La Mitja Granollers 2013

Salvant l’expedient

La Mitja, una cita important per la qual als que ens agrada córrer, encara que sigui a temps parcial (la major  part de l’any, com ja sabeu, vaig en bici), ens preparem amb tot l’entusiasme. I aquest any estava portant promitjos per quilòmetre força prometedors, fent al mateix temps, més quilòmetres que durant el període desembre-gener de l’any anterior. Però al final, de res serveixen els quilòmetres fets anteriorment, si el dia de la cursa no tires com preténs. I és que els últims dies previs havia tingut alguna molèstia al genoll esquerra, i això em va frenar en els entrenaments, sortint en l’última setmana tan sols el dilluns i, amb esforç, el dissabte pel matí.

Ja queda menys per a la cursa, m’acosto el dissabte per la tarda a Granollers a recollir el dorsal i impregnar-me de competició. Els nervis per com anirà la cursa van aflorant, i ara toca dormir i descansar, posar el despertador i esmorzar per carregar les piles. Finalment arriba el diumenge, i el genoll encara amenaça amb molèsties, costa escalfar però és necessari, sinó encara es farà més dur.

Però al final, de res serveixen els quilòmetres fets anteriorment, si el dia de la cursa no tires com preténs.

El moment clau és a les 11h., dónen el tret de sortida i el grup es llença endevant, hi ha ganes de començar i això es notava en l’ambient ja feia estona, tothom buscant la múscia amb la que farà els pròxims 21 km. Els primers són de tanteig, buscar una posició i un ritme còmodes per a cadascú, no cal precipitar-se que queden encara molts quilòmetres per devant. Aquest any, però, costa més trobar el lloc i ritme perquè hi ha més gent que mai (12.000 participants són molts), i tots hem de passar pel mateix lloc, però aconsegueixo malgrat tot trobar un ritme prou interessant, i vaig clavant els primers quilòmetres en lleugerament per sota dels 5 minuts, fins arribar a La Garriga. Passem en manada pel centre del poble i pujem fins al Passeig, de sobres conegut per les torres modernistes d’estiueig de l’illa Raspall. Però tots per allà sembla que no puguem passar, pujo una mica el ritme i, passant per la part central de sorra, ho faig millor del que em pensava però pago l’esforç en el tram de pujada del Tamayo, em desinflo i comença el meu pitjor tram. Uns 4 km fins a l’ajuntament de Les Franqueses que semblen eterns però com en tots els esports, i encara que sembli un tòpic, sempre hi ha algú que va pitjor que tú i això fa pujar la pròpia autoestima. De cop i volta sembla com que sigui un altre, les forces tornen com per art de màgia i vaig a un ritme molt superior i pràcticament sense molèsties. Ja entrant a Granollers, i encara amb quasi 3 km per devant, el caliu de la gent es deixa notar empenyent-te com si del vent de popa es tractés, i com si fós el mateix fill del vent, arribo al final completament a l’esprint. Finalment salvo l’expedient fent 1h 50min, que quan sortia de La Garriga tenia claríssim que passaria amb escreix de les 2h.

No em puc queixar, per uns instants vaig estar fora, però vaig tornar, i ho faig fer com no ho havia fet mai. Us adjunto els pantallassos de temps del Nikeplus perquè entenguer gràficament el que comento (si, ja ho sé, el quilometratje que surt és lleugerament superior al real, 1’5 km), però él que és interessant de veure és la taula de temps, ón es pot apreciar els canvis de ritme.

Vinga, espero veure’ns l’any vinent per allà al mig!

Progressio La Mitja 2013-01Progressio La Mitja 2013-02

Anuncis

Sant Silvestre 2012 La Garriga

Millorant l’immillorable

Després d’un mes de constants entrenaments tot preparant la Mitja, hi ha una primera “prova de foc” que és la Sant Silvestre. Una cursa tradicional per acomiadar l’any, que des del 2010 també es celebra a La Garriga, i que compta amb una bona participació. És una prova curta, tan sols 7 km, i per tant es pot fer a un ritme alt. Vaig aconseguir superar els meus registres anterior, i per tant vaig acabar l’any plè de moral de cara al nou 2013.

Cursa Sant Silvestre 2013

Voltant La Garriga

Fi de la temporada ciclista 2012

Inici temporada atletisme

Comencem el mes de desembre amb temperatures bastant fredes, i  per si fós poc, el Montseny ja el tenim blanc. Sovint tenim la sensació que hi ha coses que cada any passen o més d’hora o bé més tard (això varia segons a què ens referim), però probablement aquest fred, que ens ha matat el novembre per donar pas al mes de la màgia i la illusió per a grans i petits, arriba si fa no fa com tants anys ho ha fet. La qüestió és que ara toca donar per bona aquesta temporada de ciclisme, que vaig començar a finals de febrer i que m’ha dut a assolir reptes que semblaven poc probables. Entre ells el de la sortida de més quilometratge que mai hagi fet, i finalment he arribat a un total de quilometratge que ja supera els 7.000, i que si he de dir la veritat no creia possible no fa tant.

Deixant de banda l’any 2007, que vaig superar amb escreix els 4.000 kms, la resta d’anys no hi havia arribat, i no és fins el 2010, primer any de Pirineus (Vall d’Aran i Midi-Pyrénées), que supero ja els 5.000 kms.

