This gallery contains 15 photos.
<< Tornar a l’article.
Tag Archives: Cicloturisme
Pals i el Quermany Gros
Llocs coneguts, llocs nous
A l’encant del poble de Pals ja li he dedicat amb anterioritat algún reportatge, però com que és un d’aquells llocs que hi vaig ja per tradició, sovint m’oblido que hi ha més punts d’interés dels que ja conec.
Avui vaig amb la intenció de passar una estona a la platja i quedar-me a dinar per allà, i escullo el Restaurant El Vaixell, abans un self-service reconvertit des de fa un parell d’anys en restaurant especialitzat en peix, conservant tot l’encant que ja tenia amb anterioritat com és estar sota una pineda. Després busco un espai ón gaudir de tranquil·litat i descansar abans de tornar a agafar la bici, el lloc és el conegut com La Torre Mora, un d’aquests llocs que m’hi he parat tantes vegades, però decideixo fer una volta i algunes fotos a la construcció de la torre de defensa i vestigis de cases que hi ha al seu voltant. I a partir d’aquí ja comença una sessió d’exploració pura.
Vaig en direcció a la platja i giro a l’esquerra, per una pista que em porta fins a una casa rural amb una curiosa i típica cabina de telèfons anglesa plantada a la porta d’entrada. Segueixo un camí que porta fins a un mas en runes, ara sembla en procés de reconstrucció. Des d’allà agafo un seguit de camins que em porten fins Els Masos de Pals, i aquí ja començo l’aventura de descobrir. En una de les rotondes que hi ha m’endinso per un camí que veig indicacions de rutes, i segueixo la pista del GR-92 i el PR-C 108 que em portaran per les Mines de’n Bofill i des d’aquí pujar fins al Quermany Gros. Aquesta pujada es va tornant quasi des del mateix inici en força traïdora, i és que pel fet d’estar a la costa no ens ha de portar a error pensar que no hi ha pujades dures. Aquí tenim un perfecte exemple d’aquest greu error, la pujada es fa per una pista amb terra força tova i plena de pedres per tot arreu, tot un contrast, que dificulten molt la pujada però l’objectiu bé es mereix un bon esforç, i quan finalment arribem al cim del Quermany Gros la vista en un dia esplèndid com el d’avui ens recompensa tot l’esforç realitzat. Per una banda tenim les fantàstiques Illes Medes enmig de l’inmensitat del mar blau, resseguint la línia de les muntanyes veiem el massís del Montgrí, amb la seva figura tant característica amb el castell al cim, i ja més a l’esquerra podem apreciar el poble de Pals amb la seva torre de les hores lluïnt figura.
Després de descansar una estona i recrear-se amb la vista excepcional, toca la baixada, i no és que per baixada vulgui dir tranquil·litat precisament. Si us agrada el descens tècnic i sense compassió la vostra és baixar seguint les indicacions del PR-C 108 en direcció Pals, molt més dur que l’altre vessant per ón he pujat; sinó més val que us ho agafeu amb calma i feu com vaig fer jo mateix, quan les coses es posaven molt lletges es baixa de la bici i caminant es fa més segur. Finalment enllaçem amb una carretera asfaltada que ens porta de nou a Els Masos de Pals i d’allà fins a Pals ja és “pa menjat (pan comido)”, i en aquest punt ja me’n torno cap a Palafrugell pel mateix camí que havia vingut, el que faig sempre, i que ens porta fins a la depuradora de Torrent, creuar la carretera i agafar un camí molt tranquil que passa per entre una pineda i un bon grapat de masos fins a sortir al polígon industrial als afores de Palafrugell, i d’allà cap a Torre Simona i Palamós per la Ruta del Tren Petit.
Podeu veure la galeria de fotos aquí.
Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.
Fotos del Tourmalet 2014
Etapa del Tour al Portilhon
La grandesa dels humils
Avui el Tour entra a la Vall d’Aran per la població de Les i arriben fins a Bossòst per pujar el Portilhon, i aquest és el meu escollit per el primer contacte amb la prova francesa aquest any. Aquest és un port amb possiblement menys fama que d’altres de categoria semblant, però és un bon port per pujar i gaudir del paisatge i, en dies com aquest, de l’ambient de ciclisme de les grans ocasions.
