This gallery contains 12 photos.
<< Torna a l’article
Monthly Archives: Juliol 2010
El Mite, quin gran mite
El Tourmalet, el cim més mític del Tour de France
Aquest és el dia escollit per mirar de pujar el Tourmalet, i amb aquesta intenció carrego la bici al cotxe per fer camí, en principi, fins a Arreau per agafar la bici des d’allà i fer el Col d’Aspin abans. Però per desgràcia el dia no està per gaires alegries, i a mesura que vaig fent quilòmetres vaig refent els plans, sense perdre de vista l’ascens en bici al Mite. Al final acabo aparcant a Ste. Marie de Campan, descarrego la bici amb el cel amenaçador, i començo a pedalar. Faig la foto al cartell indicador per si el port està obert o tancat, i a pujar s’ha dit.
Al principi la pujada és suau, i apareix el primer plujim, una pluja fina però que de mica en mica ho va mullant tot. Ja s’acosta la pujada de debò, i les cames responen bé, mantinc el ritme i aviat apareixen els primers ciclistes al meu devant, els puc anar atrapant i avançant, i això dóna moral per continua empenyent cap amunt. A cada quilòmetre que passa la carretera està més molla i es posa més boira baixa, quin panorama m’espera a la baixada! Vaig passant pels primers porxos per evitar les esllevissades, i em vaig acostant al cim. Ja falta menys per arribar a dalt, sempre controlant els quilòmetres que falten. Ja comenó a divisar la famosa estació d’esquí de La Mongie, ja hi sóc, i sembla que el cel es vol aclarir a dalt de tot. Tan sols manquen 3 km i… quin desnivell que em queda pel devant! El tram final transcorre en un seguit de terrasses i curves que et pujen fins al cel. Però finalment arribo per coronar el famós Col du Tourmalet, de 2115 m d’altura, i ho faig en 1 h i 28 min per 17’21 km en total. M’he sentit molt i molt bé, i al final el port ha semblat menys dur del que realment és, i és que quan aconsegueixes una fita important, després ja sembla més fàcil.
Veure la galeria de fotos.
Fotos d’una caminada per endinsar-se en la natura
Destrossant el cronòmetre
A la conquesta del récord de l’hora
Quan em llevo miro al cel i veig que fa un dia esplèndid, i surto a pedalar en direcció a Les amb una primera intenció de tornar enrera i pujar al Saut deth Pish en bici, però em trobo molt bé, pedalant a un ritme alt, i decideixo continuar en direcció Bagneres de Luchon per Marignac amb la intenció de marcar el meu propi récord de l’hora. La carretera l’havia fet en cotxe el dimecres de la setmana passada, i per tant ja coneixia el camí. Segueixo a molt bon ritme i en el moment en que es compleix 1 hora de rodatje m’aturo d’inmediat per comprovar el registre: 35’47 km/h !!!
Quin mega-registre acabo de marcar. Anteriorment ho havia intentat per la zona de la Costa Brava, però no havia aconseguit més de 30 quilòmetres i escassos metres en una hora.
Segueixo encara a molt bon ritme fins a Bagneres de Luchon on hi arribo amb 50 km, i pujo el Portillon en 50 min des del cartell d’inici del port, el cartell verd que es mostra al final d’aquest article.
Baixo fins a Bossòst i fins al càmping, amb un molt bon registre al sac. Sembla que l’alta muntanya ha donat bons fruits, aquesta vegada.
Caminada per endinsar-se en la natura
Bausèn i el bosc de Carlac: un món plè d’històries
Un dimarts és un bon dia per canviar la rutina de bici. Bé, de fet en vacances qualsevol dia és bò per fer coses diferents, però deixem-nos estar de filosofies i anem per feina. La d’avui és una caminada organitzada pel càmping, i sortim un grupet de quatre cotxes en direcció Les per prendre la desviació cap a Bausèn. Aparquem, agafem les motxilles i començem a caminar.
Ens expliquen tota mena d’històries i llegendes sobre el poble, però curiosa la que fa referència a la solitària tomba que hi ha als afores del petit poble, i és que sembla que fa molts anys hi havia una parella que es volien casar, però l’església no ho permetía per un vincle de sang excepte si pagaven una taxa, però la parella era pobre i no s’ho podia permetre. Resultat: viure en pecat fins que ella es mor i no pot ser enterrada en el cementiri oficial, motiu pel qual els habitants li van construïr aquesta tomba solitària.
I és que d’històries curioses n’hi ha per tot arreu, sens dubte.
Seguim caminant en direcció un bosc d’quells que estan ben dotats de massa arbrada, tant que els arbres acaben caient pel seu propi envelliment i la competència ferotge a la que els sotmet la pròpia naturalesa. Un bosc molt humit i amb algun rierol fluïnt amb total llibertat, fent baixar sense respir l’aigua de la muntanya.