Ara, però, toca pensar ja en la Mitja Marató Granollers-la Garriga-Granollers, una prova que aquests darrers dos anys he aconseguit millorar molt el meu ritme, fins que aquest 2012 vaog fixar el meu récord personal. Però per arribar fort a aquesta prova abans caldrà entrenar fort, i participar en alguna altra cursa, com la Sant Silvestre de La Garriga, una nouvinguda des del 2010, per acabar l’any com s’acostuma a dir “a tope de moral” i de passada fer lloc al sopar de cap d’any i al primer àpat del nou any.

De cara al proper 2013, passada ja la Mitja, em plantejo fins i tot estirar la temporada de “running” alguna setmana més i buscar potser alguna altra mitja o cursa popular abans no acabi el mes de febrer, i tornar a començar llavors la temporada ciclista, però primer el que és primer, no ens precipitem.

En referència a l’evolució i participació en proves atlètiques, em podreu seguir des de la pestanya “Nike+” del menú superior. Allà hi aniré penjant les cròniques dels meus entrenaments, fotos que pugui fer, si tinc temps ;), i enllaços de referència de les proves ón hi participi.

Ens veiem a Nike+!

Mitja Marató Granollers-La Garriga-Granollers 2011


Feia ja força temps que planificava tornar a fer la mitja marató, des d’aquell llunyà 2006 que em vaig lesionar el tormell, en gran mesura per no anar del tot ben calçat. A finals del 2008 em vaig comprar unes vambes, pensant ja en aquest retorn, i durant els primers compassos de l’any següent em vaig equipar amb un iPod Touch i el xip del Nike+ per acoplar a les vambes ja dissenyades per a tal finalitat i entrenar-me controlant els temps i ritmes. Em vaig començar a  preparar per tornar en l’edició del 2010, però vaig fer tard a la inscripció, ja que aquell any van superar totes les espectatives d’inscripcions. No passa res, com va dir aquell “Volveré”.

Em vaig seguir preparant, i a finals d’aquest mateix any, per fí, torno a estar inscrit per a la Mitja en la seva 25a edició. Genial !

Ara sí, un bon seguit d’entrenaments i ja ens plantem al cap de setmana definitiu. El dissabte 5 de febrer toca anar a recollir el dorsal i l’obsequi, que no falti ;), i amb cert neguit a dormir i reposar per a un retorn molt esperat.

Toquen les 8 del matí al despertador, llevar-se, esmorzar, agafar la bossa amb la roba de recanvi i cap a Granollers falta gent !

Un bon escalfament, suau, de menys a més. Comença a arribar la gent, corrents amunt i avall, ja es respira en l’ambient. Dónen les primeres sortides, aquest any sortim esgraonats, i cap a ocupar el lloc i esperar el “pistoletasso” de sortida.

Començo bé, guanyant posicions de mica en mica, buscant el meu ritme que el carrer Girona de Granollers és ample i hi cabem tots (i això que som cap a 8000 participants), em moc en la franja dels 5 min/km i millorant. Abans d’entrar a La Garriga ja veig els capdavanters que tornen, i com corren ! Però jo a la meva, que queda més de la meitat. Mitja volta i cap al polígon de La Garriga, retorn a la carretera, i ja queda menys. Ritme constant per sota dels 5 min/km, bona senyal, l’entrenament ha merescut la pena. Ja sóc a Les Franqueses, i Granollers apareix al fons, decidit a donar per acabada la prova, però el tram final és el que psicològicament es fa més dur, ja que hi ha tendència a creure que ja hi ets i afluixes inconscientment, et sents bé però encara no has acabat. Últims metres, un petit “sprint” final, i passo per l’arc de l’arribada i veig en el meu cronòmetre el temps, no m’ho puc creure, estic clavant el meu millor temps !!

Finalment faig 1h 36min 03 seg, tal com mostra la imatge que il·lustra aquest text, contra 1h 35min 58seg de l’any 2005.

No està gens malament. La primera la vaig fer en poc més d’1h 45min. Molt satisfet, i ja començo a pensar en l’any vinent… però encara queda un any per això !

Corrent per la Costa Brava

El primer entrenament amb el Nike+ iPod Touch

Un divendres i festiu sempre va bé per fer activitat esportiva, i aprofito per estrenar el kit “Nike+” amb el nou iPod Touch, i surto des del càmping a Palamós cap al passeig del mar de la mateixa població, agafant ritme de mica en mica. Travesso tot el passeig fins a Torre Valentina, paral·lel a la carretera fins arribar a Platja d’Aro, vorejant la platja fins al port esportiu ón faig mitja volta, i tornar pel carrer principal de la població.

Ja fa força estona que aguanto un vent constant i començo a afluixar, però ja sortint de Platja d’Aro tinc un repunt de velocitat fins arribar a Sant Antoni de Calonge, ón ja torno a afluixar i vaig fent caminant fins arribar de nou al càmping. El vent anava a més i les forces anaven poc a poc cap avall, però el resultat final en quilòmetres és prou satisfactori, donat que encara el córrer és una activitat poc habitual aquest any. Continuaré evolucionant, sense cap mena de dubte, per mirar de tornar a córrer una Mitja Marató l’any vinent, que ja fa 3 anys que no la faig, després de lesionar-me un tormell, probablement per no utilitzar el millor calçat.