Muntanyes Russes-2a generació

Rock around the clock

Una jornada d’autèntic rock, del clàssic i també del dur, però una jornada per a reinventar rutes que s’havien convertit en clàssiques. I la que un dia vaig anomenar “Muntanyes Russes“ li tocava una reinvenció mantenint l’essència i, per què no, una part del traçat.

Surto en direcció a la Platja de Castell i començo a pujar en direcció a Cap Roig per baixar fins a Calella de Palafrugell i Llafranc per afrontar el gran repte, arribar al Far de Sant Sebastià. Una pujada no molt llarga però d’una duresa com dirien els francesos Hors categorie. Després de la parada “obligada” al mirador devant de l’hotel, una vista espectacular sobre el mar, que serveix per hidratar-se i recuperar forces abans de seguir la baixada fins a Tamariu.

Però per no fer la carretera provo un camí que sembla que podria anar fins a la població, malgrat que al final em trobo amb un camí només apte per fer a peu, i decideixo fer mitja volta per anar finalment per la carretera. Des de Tamariu surto a la recerca d’una pista, el camí vell de Tamariu, que ens portarà fins a la carretera de Palafrugell a Begur; i aquí ja comença la “reinvenció”.

Per comptes de pujar a Begur i arribar a Pals, que és la versió clàssica, arribo fins a Palafrugell per anar a Mont-Ras i agafar la pista que ens durà a Fitor, una pujada de les que requereixen tot l’esforç possible i que ens durà fins al Mas Torroella per continuar pujant fins a trobar un munt de cruïlles de camins a diferents masos i destinacions possibles. L’escollida per mí, avui, serà anar en direcció a Fonteta, un petit nucli a tocar de La Bisbal d’Empordà, que com tants i tants pobles de l’Empordà, conserven aquell encant de segles passats. Un passeig pels seus carrers ens descobriran racons de pau i tranquilitat abans d’acostar-nos a la capital del Baix Empordà i emprendre el camí de La Ganga, una carretera bastant planera que ascendeix de cop els últims 2’5 kms., i molt freqüentada per ciclistes de totes les procedències. Tan bon punt arribi a tocar del cim agafaré la desviació a la dreta en direcció a Sant Cebrià dels Alls, un antic nucli habitat molt allunyat de la costa i dels atacs pirates d’altres èpoques, un camí que no para d’enfilar-se al llarg d’uns 5 quilòmetres per pista força sorrenca en alguns trams, i que des d’aquest punt ens durà en molt poc tros fins al radar meteorològic de Puig d’Arques ón, si ho desitgem, podrem gaudir d’un mirador sensacional.

En el meu cas, avui no hi pujaré perquè això ja ho vaig fer fa ben poc, i per tant seguiré endevant per aprofitar la baixada fins a Romanyà de la Selva, punt ón aprofitaré per reposar aigua tant al bidó com al Camelbak abans d’iniciar la baixada fins a Santa Cristina d’Aro. Tot i que al final decideixo variar la ruta i agafar la desviació cap a Llagostera, tampoc serà aquesta la destinació definitiva, ja que em portaria massa temps anar a buscar el Carrilet, i busco alguna pista alternativa per anar fins a Santa Cristina. Però com que avui el tema està en revolucionar la traçada, acabo decidint-me per un camí que es va estrenyent fins arribar a un punt sense més sortida que la d’un sender cap a les gorgues de Salenys. Aquí els més decidits i capacitats possiblement us atrevireu a fer-ho damunt la bici, però jo prefereixo fer el camí baixant i arrastrant “la burra”, amb tot hi ha trams que sí que són ciclables, però en general el camí és força estret i plè de verdisses.

Però com tot allò que un hi posa paciència, al final hi ha la recompensa, i aquesta arriba en forma de pista ja més ample per ón pedalar amb tranquilitat, prop d’una planta embotelladora d’aigua, i mirar de guanyar el temps que s’ha perdut abans. A partir d’aquest punt ja es comença a agafar cadència per acabar sortint al Carrilet i posar direcció cap a la Vall d’Aro i tornar finalment al punt de sortida.

