Una clàssica, millorada
Un matí que començava força fred, ja que en el moment d’aparcar el cotxe el termòmetre marcava tot just 2º, i els camins i camps estaven coberts del blanc característic de la gebre. Quin fred que ens espera!
Pujo a la bici i em dirigeixo al punt de control per formalitzar la inscripció, i em trobo amb una cua que ni a les carreteres a plè estiu! Bé, qüestió de paciència i aguantar el fred, que de mica en mica la gent es comença a moure, i poc a poc arriba el moment de recollir el dorsal.
Aquest any la organització ha previst dues sortides diferents, una per als que van a per temps, i l’altre per la resta (entre el que m’incloc), ja que aquests últims anys s’havia massificat molt, i les sortides eren lentíssimes. Arriba el moment d’engegar, i el grup es va estirant progressivament gràcies als primers quilòmetres fàcils amb lleus pendents i camins amples. D’aquesta manera, quan comença a posar-se difícil, la gent ja s’ha escampat força i no ens fem nosa els uns al altres. Definitivament, molt bona estratègia la de la organització aquest any! Arribem al primer avituallament, parada ràpida i seguir, que ja comença la muntanya de debò. És el moment de marcar el ritme, les primeres pujades faran la resta. Passem per un seguit de corriols amunt i avall, amb trams força tècnics i d’altres de bastant ràpids, mirant de gaudir dels llocs per ón passem, però sense perdre de vista el camí, perquè la mínima badada ens farà caure de la bici, i això es pot pagar car. En alguns moments és recomanable posar el peu a terra, i fins i tot baixar de la bici per fer uns pocs metres a peu, ja que hi ha descensos que si no ets un bon baixador millor fer-los a peu, sense manies.
Poc a poc la cursa avança i s’acosta a la seva fí, però a la part final ens espera un descens rapidíssim, és el moment de deixar-se anar que ja no és tant tècnic, i un cop ja som a baix, encara ens queda passar per sota d’un petit túnel que s’ha de fer ben ajupit i mirar de no perdre l’equilibri, perquè fa poc més d’un metre d’altura. Després ja poc més d’un quilòmetre que es pot fer ràpit i arribar triomfalment, que l’esforç té recompensa en forma d’entrepà de botifarra i una armilla d’obsequi.
Ara ja no podem fer res més que començar a contar els dies que manquen per a la pròxima edició, i mirar d’arribar com a mínim amb la mateixa condició física d’aquest any.
pedalsicamins 