Tag Archives: La Bisbal
GPS d’Els Àngels des de Girona
Fotos d’Els Àngels des de Girona
Els Àngels des de Girona
Una altra “Cara B”
Després d’uns quants dies de fer calor, molta calor, avui el dia es lleva mig tapat i amb temperatures més suaus. De totes maneres no sembla que hagi de ploure i tinc ganes de sortir a fer un bon quilometratge, arribar a les 3 xifres de nou, però també vull acumular desnivell.
Surto d’hora en direcció a Platja d’Aro i pujar cap a Castell d’Aro i Santa Cristina, d’allà agafo la carretera de Romanyà però a Sant Miquel d’Aro giro cap a Llagostera i amb pas ferm em dirigeixo a Caldes de Malavella. Agafo la carretera que porta fins a Cassà de la Selva i des d’aquí cap a Girona falta gent. Tant bon punt arribo a l’entrada de Girona pel costat de Quart m’espera, impacient i imponent, el port del Santuari dels Àngels. Una altra “Cara B” d’aquest any, una d’aquelles cares B com aquella famosa de We will rock you de Queen, que va ser tan sonada com la pròpia cara A (We are the champions). I és que aquest any porto uns quants ports pujats pels dos costats, fins i tot al mateix dia, com ho va ser la Bonaigua, el Portillon o el més modest però igualment interessant de Romanyà de la Selva, conquerit en dues ocasions pel mateix costat. Un port curt, més o menys 18 quilòmetres des de Calonge a Santa Cristina d’Aro, però que remuntat al mateix dia ja ens dóna aquests 36 kms.
En el cas d’avui simplement es tracta de fer el port pel costat que quedava pendent del dijous, quan el vaig pujar per la Bisbal. Els Àngels és un d’aquells ports que enganyen bastant, com ja vaig comentar l’altre vegada perquè exigeix més del que la seva alçada fa pensar, i per baixar-lo tan dóna quina banda escollim, que el ferm és prou irregular, no és una carretera principal i per tant no es deu arreglar gaire sovint, compta amb alguna curva tancada i poca amplada. Però no ens enganyem, és una carretera molt atractiva per al cicloturisme, ja que el fet de ser poc transitada i les vistes que ofereix ajuden a guanyar-se la confiança. Com que el dijous passat ja em vaig aturar a dalt de tot, avui segueixo en direcció Madremanya, Monells i Corçà per, un cop allà posar direcció a La Bisbal. Per acabar d’arreglar la sortida pujo pel coll de La Ganga per anar a sortir a Calonge i acabar la volta per Palamós.
Al final queda una sortida de 115 quilòmetres, tal com pretenia arribo a les 3 xifres, i per ben poc però ja és la sortida més llarga d’aquestes vacances, doble motiu per alegrar-se.
De totes maneres encara queda, com a mínim, una sortida més llarga que aquesta, aquest cap de setmana, però ja us ho explicaré quan toqui.
Podeu veure la galeria de fotos aquí.
Anar al perfil del GPS.
GPS de Pujada a Els Àngels
GPS de Plans truncats
Fotos de Plans truncats
Plans truncats
Una sortida més interessant del previst
És la platja, i aquests dies fa calor, força calor, d’aquelles que s’enganxa tot sense ni moure’s, però un necessita imposar-se un ritme i mantenir la forma. I avui surto amb la intenció de fer una ruta de les maques, d’aquelles que combinen carreteres principals amb comarcals poc transitades. En definitiva, tinc la intenció d’anar per Calonge cap a la Bisbal, pujar Sta. Pellaia, baixar per Cassà de la Selva i a Girona pujar els Àngels i tornar a la Bisbal per Madremanya. Si coneixeu el lloc sabreu de què us parlo. I surto amb aquesta idea, tot i que un xic tard, i corono el primer port, La Ganga, i d’allà seguint el programa baixo fins La Bisbal d’Empordà i, parat al primer semàfor que em trobo, passa un grupet de ciclistes amb un amic del poble i m’afegeixo a ells per remuntar la Ganga. De moment aquest any és el de fer els ports pels dos costats al mateix dia. Primer va ser la Bonaigua, tota una proesa, fa pocs dies va ser Romanyà de la Selva, un dia d’aquells que surts amb poques ganes i acabes fent més del que pretens, i avui la Ganga. Ells després ja van cap a Calonge i acabar la volta, i per tant a dalt del port faig mitja volta i torno cap a La Bisbal amb la intenció de seguir el pla inicial. De totes maneres m’adono que comença a ser tard i fa calor, i prefereixo estalviar-me Sta. Pellaia i pujar directament a Els Àngels, i surto de La Bisbal i agafar la carretera de Madremanya i Monells, però sortint d’aquest últim poble em trobo amb la carretera que engega cap amunt i em quedo clavat, trobo una ombra i aparco temporalment allà, penso: -Aquí s’està de fabula, potser em quedo aquí. Però és clar, què hi faré allà quiet sense més, sota un arbre enmig d’una carretera amb poc trànsit?
