Monthly Archives: febrer 2011

febr. 26 2011

Pujada a Sant Cristòfol de Monteugues

Racons de La Garriga

Finals de febrer, i ja he acabat la temporada de caminades i curses populars, i ara toca començar la temporada ciclista. Avui és un bon dia, ja que no sembla que hagi de ploure, tot i estar el dia grisot. Surto amb la BTT a escalfar suaument, però de seguida pica el cuquet, i em començo a mirar la muntanya de Sant Cristòfol, que fa molt temps que no hi pujo en bici, i cap allà que faig camí. Les primeres rampes es fan notar, ja que el terra sempre està erosionat i per tant és fàcil que la bici s’encalci per començar a patir els primers sots. Cap problema, s’adapta el ritme al terreny que s’està trepitjant i cap amunt que falta gent. De seguida noto que el ritme que agafo és bo, és constant i es mou al voltant del 10 km/h., i en una pujada com aquesta de més de 6 km de llargada, del que es tracta és que hi hagi la major constància possible. Ara ja es divisa el poble molt avall, petit i enterbolit pel dia gris, senyal inequívoca que ja porto guanyada una bona altura.

Quan arribo al tram final de la pujada, ja amb una recta i l’ermita al fons, un petit esprint i em planto a l’esplanada i la cruïlla de camins. Segueixo el camí de la dreta, que condueix fins a Can Plans, però només el ressegueixo durant uns breus instants, m’aturo a contemplar des de l’altura el paisatge de la vall, però el dia no permet treure gaires bones instantànies, i faig mitja volta per desviar ja de baixada a l’esquerra una pista força ample que he vist pujant, però que finalment no porta enlloc, com a mínim per seguir en bici. Per sort si que em trobo amb una font i aprofito per a omplir el bidó de la bici. Faig mitja volta i començo el descens, sempre ràpid però sense passar-se, que les pedres del camí fan tremolar la bici per tot arreu com si s’hagués de trencar, i el camí és plè de curves tancades, del tipus “paella” que no permeten massa alegries.

Al final, una bona sortideta, que permet començar a encarar la temporada ciclista amb optimisme, que es pot fer una campanya com a mínim igual d’interessant que l’anterior.

Per veure imatges de Sant Cristòfol, feu clic aquí.

febr. 6 2011

Mitja Marató Granollers-La Garriga-Granollers 2011


Feia ja força temps que planificava tornar a fer la mitja marató, des d’aquell llunyà 2006 que em vaig lesionar el tormell, en gran mesura per no anar del tot ben calçat. A finals del 2008 em vaig comprar unes vambes, pensant ja en aquest retorn, i durant els primers compassos de l’any següent em vaig equipar amb un iPod Touch i el xip del Nike+ per acoplar a les vambes ja dissenyades per a tal finalitat i entrenar-me controlant els temps i ritmes. Em vaig començar a  preparar per tornar en l’edició del 2010, però vaig fer tard a la inscripció, ja que aquell any van superar totes les espectatives d’inscripcions. No passa res, com va dir aquell “Volveré”.

Em vaig seguir preparant, i a finals d’aquest mateix any, per fí, torno a estar inscrit per a la Mitja en la seva 25a edició. Genial !

Ara sí, un bon seguit d’entrenaments i ja ens plantem al cap de setmana definitiu. El dissabte 5 de febrer toca anar a recollir el dorsal i l’obsequi, que no falti ;), i amb cert neguit a dormir i reposar per a un retorn molt esperat.

Toquen les 8 del matí al despertador, llevar-se, esmorzar, agafar la bossa amb la roba de recanvi i cap a Granollers falta gent !

Un bon escalfament, suau, de menys a més. Comença a arribar la gent, corrents amunt i avall, ja es respira en l’ambient. Dónen les primeres sortides, aquest any sortim esgraonats, i cap a ocupar el lloc i esperar el “pistoletasso” de sortida.

Començo bé, guanyant posicions de mica en mica, buscant el meu ritme que el carrer Girona de Granollers és ample i hi cabem tots (i això que som cap a 8000 participants), em moc en la franja dels 5 min/km i millorant. Abans d’entrar a La Garriga ja veig els capdavanters que tornen, i com corren ! Però jo a la meva, que queda més de la meitat. Mitja volta i cap al polígon de La Garriga, retorn a la carretera, i ja queda menys. Ritme constant per sota dels 5 min/km, bona senyal, l’entrenament ha merescut la pena. Ja sóc a Les Franqueses, i Granollers apareix al fons, decidit a donar per acabada la prova, però el tram final és el que psicològicament es fa més dur, ja que hi ha tendència a creure que ja hi ets i afluixes inconscientment, et sents bé però encara no has acabat. Últims metres, un petit “sprint” final, i passo per l’arc de l’arribada i veig en el meu cronòmetre el temps, no m’ho puc creure, estic clavant el meu millor temps !!

Finalment faig 1h 36min 03 seg, tal com mostra la imatge que il·lustra aquest text, contra 1h 35min 58seg de l’any 2005.

No està gens malament. La primera la vaig fer en poc més d’1h 45min. Molt satisfet, i ja començo a pensar en l’any vinent… però encara queda un any per això !