
This gallery contains 5 photos.
<< Tornar a l’article
Avui el matí està força gris, fins i tot més que ahir, però surto amb la BTT a pedalar amb un amic, i fem el primer tram per asfalt (ell va amb la de carretera). Ens arribem fins a Palafrugell però com que el cel no sembla pintar a millor fem mitja volta i ens quedem amb poquets quilòmetres, però jo em quedo amb ganes de pedalar, i de moment no plou. Intento aprofitar el temps amb no gaire ordre ni concert, fent voltes per una urbanització de Sant Antoni de Calonge com volent evitar allò que és inevitable. Tenia ganes de pujar al Puig Cargol, una pujada de les dures per fer amb la bici de muntanya, i que aquest any encara no havia estat conquerit per mí, si en canvi els anys anteriors a aquestes alçades de temporada. Hi havia, per tant, una mena de deute històric que calia saldar el més aviat possible. Com que segueix sense ploure decideixo, ara sí, posar-m’hi de valent, vaja, allò que es diu arremangar-se.
Ara si, la pujada es fa notar però també la pluja vol protagonisme, i ho fa en forma de plujim suau però que ja és constant, uns trams més uns trams menys. I és en aquesta situació on em plantejo una qüestió fonamental: seguir o retirar-se? I ara! Tu no et retires, si has pujat el Tourmalet amb pluja tots 17 km i l’has baixat igualment amb pluja, per cert més intensa que no pas ara, aquí no plega ningú.
En aquest punt no puc fer sinó incrementar lleugerament el ritme i pujar amb més decisió, decisió de superació que mica en mica ens acosta al cim. Una pujada que en els últims quilòmetres s’empina amb força, i al mateix temps també s’intensifica la pluja, però als últims metres ja la força és superior a tot i aconsegueixo coronar el port. Sí!
Malgrat tot, a partir d’aquí ja no és recomanable seguir amb la ruta que hauria volgut, que era seguir camí de Fitor per baixar per la pista de Vall-Llobrega o la de Mont-Ras. Però fins i tot la pujada de moral deixa un espai a la lògica, i després d’unes poques fotos per retratar el paisatge gris faig mitja volta, per desviar un tros més endevant per la pista de l’ermita de Santa Maria de Bell-Lloc. Ja a baix segueixo cap a Vall-Llobrega i arribo a Mont-Ras per una pista que encara té tots els arbres caiguts per la nevada de fa un parell d’anys, aquella que va deixar l’Empordà sense llum durant uns dies, i que dificulta bastant la pedalada. Però no hi ha lloc als obstacles, i com que ja fa una estona que no plou aquí baix, és la moral la que et permet seguir. Ja a Mont-Ras baixo per agafar la ruta del Tren Petit fins a Palamós i acabar la jornada ben satisfet.
Al final una sortida interessant de poc més de 50 quilòmetres, amb un objectiu complert: el Puig Cargol coronat.
Em llevo, miro al cel, efectivament fa un dia “de perles”, és a dir: cel ras, ni un núvol a la vista i previsió de calor per tot el dia. Aquesta seria una situació ideal per qualsevol amant de la platja, però no, jo prefereixo agafar la meva “burra” i escalar cims sense parar. I amb aquesta previsió de temps aconsellable omplir el dipòsit d’aigua, 2 litres a l’esquena, i… a pedalar!
De Palamós fins a Vall-Llobrega, i direcció Mont-Ras arribem a una urbanització d’alt standing a mig construïr, que just entrar trobem a mà esquerra un camí cap a Fitor. Ben aviat m’adono que serà tasca difícil, perquè la pista és molt sorrenca i puja metres fàcilment, a més a la primera curva la bici “s’aparca” a la dreta. Busco el punt idoni per engegar i uns escassos 50 metres més endevant repeteixo experiència. Esbufego, m’ho repenso, però veig aparèixer la silueta d’un altre ciclista que m’esperona i engego com per art de màgia superant les dificultats inicials. Des d’aquí ja seguit fins arribar al capdemunt, i per arribar a Fitor, aquesta vegada decideixo desviar-me pel Camí Ral, una pista estreta i força dura per tenir un bon tram de pedra, aguantant’ho tot pels braços. Tot una experiència. Ja a Fitor segueixo per la pista en direcció Fonteta passant pel Mas Cals, i desviant cap a la carretera de la Ganga, que va des de Calonge a La Bisbal. Un cop arribo a la cruïlla amb la carretera travesso i agafo la pista de pujada al Puig d’Arques. La pista és ample i molt practicable, però la pujada és constant. Després de molta estona, el camí comença a planejar i arribo a Sant Cebrià dels Alls, un conjunt de vivendes al voltant d’una ermita en estat de restauració. Després de consultar un planell, comprovo que l’objectiu ja és molt aprop, però abans encara quedarà encarar l’últim pendent, i finalment la recompensa: una visió molt àmplia, que podreu comprovar amb les fotos dels panells explicatius.
