Empordanet versió lliure

Remember the time

S’acaba l’any, un any que ha sigut fantàstic i plè de grans pedalades com l’increïble viatge a Itàlia per conèixer els Dolomites, però també he descobert petites grans rutes per l’Empordà. I avui he decidit fer una espècie de “Remember the time”, començant per agafar la carretera cap a Vall-Llobrega i el paratge de Castell, per seguir en direcció Torre Simona fins a Palafrugell, d’allà cap a Regencós i Pals per fer el Camí de la Font fins arribar a la carretera de Sant Feliu de Boada. Una carretera aquesta molt tranquila, per entremig de camps i granges que ens porta fins a la rotonda de Sant Julià de Boada, giro cap a la dreta per agafar després la carretera de Fontclara, Fontanilles i fins a Gualta. D’allà poso rumb a Llabià, un poblet preciós ón ja em vaig “perdre” en certa ocasió. Segueixo fins a Serra de Daró i Parlavà per desviar de nou cap Verges i, des d’allà, prendre una altra carretera tranquila fins a Les Olives, Vilopriu i Colomers.

Des d’aquest punt segueixo fins a Sant Jordi Desvalls, per anar a buscar una altra fantàstica i tranquila carretera cap a Sobrànigues, Sant Joan de les Arenes i en direcció a Foixà, però aquí faig un gir cap a La Pera i Púbol, tot vorejant el castell Gala-Dalí fins arribar a Corçà. Segueixo per la general fins a La Bisbal i tot i que la idea inicial era tornar per la Ganga, faig un parada a la font que hi ha tot just al primer quilòmetre de la carretera, omplo els bidons de nova i fresca aigua, i decideixo posar rumb a Fonteta i per Vulpellac giro a la dreta per trobar una altra fantàstica i tranquila carretera que transcorre per entremig de granges i masos restaurats fins sortir a Peratallada. Un d’aquest pobles que mereix perdre-hi un matí de visita i, si pot ser una estona més, molt millor.

Surto a la carretera principal de La Bisbal a Torroella, per ón faig un parell de quilòmetres (més o menys), fins a retrobar la carretera de Sant Feliu de Boada i el camí fins a Pals que havia fet d’anada. Segueixo fins a Regencós, però finalment per comptes de seguir cap a Palafrugell pel camí fàcil, em decideixo a pujar fins a Begur, uns 3 km força exigents per baixar després cap a Palafrugell per la carretera d’Esclanyà. I ja de tornada a Palafrugell, decideixo rematar la feina pujant a Mont-Ras i en paral·lel a la C-31 per un carril de servei arribo a Vall-Llobrega i completo la volta per La Fosca i el port de Palamós.

Al final, una sortida espectacular, d’aquelles que a aquestes alçades de l’any deixen molt bones sensacions, amb un dia que, tot sigui dit de pas, no semblava ben bé d’hivern.

Aquí us deixo l’enllaç a la ruta en format .GPX, perquè si ho voleu us la descarregueu i la pogueu gaudir.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s