Tag Archives: Vilamòs

jul. 25 2013

Vilamós-Bossòst

Superant temes pendents

El primer any que vaig estar a la Vall d’Aran, tot seguint el Tour de France, en començar la segona setmana vaig fer un camí que sobre el mapa s’havia de poder fer amb la bici de carretera, i que de fet, bàsicament era possible. Però, i com que sempre hi ha d’haver un “però”, hi havia un petit tram que no estava asfaltat i en aquella ocasió vaig punxar [link a l’article en qüestió] , ara tot hauria de ser diferent. Portava càmera de recanvi i les rodes amb bona pressió, malgrat tot, calia anar amb molta cura de no caure en l’error.

Just en el punt més alt, i passant per la zona en pitjors condicions, hi trobem el “Guardader d’Arres”, un mirador amagat i sense senyalitzar, però que es deixa veure per les escales d’obra que queden a l’esquerra. Paro i aprofito per fer unes fotos, amb el fantàstic Portilhon de fons i de passada recuperar forces, que la pujada és d’aquelles que es fan notar. Ja a partir d’aquest moment, el camí és bàsicament en baixada, però s’ha de frenar amb suavitat i freqüència, que hi ha unes quantes “paelles” abans no arribem a Bossòst. Supero la prova contra el meu passat amb un èxit total, i de tornada passo per Es Bòrdes i encaro la pista de l’Artiga de Lin. Després de les intenses nevades del mes de maig i les fortes plujes de mitjans de juny, el curs del riu Garona va tenir força repercussió a nivell mediàtic, no cal dir-ho, però el curs del riu Joeu tampoc n’ha quedat excempte de les conseqüències, i ha deixat bona mostra de la seva força, motiu pel qual la carretera fins a l’Artiga de Lin està tancada, i el primer tram 3 quilòmetres des d’Es Bòrdes en alguns trams està força malmès i cal anar amb molta cura una vegada més. Desvio a l’esquerra per pujar per Plan de Batalher fins a la Bassa d’Oles, per allargar la sortida i contemplar un paratge espectacular.

De baixada, faig el trencant cap a Gausac i sortir a Viella, i encarar el camí fins al càmping.

Una sortida força intensa, ón s’acumula un bon desnivell d’una gran duresa.

Per la tarda, i donat que el quilometratge final tampoc era per llençar coets, decideixo tornar a la lluita i pujo directe cap a l’accés del túnel de Viella. Quan estic a tocar m’aturo per fer la foto del lloc i faig mitja volta, i a gaudir del descens.

Una bona jornada, amb una primera part al matí gaudint d’unes vistes increïbles, com només la Vall ens pot oferir.

Podeu veure el perfil del GPS aquí.

 

ag. 12 2012

A pedalar amunt i avall

Arrodonint la feina

Per la tarda toca la segona part, i és que després de visitar l’Artiga de Lin pel matí, i caminar una estona, ara toca acabar d’arrodonir la feina de la primera setmana de vacances en bici. El dia segueix tapat, però no sembla que tingui massa intenció d’anar a més, ja que de tant en tant es veu alguna clariana, i això dóna esperances, però al mateix temps cal anar amb compte que no t’agafi la pluja quan estiguis al lloc més remot. I amb aquest plan començo la pedalada des del càmping pujant al poble de Vilamòs, amb una primera intenció que és la d’arribar fins a Bossòst per una pista asfaltada, però per comptes de desviar-me per Arres de Sos ho faig per Arres de Jos, i per aquí no hi arribaré, i de fet m’ho plantejo perquè fa dos anys ho vaig fer, i baixant vaig tenir problemes, ja que vaig punxar perquè la pista hi ha un tros que tan sols té graveta. Per tant, al final decideixo tornar avall per VIlamòs, però un cop a baix agafo la carretera que porta vins a Vila, pujo fins a Arròs i segueixo fins que la carretera no té continuació, torno enrera i baixo per Aubèrt, vaig en direcció a Plan de Batalher com fa un parell de dies, i un cop a dalt segueixo cap a Gausac, baixar per Viella i en direcció Bossòst fins arribar a Era Bordeta, punt ón faig mitja volta per tornar al càmping.

En aquest punt aconsegueixo els 50 km. del dia, que sumats a tota la resta dels que he fet aquesta setmana em dónen un total de 500 km. Això es converteix en un abosolut rècord personal de quilometratge en una setmana, i serà difícil superar-ho. Però a part dels números freds que proporcionen els quilòmetres fets, també deixen un seguit de sensacions que, per hores que estigués escrivint, no aconseguiria expressar amb total claredat. Per sort, a vosaltres us quedaran les fotos, que us ajudaran a descobrir la bellesa que amaguen aquests paratges, ja sigui de la Vall d’Aran com també de la Vall de Luchon i poblacions pròximes dels Pirineus francesos. Un seguit de llocs carregats d’història, sobretot per als amants del ciclisme, que gaudiran passant pels llocs per ón abans han vist passar els seus ídols.

Anar al perfil GPS.

jul. 26 2010

Una jornada plena de curiositats

Pujant fins a Vilamòs, i rematant per la tarda

Un matí que comença tard i al ralentí, però finalment surto a fer bici. Per escalfar una mica vaig en direcció a Viella i fer mitja volta per pujar a Vilamòs, un petit poble que s’hi accedeix des de Pont d’Arròs per una carretera amb moltes curves i que s’enfila de mala manera. Exigeix un bon treball físic per coronar el port, que tot i no ser molt llarg, menys de 6 km, si que demana decisió. Tan bon punt arribem a dalt, com podeu observar a la foto, el poble fa molt bona pinta, i és d’aquells que a l’hivern ha d’oferir imatges d’autèntica postal de nadal. Des d’allà segueixo la carretera que em durà fins a Arres de Sos per després baixar a Bossòst, però com que sempre hi ha imprevistos, la carretera que en principi hauria de ser asfaltada està composta de graveta i acabo punxant. A aquest inconvenient hi hem de sumar que la manxa no vol inflar i que a la càmera de recanvi la vàlvula no vol tancar bé, per perdre en l’operació el poc aire que havia aconseguit entrar. Al final baixo com puc, suant la “gota gorda” frenant amb decisió i constància perquè la roda del davant, la del problema, no s’agafa bé i domina la bici. Vaig parant per descansar, i finalment arribo a Bossòst ón, amb desesperació busco una botiga de bicis que no hi és. Finalment trobo una ferreteria per comprar pegats i reparar la càmera punxada.
Després de molt esforç aconsegueixo mig solucionar el problema, ja que la manxa és la mateixa, i vaig amb poca pressió, però suficient per arribar al càmping i allà acabo d’inflar la roda amb la bomba d’aire “de debò”.
Una sortida estruncada, que acabo d’arrodonir per la tarda fent una escapada a Viella, ón trobo una bona botiga de bicis, per comprar càmeres de recanvi. Al final acabo arribant a l’esprint fins a Bossòst per la carretera nacional, i retorn al càmping a recuperar forces.

Veure la galeria de fotos.