Ja de baixada, segueixo en direcció Romanyà, però no encerto del tot amb la pista, i n’agafo una amb una baixada pronunciadíssima que em durà fins a l’urbanització de Vall-Repòs, per sortir a la carretera de Calonge a Romanyà. Un cop allà, i després de repostar aigua a la font que hi ha just darrera de l’església, poso rumb cap a Santa Cristina d’Aro per agafar el Carrilet fins a Platja d’Aro i ja cap a Palamós.
En total em surt una sortida molt guapa, amb un total de 67’88 kms en 4h 02min. Sortida més curta que les últimes, però més dura.
Podeu veure les fotos en aquest enllaç.
Avui toca una bona ruta, una d’aquelles que traces uns dies abans amb l’intenció de passar per llocs coneguts però interessants, i al mateix temps passar per llocs que no has arribat abans. I engego el matí enfilant la via verda que surt de Palamós en direcció Palafrugell, per desviar-me a l’alçada de Mont-Ras i pujar per una pista d’aquelles que, com la majoria de les que hi ha per aquestes contrades, no són molt llargues, però pujen bastant sobtades. Sortint del poble en direcció Palafrugell, hi ha una pista a mà esquerra que s’enfila fins a Fitor, però per comptes de baixar per la pista de Fonteta, abans d’arribar-hi decideixo desviar-me pel camí en direcció Sant Climent de Peralta, un petit nucli urbà situat als afores de La Bisbal, que em crida l’atenció. Un camí amb una baixada força ràpida, acompanyada en el seu tram final per algún mas. Ja s’albiren les primeres cases en un petit turó allà al devant, recupero el ritme de pedalada després del relax de la baixada, i passat el poble arribo a la carretera de Palafrugell a La Bisbal.
M’endinso per la població coneguda arreu per la seva ceràmica, i prenc la desviació de la carretera GI-664, que passant per poblacions com la de Cruïlles, em portarà fins a Cassà de la Selva.
La carretera discorre tranquila pels afores de Cruïlles, com comentava, arriba fins a Sant Sadurní de l’Heura, i uns pocs quilòmetres després comença la diversió: un port espectacular de poc més de 6 km, que després de força estona per un terreny força planer i a un ritme fortet (fregant els 30 km/h constants amb la bici de muntanya) sembla que la carretera s’enfili fins les boires. Finalment corono el port satisfet i complagut pel paisatge. Arribats al capdemunt, be es mereixen uns minuts per aturar-se a Santa Pellaia, una parròquia envoltada d’un petit nucli urbà ja deshabitat i mig en runes, com es pot comprovar en les fotos.
A partir d’aquí, un espectacular descens fins a Cassà de la Selva, ón enllaçaré amb el Carrilet, que ja no deixaré fins a Sant Feliu de Guíxols, camí ja conegut i que és talment com una autopista per al ciclista, donat que el sentit de marxa és ja en lleuger però constant descens. Ja arribat a Sant Feliu, poso direcció a Platja d’Aro i fins a Palamós, punt d’inici i destí de la sortida, que completo amb un registre de 101 km. amb un temps total de 4h i 23 min.
Una sortida molt completa i recomenable, ja que combina trams planers de carretera o pistes que permeten ritmes forts amb pujades intenses i descensos igualment ràpids.
El matí el començo pedalant amb uns veïns del càmping, per completar una petita sortida de 13 km., pujant pel camí de Castell fins a Roques d’Ase i baixant cap a Mont-Ras. Ens separem en arribar al càmping i enfilo el camí del tren petit fins a Palafrugell, giro cap a Mont-Ras i d’allà pujo fins a Fitor per un dels molts camins que hi porten. Quan finalment corono el cim i arribo a l’ermita de Fitor, agafo la pista que porta fins a Fonteta (poble situat als afores de La Bisbal), una volta pel poble i agafo un camí que em durà a la Creu dels Frares. Per sorpresa meva, haig d’acabar baixant de la bici a tot just escassos 50 m. del capdemunt, ja que la pujada és força pronunciada, i també plena de regateres que fan que la bici vagi ón vol ella, per comptes de seguir el camí marcat pel manillar. Pujar fins a Fitor per una altra pista i un cop allà faig camí cap al Coll de la Ganga, per acabar baixant a Calonge, Platja d’Aro i al càmping.
En total, aquest matí he fet 73’57 km en 4 h i 19 min a 17 km/h.
Ara toca una bona dutxa i… a dinar! Que convé recuperar forces per a la pròxima sortida.
This gallery contains 16 photos.
Ruta de Mont-Ras a Fitor i Vall-Llobrèga Una de les rutes quasi obligades, la visita a la curiosa ermita de Fitor, recompensa després de les dures pujades amb unes vistes d’allò més fantàstiques.