Finalment decideixo que faré mitja volta, me’n torno a La Bisbal (quantes vegades hi he passat, avui?), i sortint en direcció Palafrugell agafo la carretera cap a Torroella de Montgrí, perquè necessito allargar la sortida sigui com sigui. La calor, malgrat tot es deixa notar, però amb voluntat i ritme (i aigua, força aigua), vaig sumant quilòmetres. Des de Torroella en direcció a Pals em paro a descansar uns instants en una àrea de Pic-Nic amb força ombra, i amb el Montgrí al fons, torno a engegar al cap de poc per arribar al fantàstic poble de Pals, d’allà ón alguns estudis apunten que Cristóbal Colón (o tal vegada Cristòfor Colom) va sortir a fer les amèriques. Sigui com sigui, el poble medieval sempre mereix una visita, perquè és un d’aquells llocs que conserven tot l’encant d’èpoques passades. Em paro a dinar a El Mirador de Pals, un restaurant amb una bona terrassa que, tal com el seu nom indica, ofereix vistes sobre la població. I resulta ser un lloc amb una sorpresa interessant, una bici antiga exposada a l’exterior, que no s’ha restaurat mai i que demana a crits que algú se’n faci càrrec.
Ja amb la panxa plena, surto camí de Regencós, amb parada per fer fotos al zoo de figures de pedra que hi ha als afores del municipi, i que fa molt de temps que està tancat (qui sap per què?), i d’allà segueixo cap a Palafrugell a millor ritme del que em pensava, i finalment arribar de tornada a Palamós, completant una volta de poc més de 100 km, que tampoc està tan malament tenint en compte l’apatia soferta en un punt clau del recorregut.
Podeu veure la galería de fotos aquí.
Veure el perfil del GPS.
De Mont-Ras a Fitor, St. Climent de Peralta, La Bisbal i Cassà
Cercant nous horitzons
Avui toca una bona ruta, una d’aquelles que traces uns dies abans amb l’intenció de passar per llocs coneguts però interessants, i al mateix temps passar per llocs que no has arribat abans. I engego el matí enfilant la via verda que surt de Palamós en direcció Palafrugell, per desviar-me a l’alçada de Mont-Ras i pujar per una pista d’aquelles que, com la majoria de les que hi ha per aquestes contrades, no són molt llargues, però pujen bastant sobtades. Sortint del poble en direcció Palafrugell, hi ha una pista a mà esquerra que s’enfila fins a Fitor, però per comptes de baixar per la pista de Fonteta, abans d’arribar-hi decideixo desviar-me pel camí en direcció Sant Climent de Peralta, un petit nucli urbà situat als afores de La Bisbal, que em crida l’atenció. Un camí amb una baixada força ràpida, acompanyada en el seu tram final per algún mas. Ja s’albiren les primeres cases en un petit turó allà al devant, recupero el ritme de pedalada després del relax de la baixada, i passat el poble arribo a la carretera de Palafrugell a La Bisbal.
M’endinso per la població coneguda arreu per la seva ceràmica, i prenc la desviació de la carretera GI-664, que passant per poblacions com la de Cruïlles, em portarà fins a Cassà de la Selva.
La carretera discorre tranquila pels afores de Cruïlles, com comentava, arriba fins a Sant Sadurní de l’Heura, i uns pocs quilòmetres després comença la diversió: un port espectacular de poc més de 6 km, que després de força estona per un terreny força planer i a un ritme fortet (fregant els 30 km/h constants amb la bici de muntanya) sembla que la carretera s’enfili fins les boires. Finalment corono el port satisfet i complagut pel paisatge. Arribats al capdemunt, be es mereixen uns minuts per aturar-se a Santa Pellaia, una parròquia envoltada d’un petit nucli urbà ja deshabitat i mig en runes, com es pot comprovar en les fotos.
A partir d’aquí, un espectacular descens fins a Cassà de la Selva, ón enllaçaré amb el Carrilet, que ja no deixaré fins a Sant Feliu de Guíxols, camí ja conegut i que és talment com una autopista per al ciclista, donat que el sentit de marxa és ja en lleuger però constant descens. Ja arribat a Sant Feliu, poso direcció a Platja d’Aro i fins a Palamós, punt d’inici i destí de la sortida, que completo amb un registre de 101 km. amb un temps total de 4h i 23 min.
Una sortida molt completa i recomenable, ja que combina trams planers de carretera o pistes que permeten ritmes forts amb pujades intenses i descensos igualment ràpids.
Pedalant des de Palamós fins a Fitor i La Bisbal
Cada any com a mínim pujo en BTT una vegada, des de Palamós, al Puig Cargol. Una pujada força dura, ja que el pendent és important i amb alguns trams que tendeixen a dominar a la bicicleta. Quan s’arriba a dalt s’obté la recompensa, si el dia ho permet, d’una vista sobre Palamós. Sempre que hi pujo m’apunto la distància recorreguda i el temps emprat, que aquest any ha estat de 8’91 km en 39 min. amb un promig de 13’7 km/h. Un bon temps, si tenim en compte que l’any anterior ho vaig fer en 43 min.
Des d’allà continuu el camí fins arribar a l’ermita de Santa Coloma de Fitor (foto superior), un tram força suau, amb pendents mínims i uns descensos ràpids sense ser molt pronunciats, i a partir d’aquest punt vaig voler seguir el camí marcat, que per darrera l’ermita hauria de conduïr fins a Fonteta (un petit nucli als afores de La Bisbal), però les indicacions em van resultar un xic confuses, i sumat al desconeixement del mateix, vaig acabar seguint les indicacions que em van portar fins al coll de la Ganga. Just al punt en que la carretera ja descendeix camí de La Bisbal.
Ja sortint de la capital de la ceràmica, agafo la carretera que va a Pals, i trenco a la dreta agafant un camí de terra que porta fins a Palafrugell, i travessant el municipi prenc el camí de la nova ruta del tren petit, fins arribar a Palamós.
En total faig una “sortideta” de 57’82 km en 2h 46 min, a una velocitat promig de 20’8 km/h.
De mica en mica vaig agafant el ritme, que com cada any a finals d’agost, em durà fins Andorra.
pedalsicamins 