Tag Archives: Palamós

Santa Maria de Fanals
febr. 17 2014

Golf de Mas Nou des del Puig Cargol

Variant costums

Des de Palamós surto cap a Santa Maria de Bell-Lloc per agafar la pista del Puig Cargol, però avui no tinc intenció d’arribar a dalt perquè fa temps que tinc pendent d’averiguar cap a ón va un camí que hi ha a l’esquerra, més enllà dels 2/3 de la pujada. El cartell indica direcció Calonge, i anar enllaçant camins diferents, al final vaig a parar a la hípica Unicornio, per ón vaig pujar fa tan sols tres dies, i d’allà cap al centre de Calonge, des d’ón agafo la carretera en direcció Romanya, i just al principi de la carretera agafo una pista que em porta pel mig d’unes urbanitzacions fins arribar al peu de la del Golf de Mas Nou.
Pujo fins al capdemunt, i just al començament del camp de golf agafo una pista a la dreta en direcció a Santa Maria de Fanals, una ermita petita i en desús, i que porta per una pista en descens pronunciat fins a la carretera de Romanyà, resseguint la ruta dels molins. Arribats a baix el gual, segueixo per una desviació a la dreta, que acaba no sent recomenable per fer amb la bici. Faig mitja volta i creuant el gual d’aigua agafo la carretera cap a Calonge i Palamós, completant la jornada amb una volta fins al Port Marina i retorn per l’hospital.

Podeu veure la galería de fotos aquí.
Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

febr. 14 2014

Puig Cargol-Fitor diferents

Voltant el Puig Cargol

Surto de Palamós camí de Calonge per la urbanització de Sant Daniel fins a la desviació de la Hípica Unicorn, per ón enfilo camí en direcció al Puig Cargol, una pujada sempre exigent. A mig camí agafo un camí a la dreta per provar ón em durà, i després de fer una volta molt interessant, per bé que innecessària, torno uns pocs metres més endevant de la desviació que havia près, enfilant de nou cap al Puig Cargol, que aquesta vegada sí, arribo a dalt i segueixo en direcció a Fitor. Abans d’arribar-hi em desvío cap al Mas Plaja, posant duresa a les cames per uns camins que sembla que no s’hagin d’acabar mai, per tornar novament en direcció Fitor i baixar per la pista de de les antigues mines de Mont-Ras, baixar fins a Torre Simona per tornar de nou a Palamós per la ruta del Tren Petit i acabar la volta per La Fosca i la zona del port.

Una volta diferent a les habituals per la zona del Puig Cargol, que serveix per descobrir camins nous de cara a futures sortides, per una zona que n’està plena de camins interessants en totes direccions.

Podeu veure la galería de fotos aquí.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

ag. 23 2012

Pujada a Els Àngels

Tocant el cel de Girona

Fa dies que a la costa fa calor, molta calor, i costa decidir-se a fer una volta en bici. Com a mínim una de llarga, però arriba un moment en que toca decidir si es vol fer aquella ruta que amb il·lusió s’havia planificat per tal de mantenir la forma física guanyada a la muntanya. I avui és un d’aquests “dies D” per sortir i desencallar les cames, que en el dia anterior, sense fer bici i tot just una caminadeta curta per la tarda fins a la platja, estaven pesades com poques vegades. Però tot és qüestió de començar a pedalar per sentir que les cames continuen amb la potència i resistència assolida fins ara.

Engego camí de Palafrugell amb decisió per l’anomenat “camí ral” que s’agafa en direcció a la platja de Castell, travesso la població reconeguda per la seva tradició al suro i perquè també hi va viure el poeta Josep Plà, un dels grans coneixedors del nostre país. Pujo a buscar la carretera de Llofriu fins a La Bisbal, arribar fins a Corçà i girar en direcció Monells i Madremanya per agafar la carretera que puja des de Sant Martí Vell fins al santuari d’Els Àngels. Una carretera molt maca per als ciclistes perquè no té molt trànsit de cotxes i les vistes bé mereixen la pena gaudir-les. A més, el perfil és prou exigent com per deixar petjada en la memòria. D’aquella mena de pujades que, malgrat no arribar molt amunt, tan sols 480 metres, enganya bastant. Quan arribem al santuari, és interessant acabar de fer l’última pujada fins al mirador, des d’ón podrem contemplar bona part del paisatge de Catalunya, amb un punt que ens indica a ón podem trobar muntanyes com el Montseny o poblacions com Banyoles o Girona.

