Monthly Archives: Novembre 2012
Voltant pel Maresme
Suma i segueix
Un diumenge més toca sortida amb el club ciclista, i en aquesta època la ruta habitual acostuma a portar-nos cap a la costa del Maresme. Temperatures més agradables, pedalar vora el mar, ambient de relax…
Bé, de fet això últim no s’acostuma a donar quan pedales en grup. El ritme és poc propici al relax, això ho deixem per les vacances. Com deia al principi, la ruta habitual ens porta cap a Sant Celoni, Vallgorguina i pujem fins a Arenys de Munt, però per comptes de desviar-nos a la dreta cap a Sant Vicenç de Montalt decidim arribar fins a Arenys de Mar i agafar la N-II fins a Sant Pol i pujar per Sant Cebrià de Vallalta (just hi havia passat ahir), però avui pujem a un ritme un xic més suau, per coronar de nou fins a Arenys de Munt i, ara sí, baixar per la ruta anomenada “del pollastre” que porta per tot un seguit d’ascensos i descensos prou exigents, sobretot si ja portes un bon “tute” a les cames, fins arribar a Sant Andreu de Llavaneres i finalment a ran de mar, a Mataró. Però si de normal quan fem aquesta ruta ens parem a menjar alguna cosa just davant de l’estació de tren de Mataró, en un forn amb terrassa i unes pastes, avui que fem una volta més llarga ens arribem fins a Vilassar de Mar a esmorzar.
A tocar de carretera hi ha un forn-pastisseria, ón fan unes pastes delicioses, croisants farcits de nutella que us en llepareu els dits. Quan hi torni a passar, ja em fixaré en el nom del local, perquè no el recordo i no en tinc cap prova, més enllà de la foto amb les bicis i el grup assegut a la terrassa.
Amb la planxa plena, engegem camí del Masnou i pujem per Alella, Vilanova del Vallès i cap a Valldoriolf. Sortim a La Torreta i creuem Granollers per tornar a casa. Una volta intensa, i a la part final començo a pagar l’esforç acumulat del dia anterior i avui, que ja vaig a final de temporada i costa tot més.
Anar a la ruta GPS.
De Cardedeu a Tordera i retorn per Sant Pol
Ampliant horitzons
Avui, dissabte, toca sortida amb un grup que surten des de Cardedeu, i que es fan dir “Gas a la burra“. Si no coneixeu la població de Cardedeu, sapigueu que us esteu perdent un dels llocs representatius de Catalunya del moviment anomenat Modernisme. Es poden trobar una bona quantitat de cases construides a finals del segle XIX i principis del XX.
Tornant al que ens ocupava en iniciar aquest article, sortim una “grupeta” d’uns 15, amb ganes de fer quilòmetres, molts i a bon ritme. Engegem a les 9 del matí, tot i que jo he sortit una mitja hora abans des de La Garriga (una altra població del modernisme), i fem camí cap a Sant Celoni, i per la nacional fins a Hostalric, d’allà desviem a la sortida del poble per una carretera que creua per sobre l’AP7 i fa camí cap a Tordera tot vorejant l’autopista. Passem pel centre de la població i arribem a Malgrat de Mar, agafem la N-II, una de les carreteres més pesades que es poden fer, molt carregada de trànsit i travessant poblacions una rera l’altre amb un munt de rotondes i semàfors. Arribem a Sant Pol de Mar i desviem cap a Sant Cebrià de Vallalta. Una carretera, aquesta sí, que mereix la pena fer-la, amb menys trànsit i bons paisatges. I aquí, camí d’Arenys de Munt, comencen les “òsties”. El grup capdavanter, quasi tots, comença a marcar ritme a 30 km/h (no us enganyo), i m’enganxo com un autèntic posseït fins que aconsegueixo arribar a encapçalar el grup. Aguanto uns breus instants, però les forces no estàn ja per massa floritures i deixo que marxin per buscar un ritme que pugui mantenir ja que, per fortuna, m’he encarregat de deixar algú per darrera meu. Tan sols un parell de quilòmetres fins arribar al cim, al Collsacreu, a l’entrada del restaurant ón els grups de ciclistes s’acostumen a esperar a les seves unitats perdudes, tant si pujen per aquest costat, Arenys de Mar o Vallgorguina, ja que la zona d’aparcament és prou àmplia. I a partir d’aquí, ja reunits, baixem fins a Vallgorguina per trobar la carretera de Sant Celoni a Cardedeu (variant), i desviar a la dreta cap a Llinars per, finalment, arribar a Cardedeu.
La d’avui ha sigut una d’aquelles grans sortides ón, curiosament, un aconsegueix portar un ritme de marxa bastant elevat i fins i tot sorprenent, ja que al final de la sortida em surt un promig de 29,3 km/h
Des de Cardedeu ja enfilo cap a Cànoves i La Garriga acompanyat d’un veí del mateix poble. Satisfet pels quilòmetres fets, quan arribo a casa pujo la ruta del GPS per comprovar amb el Wikiloc que ja em queda menys per enllaçar les rutes d’estiu de la costa amb les rutes d’hivern del club, i ara també, d’aquest grupet.
Per variar lleugerament l’esquema dels meus articles, ja que no tinc fotos de la sortida, podeu veure el perfil GPS a continuació.
pedalsicamins 