Tag Archives: Sant Cristòfol de Monteugues

abr. 12 2013

Sant Cristòfol i Puiggraciós

Volta de les ermites

És divendres, i el matí el tinc lliure. Què fas quan ets aficionat a la bici i téns un mínim de 3 hores lliures per devant? Doncs, òbviament, sortir en bici. Un matí ben assolellat i amb ganes de pedalar, surto amb una intenció ben definida, i començo a pujar des del Consorci del Moble cap a Sant Cristòfol, una pujada amb un tram dur al principi, però després suavitza i ascendeix amb constància però sense una duresa extrema, i em planto força ràpid a dalt a l’ermita. Paro el GPS i observo els camins que tinc disponibles, la intenció és clara, baixar al Figueró, però en bici no he fet mai aquest camí. Si bé és cert que caminant, fent la Viladrau-La Garriga he passat per un tram del camí que tinc clar que he d’agafar, la major part no el conec. Observo la pantalla i trobo una opció, l’examino i veig que sí, que va fins al Figueró. Engego la baixada, i ben aviat em trobo amb algun tram de pujada que es fa dur per inesperat, però es gaudeix d’unes vistes increíbles sobre els Cingles i la zona de La Garriga.

Passant per la masia i la bassa de Can Plans seguim a l’esquerra per agafar la pista que anirà baixant a un bon ritme, i m’aturo a la creu de Sant Ramon, que com explica el plafó informatiu, es va aixecar en memòria del sacerdot de la Garriga mn. Ramon Pascual l’any 1936 durant la Guerra Civil, però aquest monument fou aixecat passat el conflicte bèl·lic.

El descens resulta molt interessant, amb una bona baixada per als qui gaudeixin i uns paisatges d’allò més. Al capdevall em trobo la població del Figueró, just ón volia arribar, i travesso el poble per agafar la carretera de Montmany i començar la pujada fins a l’ermita de Puiggraciós, una pujada que ja havia fet fa poc més d’un any quan vaig pujar des dels Tremolencs. Tan bon punt arribo a l’ermita, una vista impressionant amb els Pirineus nevats m’espera, i començo la baixada fins a La Garriga, fent una volta pels Tremolencs i agafant una pista que em durà fins a l’antiga carretera de l’Ametlla, sortint pel Mas Bona Vista.

Una bona sortida, plena de noves emocions per un matí lluent de primavera. La ruta mereix la pena si esteu per la zona i us voleu divertir.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Anar al perfil GPS.

març 11 2013

Ascens a Roca Centella

Completant la ruta

Avui, i després d’uns quants dies de pluja, neu, vent i fred, ja feia un dia més pròxim a la primavera. Encara no fa aquella temperatura més càlida, però era força més suau que dies enrera i permetia sortir, per fí, en màniga curta. Però no ens enganyem, encara som a l’hivern i pot fer aire fred, i per si de cas m’enduc la jaqueta de màniga llarga a la motxila i surto a pedalar una mica. Ja fa dies que vaig començar la temporada ciclista, i és que tot just acabar la Mitja Marató, al diumenge següent ja sortia amb el club ciclista decidit a fer quilòmetres amb la bici de carretera, però encara no havia tret del garatge la BTT, i avui era un bon moment.

Surto amb la intenció de completar una sortida que vaig deixar a mitjes fa quasi 2 anys, conquerir una de les últimes fronteres que em quedaven a prop de casa. Surto des de la urbanització de Can Poi a La Garriga en direcció al Turó de Sta. Margarida, i tot amunt sense parar, i puja de debò, aconsegueixo arribar a Roca Centella, no sense abans baixar de la bici per superar un corriol per ón m’he deixat portar pel GPS, i és que seguia una ruta que em vaig descarregar del Wikiloc feta a peu, però semblava que era tot per camins prou amples (coses de les fotos de satèlit), però no hi ha res que un bon biker no pugui superar. A mig camí em paro passada la casa de Can Prades, avui en runes, en un punt amb una vista espectacular amb el Montseny a un costat, i un tros més enllà el mar, que apareix com un mirall reflexant la llum. Aprofito per fer una foto panoràmica (foto de portada de l’article), per copçar tota la bellesa que aquest nostre paisatge ens pot arribar a oferir. Un cop sóc ja al cim de l’objectiu, un té la sensació d’haver arribat a conquerir un cim dels grans, un dels 14 “8.000”, perquè les vistes, un cop més, són d’allò més gratificant per a qualsevol amant de la muntanya i la natura.