Repòs i gaudi del paisatge previs a afrontar la baixada, pel mateix costat. Es pot baixar pel costat de Girona, arribar a Cassà de la Selva i des d’allà per tornar a Palamós hi ha dues opcions:

-La primera és pujar per Santa Pellaia i retorn a La Bisbal per, des d’allà anar en direcció a Palafrugell i,

-La segona, des de Cassà agafar la carretera fins a Llagostera i pujar per Romanyà de la Selva, o  fins i tot podem anar cap a Sant Feliu de Guíxols per la carretera de Tossa de Mar, o pujar a Sant Grau d’ardenya, un altre dels llocs que val la pena visitar, i del qual ja he parlat amb anterioritat.

Però finalment decideixo baixar per la mateixa carretera que he pujat, perquè no és pas gaire d’hora i la calor apreta com per anar a sumar ports (això ho deixarem per alguna altra ocasió). Però no cal confiar-se gaire pel fet que no hi hagi gaire trànsit, perquè el ferm no és que sigui el millor, i la bici rebota sovint i en les frenades es nota. Ja a Sant Martí Vell, tornem a agafar la desviació cap a Monells i sortir a La Bisbal per desfer tot el recorregut.

Al final una bona sortideta que, completant la volta per Palamós, suma poc més de 80 quilòmetres, que són importants per mantenir la tensió muscular, que ja queda molt poc per al gran repte de la temporada… el pròxim 1 de Setembre.

Veure la galeria de fotos aquí.

Anar al perfil GPS.

maig 19 2012

Tornant al Puig Cargol

Don’t stop

Avui el matí està força gris, fins i tot més que ahir, però surto amb la BTT a pedalar amb un amic, i fem el primer tram per asfalt (ell va amb la de carretera). Ens arribem fins a Palafrugell però com que el cel no sembla pintar a millor fem mitja volta i ens quedem amb poquets quilòmetres, però jo em quedo amb ganes de pedalar, i de moment no plou. Intento aprofitar el temps amb no gaire ordre ni concert, fent voltes per una urbanització de Sant Antoni de Calonge com volent evitar allò que és inevitable. Tenia ganes de pujar al Puig Cargol, una pujada de les dures per fer amb la bici de muntanya, i que aquest any encara no havia estat conquerit per mí, si en canvi els anys anteriors a aquestes alçades de temporada. Hi havia, per tant, una mena de deute històric que calia saldar el més aviat possible. Com que segueix sense ploure decideixo, ara sí, posar-m’hi de valent, vaja, allò que es diu arremangar-se.

Ara si, la pujada es fa notar però també la pluja vol protagonisme, i ho fa en forma de plujim suau però que ja és constant, uns trams més uns trams menys. I és en aquesta situació on em plantejo una qüestió fonamental: seguir o retirar-se? I ara! Tu no et retires, si has pujat el Tourmalet amb pluja tots 17 km i l’has baixat igualment amb pluja, per cert més intensa que no pas ara, aquí no plega ningú.

En aquest punt no puc fer sinó incrementar lleugerament el ritme i pujar amb més decisió, decisió de superació que mica en mica ens acosta al cim. Una pujada que en els últims quilòmetres s’empina amb força, i al mateix temps també s’intensifica la pluja, però als últims metres ja la força és superior a tot i aconsegueixo coronar el port. Sí!

Malgrat tot, a partir d’aquí ja no és recomanable seguir amb la ruta que hauria volgut, que era seguir camí de Fitor per baixar per la pista de Vall-Llobrega o la de Mont-Ras. Però fins i tot la pujada de moral deixa un espai a la lògica, i després d’unes poques fotos per retratar el paisatge gris faig mitja volta, per desviar un tros més endevant per la pista de l’ermita de Santa Maria de Bell-Lloc. Ja a baix segueixo cap a Vall-Llobrega i arribo a Mont-Ras per una pista que encara té tots els arbres caiguts per la nevada de fa un parell d’anys, aquella que va deixar l’Empordà sense llum durant uns dies, i que dificulta bastant la pedalada. Però no hi ha lloc als obstacles, i com que ja fa una estona que no plou aquí baix, és la moral la que et permet seguir. Ja a Mont-Ras baixo per agafar la ruta del Tren Petit fins a Palamós i acabar la jornada ben satisfet.

Al final una sortida interessant de poc més de 50 quilòmetres, amb un objectiu complert: el Puig Cargol coronat.

Si ho desitjeu, podeu veure la galería de fotos aquí.

També podeu veure el perfil GPS de la ruta.