei de bar amb una terrassa transitada de gent que puja caminant, en bici i també en cotxe, però que s’hi està prou a gust gaudint, per descomptat, de les vistes genials del lloc. De baixada pel costat de Madremanya en direcció La Bisbal, faig una petita desviació cap als pobles de La Pera i Púbol, dos pobles plens d’encant, i aquest últim famós per tenir-hi la casa-museu Gala-Dalí, obligat per als amants del genial pintor ampurdanès, és una desviació d’uns 7 quilòmetres fins a Púbol des de la cruïlla de Madremanya, que de ben segur us encantarà.

Després reprenc el rumb cap a Monells per desviar cap a Cruïlles i Sant Sadurní de l’Heura i reprendre la carretera que abans m’havia dut fins a Sta. Pellaia, però ara a l’inversa per remuntar la carretera de La Ganga cap a Calonge i Sant Antoni, i finalment arribar a Palamós.

Finalment queda una bona sortida de 120 kms, que calma la set de bici, i ens posa bon tò físic a les cames de cara a grans objectius per aquest 2013 que estic preparant, i que ja us aniré comentant més endevant.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Salut i llarga vida al cicloturisme!!

ag. 29 2012

Santa Pellaia-La reconquesta

Una historia de cavallers, dames i castells

A dia d’avui encara em queda un port interessant per pujar per les dues vessants, i és el de Santa Pellaia, situat a la carretera que va de La Bisbal a Cassà de la Selva. Bàsicament es pot considerar una història de cavallers (el ciclista), dames (Sta. Pellaia) i castells, per la construcció en si, fent referència a una de les meves cançons preferides de Sangtraït.

Surto amb molta energia cap a Calonge i d’allà pujar el coll de La Ganga, que aquest any he pujat ja no sé quantes vegades, i arribar a La Bisbal. Aquest primer coll el pujo a un molt bon ritme, ara ja me’l conec bé i sé quan haig d’apretar i quina distància queda abans d’arribar al cim. Tan bon punt arribo a la població reconeguda per la seva tradició en ceràmica, agafo la carretera que surt cap a Sant Sadurní de l’Heura i en direcció a Cassà de la Selva, després d’uns quants quilòmetres de pujada constant i exigent, arribem a l’alt de Santa Pellaia, una ermita com qui diu perduda allà dalt, a tan sols 6 quilòmetres de Cassà, ón faré mitja volta per remuntar el port, i completar així una petita col·lecció de ports escalats al mateix dia per les dues cares.

En aquest curiós haber, aquest any hi sumo el Portilhon i la Bonaigua pel que fa a la Vall d’Aran, i Romanyà de la Selva, La Ganga i Santa Pellaia per la Costa Brava, a part d’Els Àngels (fet pels 2 costats en diferents dies).

Remuntar Santa Pellaia sembla més difícil del que realment és, ja que pel costat de Cassà, com deia, tan sols té 6 quilòmetres, dels quals els últims 1’5 són pràcticament plans i 1 dels de pujada es fa amb una recta, que el que vol és no perdre la calma, i es farà fàcil.

De baixada, em paro a Sant Sadurní de l’Heura, un poblet d’aquests d’interior amb molt d’encant i, que per altra banda, hi havia passat en diverses ocasions sense fer-hi massa cas. A partir d’aquí, per tal de rematar la feina, quan arribo a La Bisbal agafo la carretera cap a Peratallada per anar a parar a Pals, i d’allà sortir en direcció Regencós i Palafrugell, i d’allà ja fàcil cap a Palamós.

En total em queda una sortida de 108 km. a un promig de 27’3 km/h que no està malament.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Anar al perfil GPS.