En resum, una reinvenció que es pot millorar per tal d’evitar passar per camins tant estrets i dificultosos. És a dir, que si hagués disposat de més temps hauria arribat fins a Llagostera per agafar el Carrilet ja fins a Castell d’Aro, però que deixa un desnivell positiu acumulat de 1588 m. per un total de 87 quilòmetres, amb una ruta força trenca-cames, que no està malament per no pujar més enllà dels 400 metres d’alçada en el punt més alt.

Podeu veure la galería de fotos aquí.

Fotos de Muntanyes Russes-2a generació

This gallery contains 12 photos.

<< Tornar a l’article.

De Palamós a Gualta i Romanyà

Que bonic que és l’Empordà

La nit de divendres no era pas gaire encoratjadora, plovia a Palamós, i feia força vent fins ben entrada la nit. No semblava que el dissabte fós propici per fer gaire cosa, però em llevo i el temps és sorprenentment nítid i ràpidament m’engresco a sortir en bici, amb ganes de fer carreteres que no conegui, i és en aquests instants que m’adono que pels voltants crec conèixer ja tots els racons, agafo un mapa de carreteres per buscar possibles alternatives. No sembla que sigui fàcil, donat que em trobaré amb la N-II, poc recomanable per fer en bici, començo a descartar alternatives i es va fent tard per agafar el cotxe i anar fins qualsevol punt “desconegut” i escalar algun port de muntanya.

Finalment decideixo que no és mala idea buscar carreteres d’interior a prop de la zona, i començo per Torre Simona camí de Palafrugell i d’allà, tot deixant-me dur pel “vent” vaig a parar al centre d’Esclanyà. Curiós pensar que amb escassament 10 km. de distància del camping ón sóc, no hi hagi entrat mai, i ho faig perquè m’he equivocat en agafar la carretera de Begur per comptes de la que pretenia, en direcció a Pals ón si que hi vaig a continuació. Desvio per la carretera de La Bisbal i cap a la dreta per Torrent. Per allà ja hi havia passat l’any anterior, però en grup. Avui la idea era fer-ho pel meu compte i anar tranquil per fer fotos i gaudir més del paisatge. Segueixo per la carretera de Sant Feliu i Sant Julià de Boada i, guiat novament pel “vent”, vaig a sortir a la població de Gualta. També ja hi havia estat anteriorment, però no pel costat que entrava avui, i podia gaudir del nucli antic de la població amb el rec del molí i el mateix Molí de Gualta com a punts d’interès.

Des d’aquí surto amb una idea inicial que és la d’arribar fins a Girona i tornar pels Àngels cap a La Bisbal, però quan ja porto una estona per la carretera en direcció la capital decideixo variar el rumb. La via és força transitada i encara em queden cap a vint quilòmetres i sóc a prop de Púbol, motiu de pes per desviar-se. Allà es troba la casa-museu Gala-Salvador Dalí que, de moment, no visitaré, però que per als seguidors del genial pintor empordanès, és un punt de referència obligat. Això serà un altre dia, avui seguiré el camí cap a La Pera i Madremanya, arribaré a La Bisbal i enfilaré La Ganga cap a Calonge.