Una visita molt interessant, de poc més de tres hores de durada, però que et fa sentir la natura en la pròpia pell. Molt recomenable.
Veure la galeria de fotos.
Fotos d’una jornada plena de curiositats
Una jornada plena de curiositats
Pujant fins a Vilamòs, i rematant per la tarda
Un matí que comença tard i al ralentí, però finalment surto a fer bici. Per escalfar una mica vaig en direcció a Viella i fer mitja volta per pujar a Vilamòs, un petit poble que s’hi accedeix des de Pont d’Arròs per una carretera amb moltes curves i que s’enfila de mala manera. Exigeix un bon treball físic per coronar el port, que tot i no ser molt llarg, menys de 6 km, si que demana decisió. Tan bon punt arribem a dalt, com podeu observar a la foto, el poble fa molt bona pinta, i és d’aquells que a l’hivern ha d’oferir imatges d’autèntica postal de nadal. Des d’allà segueixo la carretera que em durà fins a Arres de Sos per després baixar a Bossòst, però com que sempre hi ha imprevistos, la carretera que en principi hauria de ser asfaltada està composta de graveta i acabo punxant. A aquest inconvenient hi hem de sumar que la manxa no vol inflar i que a la càmera de recanvi la vàlvula no vol tancar bé, per perdre en l’operació el poc aire que havia aconseguit entrar. Al final baixo com puc, suant la “gota gorda” frenant amb decisió i constància perquè la roda del davant, la del problema, no s’agafa bé i domina la bici. Vaig parant per descansar, i finalment arribo a Bossòst ón, amb desesperació busco una botiga de bicis que no hi és. Finalment trobo una ferreteria per comprar pegats i reparar la càmera punxada.
Després de molt esforç aconsegueixo mig solucionar el problema, ja que la manxa és la mateixa, i vaig amb poca pressió, però suficient per arribar al càmping i allà acabo d’inflar la roda amb la bomba d’aire “de debò”.
Una sortida estruncada, que acabo d’arrodonir per la tarda fent una escapada a Viella, ón trobo una bona botiga de bicis, per comprar càmeres de recanvi. Al final acabo arribant a l’esprint fins a Bossòst per la carretera nacional, i retorn al càmping a recuperar forces.
Veure la galeria de fotos.
Fotos de la inmersió a la natura
Inmersió a la natura
Gausac – Bassa d’Oles – Artiga de Lin: de 3 en 3
Avui és dissabte, i a més torna a fer sol des dels primers compassos del dia. Això ajuda a pujar la moral i començo una sortida de les guapes, des de Pont d’Arròs fins a Viella pràcticament un passeig, i des d’allà prenc la desviació cap a Gausac, un petit poble enganxat a la capital, però que sembla transportar-nos en el temps pels camins empedrats (aquells que tant de mal han fet aquest any al Tour de France), i des d’allà ja comença una pujada sense treva de 10 km a un 7,2% de promig. Sort que en arribar a dalt ens espera un paisatge que respira tranquilitat pels 360º, ón tot sembla aturar-se i fins i tot jo també m’aturo, en aquest cas per fer fotos. Després ja ens espera una baixada d’uns 5 o 6 km fins al mirador (Guardader) de Betlan des d’ón es pot contemplar alguns dels petits pobles que s’enfilen per les muntanyes veïnes. Des d’aquí surto en direcció a Artiga de Lin per una carretera que es fa a bon ritme, i que a més està molt poc transitada i transcorre per paratges de gran bellesa, de fet com tota la Vall d’Aran, què caram; arribo a la cruïlla amb la carretera que puja d’Es Bòrdes fins a Artiga de Lin. des d’aquest punt hi ha poc més de 5 km fins al final de l’asfaltat, però quins 5 km, que pujen i pujen sense descans.
Una vegada més el paisatge que trobem en arribar compensa amb escreix tot esforç realitzat, tot i que pel camí un es troba massa trànsit de cotxes, però el lloc mereix la visita.
Ja de baixada encara manca una última parada: els Uelhs deth Joeu, un saltant d’aigua que, com explica el plafó informatiu, és aigua procedent de l’Aneto que s’amaga dins la terra per reaparèixer en aquest punt. Tot un espectacle de la natura, que impressiona es miri per ón es miri.
Després ja toca baixar a plaer fins a Es Bòrdes i sortir a la carretera en direcció Pont d’Arròs, a uns escassos 2 km un poble de l’altre.
Una bona sortida, no mancada de duresa, però que al final sempre deixarà un bon record.
Visitar la galeria de fotos.
pedalsicamins 