Pel costat de la Vall d’Aran és un port més assequible que pel costat francès, però a la part final té unes quantes curves precioses, ideals per aturar-s’hi a gaudir de l’ascens dels professionals.
Després de molta estona esperant, és el que té quan vas d’hora per tenir un bon lloc, passen els primers corredors amb el “Purito” Rodríguez esprintant per guanyar els punts de la muntanya, i en breus instants ja han passat tota la resta. Acaben de passar els últims cotxes de la organització i obren la carretera perquè la gent pugui anar marxant, i allò es converteix en una autèntica fugida, barregant-se cotxes, autocaravanes, vianants i ciclistes crec que a parts iguals. Per sort passats els primers quilòmetres de baixada es va endreçant la circulació i ja es pot gaudir una mica més de la baixada.
Un cop de tornada a Bossòst, aprofito per fer un entrepà i seguir la ruta cap a Es Bòrdes per la carretera d’Era Artiga de Lin i pujar cap al Plan de Batalher, fins arribar a Gausac, baixo cap a Viella i cap al càmping a descansar per preparar-me de cara a l’etapa de demà: pujar el Tourmalet.
Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.
Plan de Batalher i Arròs-Vila
Escalfant pel Tour
Un any més m’arribo fins a la Vall d’Aran amb la intenció de gaudir, en primera persona, del gran espectacle que és el Tour de França, la prova ciclista per etapes de més prestigi. Els propers 23 i 24 de juliol la prova voreja la zona, concretament el dimecres 23 entraran a la Vall d’Aran per Les fins baixar a Bossòst i pujar el Portilhon; i el dijous 24 passaran pel famós Tourmalet.
Però això són dies futurs, perquè el present és que avui dimarts arribo a la vall, al mateix càmping que he visitat aquests darrers anys, i ja per la tarda aprofitant que fa un dia esplèndit surto a pedalar una estona. Començo pujant des d’Aubert fins al Plan de Batalher, una pujada fantàstica entremig d’avets i vegetació frondosa i seguir en direcció Es Bòrdes per la carretera que baixa d’Artiga de Lin tot resseguint el riu Joeu, i que després dels aiguats de l’any passat ens trobem amb una llera del riu profundament marcada per les esllevissades, que encara està en fase de reconstrucció. Des d’aquest punt surto a la N-230 per pujar fins a la rotondo de Pont d’Arròs i pujar per la carretera del Sauth deth Pish i desviar a la dreta en direcció Arròs i Vila, ón després de “recordar” que la carretera s’acaba convertint en una pista forestal que ens portaria fins a la població de Montcorbau, giro cua per tornar a la carretera nacional a l’alçada d’Aubert i acabar la ruta del dia.
Una volta relativament curta però que serveix per tonificar les cames de cara a la sessió de demà, ja enmig d’un ambient plenament “Tour”.
Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.
La Garriga-Andorra 2014
Millorant l’immillorable
Un any més, com us comentava, repeteixo aquesta experiència única que és pujar des de la població de La Garriga (al Vallès Oriental) fins a Andorra (el País dels Pirineus) en bici amb el club ciclista del poble. Però tal com ja vam fer l’any passat, no ens conformem en fer molts quilòmetres, sinó que hi afegim tota la dificultat possible, fent passar la prova per poblacions com Sant Feliu de Codines, Castellterçol, Moià, l’Estany i Oristà fins arribar a Perafita, punt de parada a esmorzar i recuperar forces. Després seguim gaudint dels fantàstics paisatges que ens ofereix aquesta zona per arribar-nos a Borredà i Sant Jaume de Frontanyà, punt ón ja ens trobarem els primers desnivells importants, tot un seguit de tobogans duríssims, per anar a sortir a La Pobla de Lillet camí de Castellar de N’Hug i el fantàstic port de La Creueta, la veritable cirereta del pastís.
La Creueta és un port que acaba a 1888 m d’alçada, però que el començem amb quasi 3000 m de desnivell acumulat per completar-lo ja a la ratlla dels 3800, una experiència només apte per als més atrevits i que sempre acaba amb la moral de més d’un. Aquest any, però, com que ja em coneixia la pujada, la vaig poder afrontar amb millor coneixement de causa i anar de menys a més, acabant el port ben ple d’energia.
