Tag Archives: Romànic català

jul. 25 2011

Visita a la Vall de Boí

Descobrint el romànic català

Un dia que es lleva plujós no té altra sortida que agafar el mapa i buscar llocs per anar amb el cotxe. Un d’aquests llocs suggerents és, sens dubte i per proximitat, la Vall de Boí. I ja em teniu clau en mà pujant al cotxe i engegant en direcció a la bonica població de Taüll, que és la primera parada, i així anirem fent de dalt cap a baix.

Tant bon punt arribo a Taüll, a la mateixa entrada del poble hi ha un aparcament força gran per deixar-hi el cotxe, i a peu anar a visitar el poble. Primer visito l’església de Santa Maria de Taüll, que és d’accés gratuït i més senzilla, però que es pot pujar al campanar per tenir unes vistes fantàstiques sobre tot el poble. Després, carrer avall, arribo a Sant Climent de Taüll, potser una de les esglésies més emblemàtiques del Romànic Català, de la qual el màxim exponent és el campanar i el famós Pantocràtor, del que se’n conserva l’original al MNAC de Barcelona, i que en l’església se’n mostra una rèplica. En aquest temple també es pot pujar a dalt de tot del campanar, per obtenir unes vistes fantàstiques sobre la vall.

Des de Taüll baixo fins a Boí, per visitar l’església de Sant Joan de Boí, potser ja no tan emblemàtica, i també al mateix temps més senzilla, però força interessant pels murals que conserva, i tots els panells informatius que ajuden a entendre la importància de l’art romànic. Naturalment, també es permet la pujada al campanar, per obtenir igualment unes magnífiques vistes. Tant aquesta com la de Sant Climent de Taüll s’ha de comprar entrada per visitar-les, però mereix la pena, i si arribeu a temps per fer una visita guiada, segurament també. Jo no vaig arribar-hi a temps, però tal vegada en una altra ocasió…

Després de dinar, agafo la carretera que porta fins a Caldes de Boí, i m’arribo a una presa situada en un lloc increíble, com és la Presa de Cavallers, dins del Parc Nacional d’Aigüestortes, i que si el dia us acompanya, és interessant de fer algun dels camins que des d’allà estan indicats, per poder visitar tota la zona pròxima, amb tots els seus llacs. Jo tampoc ho he pogut fer, ja que el dia era gris i plujós, i a més ja era per la tarda, i al final a un se li tira el temps al damunt.

En resum, la Vall de Boí és, igual que la Vall d’Aran, una d’aquestes zones que no s’acaben fàcilment, ja que sempre queden coses per visitar o camins per fer. I si a més el dia no acompanya per plujós, quasi millor, perquè l’espectacle de saltants d’aigua és absolutament increïble, es miri cap ón es miri.

Podeu veure les fotos de Santa Maria de Taüll aquí.

Podeu veure les fotos de Sant Climent de Taüll aquí.

Podeu veure les fotos de Sant Joan de Boí aquí.

Podeu veure les fotos de la presa de Cavallers aquí.

Podeu veure les fotos de la Vall de Boí aquí.