Fotos de Conquerint l’Empordanet-3a part

This gallery contains 45 photos.

<< Torna a l’article

Conquerint l’Empordanet – 3a part

L’any passat vaig decidir sortir a “conquerir” l’Empordanet, aquella magnífica regió que tan be va definir el poeta Josep Pla, però em van quedar encara alguns poblets per descobrir. La veritat és que són llocs que, tot i fer molts anys que volto per la Costa Brava, encara no havia visitat mai, i una manera molt maca de fer-ho és, sens dubte, en bici. Hi pots arribar fàcilment per camins d’una bellesa increïble i lliures de trànsit, passejar-te pel rovell de l’ou i sortir, tot sense preocupar-te d’ón aparques, i a més pots aturar-te fàcilment per fer les fotografies que vulguis.

I amb aquesta idea vaig començar la jornada, posant un punt de dificultat al principi, coronant el Puig Cargol (369 m), té un tram inicial lleugerament exigent, seguit d’algun punt en lleugera baixada, i els últims encara no 2 km, just després d’un excel·lent mirador a la badia de Palamós-Sant Antoni de Calonge, que pujen i pujen que sembla que no acabi mai. Finalment arribem al punt ón es situa un dipòsit de formigó tancat per dalt ón si es vol si pot enfilar i gaudir de les increïbles vistes dels voltants.

Després del merescut descans segueixo en direcció a Fitor, per agafar la pista que baixa fins a Fonteta, a tocar de La Bisbal. Una pista que tot i haver de perdre encara força altura, continua planejant i pujant quasi més que no baixa. Finalment arribo a Fonteta, i des d’allà agafo el camí que porta fins a La Bisbal, des d’ón surto per carretera (GI-664) en direcció Cruïlles després de més o menys 3 km, i agafant de seguida un camí ciclable paral·lel a la carretera. Des d’allà ja surto cap a Monells (GIV-6702) separats per uns escassos 5 km més, passant per una carretera molt poc transitada.

Monells és potser un dels pobles d’aspecte medieval més ben conservats de la zona, comparable tal vegada amb el de Pals, però amb una plaça molt oberta i acollidora, ideal per aturar-s’hi a descansar uns instants. A uns pocs metres d’allà hi passa un petit rierol, que superat per sobre per un parell de ponts és d’una bellesa encisadora. Des d’aquí es pot contemplar la silueta del poble medieval a un costat del riu, i de la part més moderna a l’altre.

Des d’aquí surto en direcció Madremanya i per la GIV-6703 pujo fins al Santuari del Àngels que, situat a 484 m d’altura, sorprèn perquè sembla que sigui més amunt ja que s’hi arriba per una carretera que es va retorçant per la muntanya i en una progressió sempre cap amunt. Per sort és una d’aquelles comarcals que pràcticament no hi passen cotxes, però en canvi és força transitada per ciclistes de totes procedències, disposats a gaudir dels paratges més privilegiats. Coronat el port de muntanya, és el moment de tornar a fer una parada al santuari, per voltar-lo i contemplar la panoràmica de 360º, divisant a l’horitzó pel nord els Pirineus encara nevats en les seves cotes més altes i el Montseny allà al fons amb la seva forma característica.

Des d’allà començo un descens continuat d’uns 13 km fins arribar a la ciutat de Girona. La carretera també és d’aquelles que fan enveja, força revirada i de vistes molt obertes, és més transitada que per l’altre costat però sense un gran volum de trànsit, que permet gaudir plenament del camí. Un cop arribo al capdevall, entro a Girona pel tram final del Carrilet i contemplar la característica postal de la ciutat tallada pel riu Onyar. Torno enrere per agafar el Carrilet en direcció Sant Feliu, no sense abans contemplar els marges del camí florits i plens de color fins dalt de tot.

Sortint de la ciutat busco un lloc per aturar-me i dinar, portava un entrepà a punt, i continuar després ja sense parar fins a Sant Feliu de Guíxols i d’allà fins a Palamós passant per Platja d’Aro. Una sortida molt maca, en part també llarga (120 km) que deixa molt bons records i sens dubte unes vistes com no es poden trobar fàcilment.

Veure galeria de fotos      Veure Empordanet-1      Veure Empordanet-2