Tan bon punt ens reagrupem tots, baixem fins a Alp per fer la parada per dinar, i afrontar ja la part final fins la frontera a un ritme molt més constant i al mateix temps elevat.
Ja a l’hotel, el gran esforç realtizat les hores anteriors es veu ja a certa distància i comencem a contar els dies que queden per la pròxima edició, perquè al final, per dur que sigui, sempre volem tornar.
P.D.: Degut a un problema amb el GPS no us puc oferir l’enllaç a l’arxiu .GPX com de costum.
Fotos de la Pujada a Les Pardines
Pujada a Les Pardines
Dia 5 – Un petit descans
El d’avui ha estat un matí plujós que desaconsellava la pràctica del ciclisme, després d’una nit de llamps i trons, però la tarda s’ha anat arreglant i després de revisar una guia de cicloturisme tot cercant un port que fos interessant, m’he decidit per anar fins a Sant Julià de Lòria i pujar fins a Les Pardines.
La carretera engega des de Sant Julià ja amb unes rampes interessants, i segueix pujant a un promig del 7% durant poc més de 8 quilòmetres, deixant a la nostra dreta passada la meitat de l’ascensió el nucli de Fontaneda, i anirem trobant algun tancat amb cavalls conforme anem pujant. En el tram final ens trobarem una granja i un seguit de curves enllaçades que ens portaran ja fins el cim, i des d’ón podrem veure la nacional passat La Farga de Moles ja en sentit La Seu d’Urgell, però allà baix molt petita.
Un portet que segurament no té el nom d’altres, però que bé mereix una atenció, sobretot per moments com aquest, en que vols aprofitar un moment de sol enmig de la tempesta i sense anar molt lluny gaudir d’un bon ascens.
Podeu veure la galería de fotos aquí.
Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.
Volta als Ports d’Andorra
Dia 4 – Impressionant!
I finalment el motiu d’aquesta visita al país dels Pirineus, la 37a volta als ports d’Andorra, una espectacular marxa cicloturista amb 800 inscrits i 2 recorreguts a escollir: curt i llarg.
A que no sabeu a quin estava apuntat? Efectivament, al llarg de 110 km i uns 3.300 m de desnivell, i si voleu que us digui la veritat, abans de començar no les tenia totes, però amb tanta gent sempre resulta fàcil trobar un bon ritme.
Després dels primers quilòmetres neutralitzats per passar el túnel de les 2 Valires, baixem fins a Sant Julià de Lòria per pujar el primer repte del dia, el port de La Rabassa, exigent des dels primers metres amb unes rampes de campionat. Arribem fins als 1.820 m per fer el primer avituallament i començar un espectacular descens fins al punt d’inici per una vessant diferent. Ens dirigim amb pas ferm cap a la capital per engegar el segon repte, l’alt de la Comella, molt més curt que l’anterior però amb un desnivell superior des del primer fins a l’últim dels metres. Aquí fem el segon avituallament per baixar cap a Encamp i començar un constant ascens per la CG1, la carretera principal, fins a Canillo per fer el Coll d’Ordino, el que vaig fer ahir mateix i ón farem el tercer dels avituallaments! que sempre s’agraeixen.
Iniciem la baixada, amb més atenció que mai pel fet de ser tants participant i amb el trànsit obert, fins arribar a Ordino i posar rumb decidit cap a Arcalís, un port de debò (i els altres què éren, us preguntareu), però és que amb més de 90 quilòmetres afrontar un 2.200 no és qualsevol cosa!
Fem un nou avituallament abans de l’inici del port, i passada una zona de túnels farem l’última parada abans de la part forta, i és que aquí tan sols resten 5 quilometrets de res, i la famosa roda d’Arcalís es veu com a mil quilòmetres de distància penjada d’una enorme roca. Però al final és qüestió de prendre-s’ho amb filosofia i anar tirant, i abans no ens adonem ja tenim aquell últim punt d’avituallament molt avall i permet afrontar els 2 km finals amb una altra cara.
Al final conquereixo el cim molt satisfet de com m’ha anat tot, i amb ganes de tornar-hi l’any vinent.
Podeu veure la galería de fotos aquí.
Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.
pedalsicamins 