Arribats a aquest punt un s’exposa al que s’exposa, i és que la carretera de Romanyà esdevé una temptació quan encara estàs per sota dels 80 km i téns corda, i corda per estona. M’enfilo fins a dalt a Romanyà, que amb prou feines són 6 km de pujada i decideixo explorar una carretera de la que em van parlar fa unes poques setmanes. Des de dalt al poble hi ha una desviació en direcció a Puig d’Arques, una pista fins fa poc forestal que ara està asfaltada, i començo decidit el camí. Però quan sembla que la pujada dura ha passat i es comença a divisar el radar meteorològic, llavors arriba un descens que no sembla que ens porti ràpidament al lloc desitjat. M’aturo a observar el GPS per veure el camí que pot quedar, i observo que n’hi ha per una bona estona. Es fa tard i no sé com és ni per quan en tinc. Faré mitja volta i ja hi tornaré un altre dia, més directament per conquerir el cim. Avui, però, giro cua i torno fins a Romanyà per baixar cap a Santa Cristina d’Aro. Des d’allà el vent comença a fer-se persistent i molest, però no defalleixo i endavant falta gent, amb pas ferm, cap a Palamós creuant Platja d’Aro. Per sort no hi ha gaire trànsit, i és que encara no és l’estiu, llavors ja és una altre cantar; a Palamós hi arribo ben carregat d’energia, a temps per fer-me un bon dinar i recuperar forces amb una migdiada ben merescuda.

Finalment surt una volta de poc més de 110 km. que deixa, bàsicament, una sensació impagable: Que bonic que és l’Empordà!!

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Anar al perfil del GPS.

Fotos de Mont-Ras a Puig d’Arques

This gallery contains 24 photos.

<< Torna a l’article

De Mont-Ras a Puig d’Arques passant per Fitor

Conquerint el cim de Les Gavarres

Em llevo, miro al cel, efectivament fa un dia “de perles”, és a dir: cel ras, ni un núvol a la vista i previsió de calor per tot el dia. Aquesta seria una situació ideal per qualsevol amant de la platja, però no, jo prefereixo agafar la meva “burra” i escalar cims sense parar. I amb aquesta previsió de temps aconsellable omplir el dipòsit d’aigua, 2 litres a l’esquena, i… a pedalar!

De Palamós fins a Vall-Llobrega, i direcció Mont-Ras arribem a una urbanització d’alt standing a mig construïr, que just entrar trobem a mà esquerra un camí cap a Fitor. Ben aviat m’adono que serà tasca difícil, perquè la pista és molt sorrenca i puja metres fàcilment, a més a la primera curva la bici “s’aparca” a la dreta. Busco el punt idoni per engegar i uns escassos 50 metres més endevant repeteixo experiència. Esbufego, m’ho repenso, però veig aparèixer la silueta d’un altre ciclista que m’esperona i engego com per art de màgia superant les dificultats inicials. Des d’aquí ja seguit fins arribar al capdemunt, i per arribar a Fitor, aquesta vegada decideixo desviar-me pel Camí Ral, una pista estreta i força dura per tenir un bon tram de pedra, aguantant’ho tot pels braços. Tot una experiència. Ja a Fitor segueixo per la pista en direcció Fonteta passant pel Mas Cals, i desviant cap a la carretera de la Ganga, que va des de Calonge a La Bisbal. Un cop arribo a la cruïlla amb la carretera travesso i agafo la pista de pujada al Puig d’Arques. La pista és ample i molt practicable, però la pujada és constant. Després de molta estona, el camí comença a planejar i arribo a Sant Cebrià dels Alls, un conjunt de vivendes al voltant d’una ermita en estat de restauració. Després de consultar un planell, comprovo que l’objectiu ja és molt aprop, però abans encara quedarà encarar l’últim pendent, i finalment la recompensa: una visió molt àmplia, que podreu comprovar amb les fotos dels panells explicatius.

Ja de baixada, segueixo en direcció Romanyà, però no encerto del tot amb la pista, i n’agafo una amb una baixada pronunciadíssima que em durà fins a l’urbanització de Vall-Repòs, per sortir a la carretera de Calonge a Romanyà. Un cop allà, i després de repostar aigua a la font que hi ha just darrera de l’església, poso rumb cap a Santa Cristina d’Aro per agafar el Carrilet fins a Platja d’Aro i ja cap a Palamós.

En total em surt una sortida molt guapa, amb un total de 67’88 kms en 4h 02min. Sortida més curta que les últimes, però més dura.

Podeu veure les fotos en aquest enllaç.