Era Artiga de Lin

Caminant per entretenir-se

El matí es lleva amb poques esperances de sol, però al mateix temps costa d’endevinar si plourà o pel contrari aguantarà. Per tant, i després de molt dubtar, decideixo que potser és un bon moment per agafar el cotxe i fer una sortida curta, però al mateix temps que permeti fer una mica de cames i no basar-ho tot només en la benzina. Surto cap a Es Bòrdes i agafo la carretera que puja a Era Artiga de Lin, ón ja hi havia estat prèviament, però malgrat tot tampoc ho coneixia amb detall, ja que vaig pujar-hi amb la bici de carretera i no anava calçat per sortir a caminar. Aparco el cotxe al primer parking que trobo, just abans del Pla dera Artiga, i començo a caminar en direcció al Saut de Pomèro, un petit saltant d’aigua que s’hi arriba per un caminet i uns escassos 10 minuts a peu però que s’escolta des de la distància.

Després d’unes quantes fotos faig mitja volta, ja que el camí tampoc porta enlloc més, i agafo el camí que porta fins als Uelhs deth Joeu, que passa per uns prats ben pelats i travessa la vall amb un pontet de pedra sobre el riu. El camí està marcat per fer en uns 20 minuts, però al final entre que un es para a fer fotos d’això i d’allò se’n tarden alguns més, perquè la veritat és que tot plegat s’ho val prendre’s el seu temps. Finalment s’arriba als Uelhs deth Joeu, que també s’hi pot arribar per la mateixa carretera que puja a l’Artiga de Lin, i el circuit es pot fer començant per un lloc o altre. El lloc ja el coneixia de dos anys enrera, al igual que amb la primera part del camí, aquesta vegada es gaudeix més, al no estar pendent d’ón lligues la bici i de caminar amb cura per no portar el calçat correcte.

Després d’aquí, ja toca remuntar el camí fet per tornar al cotxe, i començar el retorn, però encara fent alguna parada, com per exemple l’ermita dera Artiga de Lin, una petita ermita que avui queda ensotada amb la carretera, però ón antigament, tal com es pot veure en les fotos, a més també acollia un refugi per als visitants del lloc. Després ja tan sols una última parada al Barranc de Simona, un altre saltant d’aigua que creua la carretera per desembocar al riu Joeu i omplir d’aigua aquest bell paratge de la Vall d’Aran.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Tot esperant Superbagnères

S’acosta el gran moment

Aquesta nit passada va estar plovent força, amb llamps i trons i aquesta mena de coses que té la muntanya. Però no cal impacientar-se, s’ha de conèixer el lloc i saber esperar el moment, que ja fa un any que tinc certa ànsia. La meva dèria per pujar aquesta estació d’esquí francesa comença, de fet, fa ja 2 anys, quan vaig pujar a la Vall d’Aran per primera vegada per seguir les dues etapes del Tour amb destí i orígen a Bagnères de Luchon. Superbagnères es dibuixava en la distància, molt amunt a l’esquerra del poble, i em vaig dir que l’any següent, per poc que pogués hi pujaria. I l’any passat hi hagués pujat, però anava amb la BTT, i primer volia fer muntanya, de la bona, BTT en estat pur. Si em quedava temps hi pujava, però el temps climatològic no va acompanyar molt per intentar-ho, i va quedar pendent. I aquest 2012 m’he endut la “Bestia Rossa” amb tota la intenció de pujar-hi tan bon punt hi hagi el primer dia bo 100%, però de moment no ha estat possible, i per entretenir el tema i començar a posar duresa a les cames, avui per la tarda, malgrat no lluïr el sol, surto a fer una petita volta que al final m’engresco i és més llarga.

Surto del camping en direcció Es Bòrdes, i agafo la carretera d’Artiga de Lin, però em desvio cap a Plan de Batalhèr. Una pujada que no té la fama d’altres, però puja de cop els primers 2 km. De fet, de seguida es veu el poble de Es Bòrdes allà baix, molt a baix, i tot gràcies a una carretera que puja cargolant-se per la muntanya com una serp arraulint-se al coll de la seva presa.

La primera intenció era baixar per la carretera que porta fins a Aubert, però decideixo seguir endevant, fent a la inversa una part de la sortida d’ahir, arribant fins a Gausac i cap a Vielha. I a partir d’aquí és quan un s’anima enormement i enfilo carretera fins a Salardú i, finalment, fins a Baquèira. No arribo fins a dalt de tot del port de la Bonaigua perquè això ho deixo per fer un altre dia, per una sortida més completa. De moment, per avui ja està bé i faig mitja volta cap al camping, completant un total de 52 kms. Tot plegat, un molt bon registre per estar molta estona mirant al cel per si surt el sol o plou o res de res de tot plegat.

Podeu veure el perfil del GPS aquí.

Inmersió a la natura

Gausac – Bassa d’Oles – Artiga de Lin: de 3 en 3

Avui és dissabte, i a més torna a fer sol des dels primers compassos del dia. Això ajuda a pujar la moral i començo una sortida de les guapes, des de Pont d’Arròs fins a Viella pràcticament un passeig, i des d’allà prenc la desviació cap a Gausac, un petit poble enganxat a la capital, però que sembla transportar-nos en el temps pels camins empedrats (aquells que tant de mal han fet aquest any al Tour de France), i des d’allà ja comença una pujada sense treva de 10 km a un 7,2% de promig. Sort que en arribar a dalt ens espera un paisatge que respira tranquilitat pels 360º, ón tot sembla aturar-se i fins i tot jo també m’aturo, en aquest cas per fer fotos. Després ja ens espera una baixada d’uns 5 o 6 km fins al mirador (Guardader) de Betlan des d’ón es pot contemplar alguns dels petits pobles que s’enfilen per les muntanyes veïnes. Des d’aquí surto en direcció a Artiga de Lin per una carretera que es fa a bon ritme, i que a més està molt poc transitada i transcorre per paratges de gran bellesa, de fet com tota la Vall d’Aran, què caram; arribo a la cruïlla amb la carretera que puja d’Es Bòrdes fins a Artiga de Lin. des d’aquest punt hi ha poc més de 5 km fins al final de l’asfaltat, però quins 5 km, que pujen i pujen sense descans.
Una vegada més el paisatge que trobem en arribar compensa amb escreix tot esforç realitzat, tot i que pel camí un es troba massa trànsit de cotxes, però el lloc mereix la visita.
Ja de baixada encara manca una última parada: els Uelhs deth Joeu, un saltant d’aigua que, com explica el plafó informatiu, és aigua procedent de l’Aneto que s’amaga dins la terra per reaparèixer en aquest punt. Tot un espectacle de la natura, que impressiona es miri per ón es miri.
Després ja toca baixar a plaer fins a Es Bòrdes i sortir a la carretera en direcció Pont d’Arròs, a uns escassos 2 km un poble de l’altre.
Una bona sortida, no mancada de duresa, però que al final sempre deixarà un bon record.

Visitar la galeria de fotos.