Fotos de Bagneres de Luchon a Col d’Aspin

This gallery contains 21 photos.

<< Torna a l’article

De Bagneres de Luchon a Col d’Aspin

Seguint el Tour de France. I una segona vegada, també.

Un matí diferent al d’ahir. Si sempre hi ha una primera vegada per gaudir del Tour de France, per què no hi hauria d’haver una segona? Per avui em programo una bona sortideta en bici, però per anar amb temps, la primera part la faig en cotxe, per tal d’arribar aviat a Bagneres de Luchon, aparcar, i des d’allà sortir en direcció Col de Peyresourde (aquest serà el primer que facin els corredors), Col d’Aspin (serà el segon), i si tinc sort intentaré començar el Tourmalet. Una proposta sens dubte ambiciosa, que començo a dur a terme amb el primer port de la jornada.
Sorprenent la quantitat de ciclistes que ja ben d’hora, tot just passen uns minuts de les 7 del matí, comencen a rodar. La primera pujada, d’uns 12 km i sempre cap amunt, és plena de gendarmes que van prenent posicions per restringir el trànsit en cada cruïlla, i pedalant per allà el mig et sents com més important, què voleu que us digui. Destacable sobretot els quilòmetres finals, ón ja hi ha més aficionats que van sortint de les moltes autocaravanes que ens trobem pel camí, i que et fan sentir encara més important, animan-te com si fóssis el Contador, o potser el mateix Eddie Merckx, qui sap.
Després d’un bon esforç, arribo al cim i faig la foto que il·lustra aquest article i aprofito per gaudir de les vistes, sempre genials per aquestes latituds, i encaro la baixada en direcció Arreau. Una bona baixada, bastant llarga i amb una última part que planeja i es pot anar a molt bon ritme. Quan arribo a Arreau la sorpresa és absolutament majúscula, si fins ara hi havia molts aficionats, tan ciclistes com de peu, aquí ja és l’apoteosi més absoluta. Gentada per tot arreu, i ciclistes, molts ciclistes. De fet crec no haver vist mai tants ciclistes junts. No. Definitivament, no ho recordo. Aquí no et podries perdre ni que ho volguéssis. Ja comença la pujada en direcció al Col d’Aspin, i ràpidament s’endevina que no serà fàcil, perquè aquest si que puja, i per acabar-ho d’arreglar, comencen a passar cotxes dels patrocinadors, sabata avall i llençant un seguit de frases publicitàries que fan que t’apartis sí o sí. De mica en mica m’adapto a la nova situació, i començo a tirar. El públic empeny amb força, i de mica en mica arribo al cim. Ja és el segon del dia, i a partir d’aquí ja la carretera està tallada (quedarà pendent el Tourmalet), i per tant em quedo en aquest punt per veure l’etapa en directe. Finalment van arribant els corredors, que des del cim ja es veu com pujen per la revirada carretera, tot seguint el senyal de l’helicòpter de TV i el públic inquiet. Després, ja un degoteig constant de corredors en els estats més diversos de cansament (que també pateixen), i quan acaben de passar toca tornar.
La baixada promet, i amb una carretera completament envaïda per ciclistes, m’enganxo a dos d’ells que marxen avall amb decisió, i faig un descens dels que fan història, molt ràpid i precís en la traçada. Després ja queda un bon tros de planer per tornar a pujar el primer port pel costat invers. Aquesta pujada, la veritat ja costa un xic més, en part perquè ja no hi ha un repte important a l’altre costat, i aprofito per gaudir del paisatje i fer fotos que a la baixada del matí no m’havia quedat ni un instant.
Finalment la baixada fins a Bagneres de Luchon, acompanyat d’altres ciclistes, es gaudeix tant o més que l’anterior, ja que no hi ha tant de trànsit, ni de cotxes ni de bicis, i sempre téns bona visió per afrontar les curves.
Realment aquesta és una altra d’aquelles experiències que no es poden passar per alt, i és que quan era a dalt a Aspin em sentia emocionat per haver-hi arribat. No us enganyaré, estava a mig camí de plorar d’alegria. Molt recomenable, sens dubte.

Visitar la galeria de fotos.

Fotos Bagneres de Luchon

This gallery contains 26 photos.

<< Torna a l’article

Bagneres de Luchon

Seguint el Tour de France. Sempre hi ha una primera vegada

Dilluns, 19 de juliol, de bon matí: Un bon dia per fer bici, i aprofitant que estic a poc més de 30 km de Luchon i el Tour té en l’etapa d’avui arribada a Bagneres de Luchon, aprofito per fer una bona sortideta. Des de Pont d’Arròs agafo la carretera en direcció Bossòst per iniciar l’escalada a un dels ports importants, com és el Portillon. La veritat és que al principi ja adverteix de quin peu calça, i ja no para de pujar, compartint constantment la carretera amb altres aficionats al ciclisme que fan més interessant l’ascens. Interessant els indicadors que ens trobem a cada quilòmetre del recorregut, ón s’apunta la distància fins al cim i els pendents promitjos durant el següent tram. Al capdemunt del port ens trobem un munt de ciclistes, pujant pels dos costats i fent-se fotos mutuament, que converteixen la jornada en una autèntica festa del ciclisme. Em paro i faig unes poques fotos del lloc i a baixar el port per l’altre costat. Ostres! Això ho hauré de pujar després! Tan sols iniciar el descens descobreixo que, pel costat francès, és més dur i també més interessant. Arribo a Bagneres de Luchon i ràpidament puc copçar el gran ambient ciclista que es respira avui. Tot està totalment invadit de ciclistes, i alguns d’ells amb màquines realment excepcionals. També ràpidament es veu l’ambient Tour. Després de fer una volta amb la bici pels carrers de la població, impregnant-me i sentint-me un corredor professional, busco un lloc ón aparcar la meva bici, i tot i que encara queda estona perquè arribin els corredors, són tot just les 11h i arribaran cap a les 17h 30min, ressegueixo a peu la zona per buscar quin pot ser el punt més interessant. Finalment em decideixo per posar-me passat la línia d’arribada, per no perdre detall dels corredors i poder presenciar el podi. A més, també hi ha la caravana del patrocinadors del Tour, que amb les seves carrosses de publicitat, van repartint aigua, gorres i tota mena de coses, cadascú del seu producte, que converteixen l’espera en quelcom més divertit. Realment és una experiència que com a aficionat al ciclisme s’ha de viure, com a mínim, una vegada.
Una altra cosa ja és sortir d’allà, entre mig d’una riuada enorme de gent, intento obrir-me pas, que ja passen de les sis de la tarda, i encara queda pujar el Portillon!
Finalment arribo a la plaça ón he aparcat la bici, i enfilo el camí de tornada, en el qual ja no deixaran d’avançarme cotxes, motos i autocars de la caravana oficial i dels equips del Tour, fins que arribi al cim. Pel camí descobreixo una font a mitja pujada, que aprofito per descansar del sobtat i intens trànsit, i de passada “omplir els dipòsits”. La baixada si que és realment per gaudir-ne, ja que com que la carretera encara està tallada al trànsit en direcció França, es poden traçar les curves amb certa alegria. Ja a la part final dónen pas als primers vehicles, i toca afluixar. D’allà ja tan sols em queden uns 10 km fins al meu destí.
Una bona jornada, amb molts records per guardar a la memòria. Us ho recomano.

Visitar la galeria de fotos.