Sortida compromesa

Això no és juliol!

Avui és primer de juliol, i amb això podríem pensar que serà un dia calurós, ideal per anar a la platja a prendre el sol i passar força estona en remull. Podria ser un bon plà.

Però el dia d’avui ja no es plantejava bé des de feia dies. M’explico: fa dies que tenia un petit problema amb els canvis a la bici de carretera, i aquest diumenge pretenia sortir amb el club ciclista a fer una de les voltes grans. La idea era fer una volta per Llinars, Santa Maria de Palautordera, Mosqueroles, Santa Fe del Montseny, La Costa del Montseny, cap a Coll Formic i baixar per Seva, Tona i pujar per Centelles per tornar a casa. Però vaig deixar de banda el problema i el divendres se m’acudeix mirar-m’ho. Efectivament, quant ho deixes per més tard, el problema ja és greu, i ho és perquè haig de portar la bici al taller i no estarà per al dia que toca. Primer revés anticipat.

El segon revés l’hem de buscar en l’estat anímic, un petit refredat m’està fent ballar el cap i em llevo amb aquell punt de desgana i en mirar per la finestra el dia tampoc es pot dir que acompany massa. Però finalment supero aquests petits contratemps i em carrego de motius per sortir, però queda pendent decidir cap a ón. Ja hi tornem a ser, el temps carrega contra les primeres intencions, s’està posant gris per moments i la primera idea de fer muntanya s’arracona, per allò d’evitar problemes. Finalment engego i començo a pedalar, enfilo la carretera de Samalús per desviar per tot un seguit de camins fins a Corró i baixar a Llerona. D’allà cap a Les Franqueses, Granollers, polígon fins al Golf de Rosanes, a La Garriga, i poso la mirada a Puiggraciós. Però ho descarto perquè allà no pinta massa bé i em liaré de valent. Decideixo posar rumb cap al bosc de Malhivern i d’allà cap amunt en direcció Samalús, i aquí vé el tercer i definitiu revés del dia: la pluja fa acte de presència, i no precisament del pal suau, no, ho fa a allò que es diu “a bots i barrals!”.

Aquí ja toca fer mitja volta i posar direcció a casa a tot gas (too fast & too furious, versió ciclista però sense nenes mones, tius catxes ni colors llampants).

Però no us penseu que és un dia d’aquells que et fas l’esforç d’arribar a casa, xop com una mala cosa, i al cap de poc surt el sol, d’altra banda lògic per l’època, noooo! Plou, llampega, trona i segueix plovent, para a mitja tarda i s’hi torna a posar més tard.

Bé, com a mínim he acabat fent quasi 30km, que com diuen en castellà: menos da una piedra!

Anuncis

En BTT per camins de Samalús a Corró

Camins diferents

Una sortida en BTT un dissabte al matí sempre hauria de ser interessant, però quan és en una època de l’any ón costa decidir si abrigar-se més o menys, afecta directament en el temps de sortida. Es comença a fer tard, i costa més decidir si roba d’estiu (sembla que fa bon temps), o per el contrari quelcom que resguardi més de la fresca que pugui fer un tros més enllà. I es fa encara un xic més tard, fins que al final dius: Bé, si vas un xic abrigat millor, però no et passis, que llavors sobra tot.

Però encara queda quelcom important per decidir: Quina ruta vols fer? I aquí hi ha un problema important, i és que la que volia fer necesitava sortir ben bé mitja hora abans, i això ens deixa amb un dilema nou. I ara cap a ón?

Al final decideixo improvisar un xic, i surto a fer camins més aviat planers i enllaçar diverser rutes, algunes de conegudes i a partir d’aquí provar camins que no havia agafat abans. I la veritat és que sempre acaben a llocs coneguts, pistes que ja has fet abans, però arribant a elles per camins diferents. I acompanyat d’un dia assolellat i net de núvols, ben típic de primavera, ofereix fotos molt clares i lluminoses. Una gran recompensa.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Anar al perfil GPS.

IX Pedalada BTT “Els Perduts”

De Corró a La Garriga i Samalús

Des del mateix moment en que em vaig comprar el GPS tenia clar que em serviria per descobrir camins, d’aquells que es tenen al costat de casa i que no fas mai per mandra de fer poca distància o fer molta volta a un mateix lloc. I aquestes últimes setmanes han sigut per fer aquesta mena de camins, buscant i marcant rutes per internet i passar-les al GPS. I n’he descobert un munt de camins que ni tan sols imaginava que poguéssin existir, i per això em vaig decidir a fer aquesta pedalada, que tenia bona pinta, la sortida era a prop de casa i segur que passaria per algun d’aquests caminets que havia vingut fent aquests últims dies.

De moment el dia es llevaba amb molt bon aspecte, cel ras després de la pluja de dissabte, temperatura agradable i ganes de pedalar. Però només començar ja s’intuïa que seria una sortida “durilla”. L’aigua caiguda el dia anterior havia deixat la terra ben tova, la bici es clavava i esquitxava fang pels quatre costats. Però hi havia ganes de pedalar. I amb això ja n’hi havia prou per seguir endevant, posant tota la força bruta i fent treballar els canvis a base de bé plats amunt i avall, perquè a més, el recorregut era d’allò més trenca-cames, ja que venies de fer una baixada ràpida utilitzant les marxes més llargues, i tot de sobte et trobaves una pujada dura com poques, accentuant la duresa per l’estat de la pista, i si portaves algú al devant que es baixava de la bici a mitja pujada et quedaves tirat (això val pels que venien darrera meu, que també vaig quedar-me clavat en alguna…), però hi havia ganes de pedalar. Només hi havia un petit problema, que amb aquests canvis de ritme baixada-pujada la cadena no sempre responia, i tocava baixar i tornar a posar-la a lloc.

Malgrat tot, és una d’aquelles cites que un s’apunta de cara a la pròxima edició, perquè els llocs per ón passa, com deia al principi, no per ser pròxims a casa deixen de ser interessants. I és que sovint menystenim el que és a prop nostre per anar-ho a buscar “al quinto pino”, oferint espectacles naturals amb els quals ni tan sols crèiem possibles. Com sabeu, aquest any vaig estar fent turisme per la Vall d’Aran amb la BTT, i en vaig gaudir molt, i de fet pensava que pujades com les que feia allà no les podia trobar aquí al costat, però m’equivocava, i de quina manera. En tan sols 35 km acumulava 900 m de desnivell, la qual cosa ho situa al nivell de l’última sortida pirinenca en vacances, tot i incloure una mola com el port de la Bonaigua, acumulava 1800 m en 80 km. Números proporcionalment semblants.

En resum, un autèntic espectacle, que com és habitual en mi, també em parava per fer alguna foto i deixar constància gràfica, devant la mirada atònita d’algun participant que semblava que els hi anés el títol, ells a fons i jo al marge tan tranquil càmera en mà.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

També podeu veure el perfil del GPS aquí.