Després de les fotos, autèntic “Leit Motiv” d’aquest blog, toca el retorn, que per comptes de fer per la mateixa banda, opto per l’opció de Sant Cristòfol per ón, una vegada més, gaudirem d’unes vistes increïbles. Podrem apreciar els Cingles de Bertí, l’ermita de Puiggraciós, la vall al fons amb La Garriga esperant-nos, i un munt de camins i corriols que no tindrem temps a fer, i que ens obligaran a tornar a pujar un altre dia per agafar-ne algún de diferent i provar altres opcions. Unes muntanyes que no ens les acabarem fàcilment, i tan sols són una petita part del nostre terriori!

Parada a l’ermita de Sant Cristòfol de Monteugues per fer la foto al peu de les escales, i seguir amb la baixada, buscant les traçades correctes i vigilant amb les pedres que sempre trobarem pel mig del camí, no fós a cas…

Resumint, una sortideta arreglada que, tot i no fer molts quilòmetres, és molt gratificant. El quilometratge elevat vindrà demà, diumenge, quan amb el club ciclista sortim amb la bici de carretera a fer tirades llargues. Seguiu sintonitzant aquesta emissora, i us seguiré informant km a km de com evoluciona la nova temporada 2013, plena de nous reptes.

Abans d’acabar, us deixo l’enllaç a la galeria de fotos, que n’he fet unes quantes, i si la foto que encapçala l’article us agrada, aquí us deixo l’enllaç per descarregar-la a mida completa (16000 x 2000 píxels – 24 Mb).

Salut i quilòmetres!

febr. 26 2011

Pujada a Sant Cristòfol de Monteugues

Racons de La Garriga

Finals de febrer, i ja he acabat la temporada de caminades i curses populars, i ara toca començar la temporada ciclista. Avui és un bon dia, ja que no sembla que hagi de ploure, tot i estar el dia grisot. Surto amb la BTT a escalfar suaument, però de seguida pica el cuquet, i em començo a mirar la muntanya de Sant Cristòfol, que fa molt temps que no hi pujo en bici, i cap allà que faig camí. Les primeres rampes es fan notar, ja que el terra sempre està erosionat i per tant és fàcil que la bici s’encalci per començar a patir els primers sots. Cap problema, s’adapta el ritme al terreny que s’està trepitjant i cap amunt que falta gent. De seguida noto que el ritme que agafo és bo, és constant i es mou al voltant del 10 km/h., i en una pujada com aquesta de més de 6 km de llargada, del que es tracta és que hi hagi la major constància possible. Ara ja es divisa el poble molt avall, petit i enterbolit pel dia gris, senyal inequívoca que ja porto guanyada una bona altura.

Quan arribo al tram final de la pujada, ja amb una recta i l’ermita al fons, un petit esprint i em planto a l’esplanada i la cruïlla de camins. Segueixo el camí de la dreta, que condueix fins a Can Plans, però només el ressegueixo durant uns breus instants, m’aturo a contemplar des de l’altura el paisatge de la vall, però el dia no permet treure gaires bones instantànies, i faig mitja volta per desviar ja de baixada a l’esquerra una pista força ample que he vist pujant, però que finalment no porta enlloc, com a mínim per seguir en bici. Per sort si que em trobo amb una font i aprofito per a omplir el bidó de la bici. Faig mitja volta i començo el descens, sempre ràpid però sense passar-se, que les pedres del camí fan tremolar la bici per tot arreu com si s’hagués de trencar, i el camí és plè de curves tancades, del tipus “paella” que no permeten massa alegries.

Al final, una bona sortideta, que permet començar a encarar la temporada ciclista amb optimisme, que es pot fer una campanya com a mínim igual d’interessant que l’anterior.

Per veure imatges de Sant Cristòfol, feu clic aquí.