Pujada a Els Àngels

Tocant el cel de Girona

Fa dies que a la costa fa calor, molta calor, i costa decidir-se a fer una volta en bici. Com a mínim una de llarga, però arriba un moment en que toca decidir si es vol fer aquella ruta que amb il·lusió s’havia planificat per tal de mantenir la forma física guanyada a la muntanya. I avui és un d’aquests “dies D” per sortir i desencallar les cames, que en el dia anterior, sense fer bici i tot just una caminadeta curta per la tarda fins a la platja, estaven pesades com poques vegades. Però tot és qüestió de començar a pedalar per sentir que les cames continuen amb la potència i resistència assolida fins ara.

Engego camí de Palafrugell amb decisió per l’anomenat “camí ral” que s’agafa en direcció a la platja de Castell, travesso la població reconeguda per la seva tradició al suro i perquè també hi va viure el poeta Josep Plà, un dels grans coneixedors del nostre país. Pujo a buscar la carretera de Llofriu fins a La Bisbal, arribar fins a Corçà i girar en direcció Monells i Madremanya per agafar la carretera que puja des de Sant Martí Vell fins al santuari d’Els Àngels. Una carretera molt maca per als ciclistes perquè no té molt trànsit de cotxes i les vistes bé mereixen la pena gaudir-les. A més, el perfil és prou exigent com per deixar petjada en la memòria. D’aquella mena de pujades que, malgrat no arribar molt amunt, tan sols 480 metres, enganya bastant. Quan arribem al santuari, és interessant acabar de fer l’última pujada fins al mirador, des d’ón podrem contemplar bona part del paisatge de Catalunya, amb un punt que ens indica a ón podem trobar muntanyes com el Montseny o poblacions com Banyoles o Girona.

Repòs i gaudi del paisatge previs a afrontar la baixada, pel mateix costat. Es pot baixar pel costat de Girona, arribar a Cassà de la Selva i des d’allà per tornar a Palamós hi ha dues opcions:

-La primera és pujar per Santa Pellaia i retorn a La Bisbal per, des d’allà anar en direcció a Palafrugell i,

-La segona, des de Cassà agafar la carretera fins a Llagostera i pujar per Romanyà de la Selva, o  fins i tot podem anar cap a Sant Feliu de Guíxols per la carretera de Tossa de Mar, o pujar a Sant Grau d’ardenya, un altre dels llocs que val la pena visitar, i del qual ja he parlat amb anterioritat.

Però finalment decideixo baixar per la mateixa carretera que he pujat, perquè no és pas gaire d’hora i la calor apreta com per anar a sumar ports (això ho deixarem per alguna altra ocasió). Però no cal confiar-se gaire pel fet que no hi hagi gaire trànsit, perquè el ferm no és que sigui el millor, i la bici rebota sovint i en les frenades es nota. Ja a Sant Martí Vell, tornem a agafar la desviació cap a Monells i sortir a La Bisbal per desfer tot el recorregut.

Al final una bona sortideta que, completant la volta per Palamós, suma poc més de 80 quilòmetres, que són importants per mantenir la tensió muscular, que ja queda molt poc per al gran repte de la temporada… el pròxim 1 de Setembre.

Veure la galeria de fotos aquí.

Anar al perfil GPS.

Anuncis

De La Fosca a Castell i més enllà

Aguantant el vent

Avui tocava sortir en bici de carretera, però després d’una nit amb pluja i força vent ja me’n vaig a dormir sense massa ganes per l’endemà. Però quan em llevo la sorpresa és que fa un dia radiant i net. Malgrat tot fa aire, i aquest encara és fred, però no em puc estar quiet, necessito moure’m i començo a caminar per la Fosca en direcció a platja Castell, i d’allà enfilo cap al poblat ibèric. Fa vent, com deia abans, i el mar està força mogut, hi ha onades maques i força escuma al trencar contra la platja o les roques, i això dóna per fer unes quantes fotos (sempre la càmera a punt, buscant el millor moment).

De mica en mica vaig trobant aquell punt físic que et permet allargar la ruta més del que tenies previst d’entrada, i apreto el ritme per acabar fent la tornada corrents.

Ara ja estan les fotos fetes, un bon grapat, que caldrà destil·lar, triar aquelles que mereixen ser publicades i d’aquesta manera poder-vos oferir l’habitual recull de fotos.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

De La Fosca a Cala Castell després de les plujes

Un cap de setmana de tres dies, com ha sigut aquest de la segona pàsqua, hauria de donar per moltes coses, i la veritat és que el dissabte si que es va poder aprofitar força, una bona sortida en bici fins acumular 80 quilòmetres no és com per a queixar-se. Però el diumenge ja no va ser tan bonic, tot i que vaig acabar fent una sortideta amb la BTT des de La Fosca fins a Cap Roig i baixar per Calella, Palafrugell i tornant per Ermedàs (podeu veure el perfil de la sortida AQUÍ), el dia era una mica grisot. Però no cal capficar-se massa, encara queda el dilluns que és festiu. Però quan arriba el dilluns es lleva poc positiu, ja havia plogut a la matinada, i cosa de les 10h torna a ploure amb més ganes. Una bona estona després sembla que vol parar, i com per art de màgia surt el sol, al principi una mica tímid, però amb ganes, i pels volts del migdia surto a caminar una mica, i amb la càmera en mà m’engresco a apuntar amb l’objectiu mentre les cames també s’apunten a la festa. L’ambient encara és força xafogós per l’aigua caiguda i la sobtada calor, però ofereix paisatges que semblen nous, malgrat que fa molt de temps que són allà.
Tot plegat un molt bon espectacle, amb el que us deleito a continuació amb una sessió de fotos.