Empordanet versió lliure

Remember the time

S’acaba l’any, un any que ha sigut fantàstic i plè de grans pedalades com l’increïble viatge a Itàlia per conèixer els Dolomites, però també he descobert petites grans rutes per l’Empordà. I avui he decidit fer una espècie de “Remember the time”, començant per agafar la carretera cap a Vall-Llobrega i el paratge de Castell, per seguir en direcció Torre Simona fins a Palafrugell, d’allà cap a Regencós i Pals per fer el Camí de la Font fins arribar a la carretera de Sant Feliu de Boada. Una carretera aquesta molt tranquila, per entremig de camps i granges que ens porta fins a la rotonda de Sant Julià de Boada, giro cap a la dreta per agafar després la carretera de Fontclara, Fontanilles i fins a Gualta. D’allà poso rumb a Llabià, un poblet preciós ón ja em vaig “perdre” en certa ocasió. Segueixo fins a Serra de Daró i Parlavà per desviar de nou cap Verges i, des d’allà, prendre una altra carretera tranquila fins a Les Olives, Vilopriu i Colomers.

Des d’aquest punt segueixo fins a Sant Jordi Desvalls, per anar a buscar una altra fantàstica i tranquila carretera cap a Sobrànigues, Sant Joan de les Arenes i en direcció a Foixà, però aquí faig un gir cap a La Pera i Púbol, tot vorejant el castell Gala-Dalí fins arribar a Corçà. Segueixo per la general fins a La Bisbal i tot i que la idea inicial era tornar per la Ganga, faig un parada a la font que hi ha tot just al primer quilòmetre de la carretera, omplo els bidons de nova i fresca aigua, i decideixo posar rumb a Fonteta i per Vulpellac giro a la dreta per trobar una altra fantàstica i tranquila carretera que transcorre per entremig de granges i masos restaurats fins sortir a Peratallada. Un d’aquest pobles que mereix perdre-hi un matí de visita i, si pot ser una estona més, molt millor.

Surto a la carretera principal de La Bisbal a Torroella, per ón faig un parell de quilòmetres (més o menys), fins a retrobar la carretera de Sant Feliu de Boada i el camí fins a Pals que havia fet d’anada. Segueixo fins a Regencós, però finalment per comptes de seguir cap a Palafrugell pel camí fàcil, em decideixo a pujar fins a Begur, uns 3 km força exigents per baixar després cap a Palafrugell per la carretera d’Esclanyà. I ja de tornada a Palafrugell, decideixo rematar la feina pujant a Mont-Ras i en paral·lel a la C-31 per un carril de servei arribo a Vall-Llobrega i completo la volta per La Fosca i el port de Palamós.

Al final, una sortida espectacular, d’aquelles que a aquestes alçades de l’any deixen molt bones sensacions, amb un dia que, tot sigui dit de pas, no semblava ben bé d’hivern.

Aquí us deixo l’enllaç a la ruta en format .GPX, perquè si ho voleu us la descarregueu i la pogueu gaudir.

Anuncis
Panoràmica del Montgrí

Pals-Peratallada-Cassà

Llocs amb encant… i més

La d’avui és d’aquelles que queden en el record com una sortida completa, amb força quilòmetres de planejar i pedalar a bon ritme però amb pujades interessants, i és que si una cosa té la comarca del Baix Empordà és llocs per gaudir pedalant, tant si és en plà com coll amunt.

Començo planer des de Palamós camí de Palafrugell i Esclanyà, per començar a pujar suaument però amb clara intencionalitat fins al cap de Begur. Segueixo fins a trobar la carretera de Sa Tuna i Sa Riera passant per l’hotel El Convent, una antiga capella actualment convertida en hotel situada en un racó privilegiat de la Costa Brava. Segueixo en direcció a la platja de Pals aprofitant per gaudir de la tranquilitat que respira el lloc, ara que és temporada baixa. Surto en direcció El Masos de Pals i baixo per la carretera en direcció la depuradora de les Serres de Pals, ón aprofito per fer la foto panoràmica que il·lustra aquest article, per arribar a la carretera de Torroella i desviar-me en direcció Peratallada i La Bisbal. Segueixo cap a Sant Sadurní de l’Heura i pujar cap a Santa Pellaia, punt ón aprofitaré per fer un petit descans, gaudir del lloc i, de pas, netejar-me les ulleres de sol que s’han empapat de suor de la pujada. Fa molt bon dia i convida a gaudir-ne plenament.

Hidratat i amb la vista en condicions executo la baixada amb tranquilitat per arribar a Cassà amb els braços relaxats, i la maquinària llesta per atacar la carretera fins a Llagostera, una llarga recta amb la vista de l’església de al fons, allà dalt a la part més alta del poble.

Ara queda ja l’última part del camí, arribar fins a Can Panedes per afrontar la pujada de Romanyà, una clàssica de la zona, i baixar amb decisió fins a Calonge, Sant Antoni i, finalment, Palamós, ón acabaré de fer la volta completa al poble.

Una bona sortida que ens porta per un bon grapat de llocs plens d’encant i d’interès històric.

 

Podeu veure la galería de fotos aquí.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

El Castell de Foixà

Voltant pel Baix Empordà

Una gran volta

Sortida per Sant Joan de Palamós camí de Torre Simona, Palafrugell i Pals. D’allà baixo per la carretera de La Bisbal per desviar a la dreta en direcció Torrent i passar per l’interior per poblacions com Sant Feliu de Boada, Fontclara i Fontanilles fins arribar a Torroella de Montgrí. Sortint de Torroella giro en direcció Ullà i resseguir tot un reguitzell de pobles d’interior com Bellcaire d’Empordà i Albons fins arribar a l’Escala, des d’ón torno per la GI-632 cap a Bellcaire d’Empordà (ara no arribo a entrar al poble, cosa que fa una estona si que he fet de plè) en direcció Torroella i desviar cap a Verges per la C-31, entrar per Foixà i Rupià per gaudir dels seus paisatges congelats en el temps i fer unes quantes fotos, just abans d’agafar la C-66 a Corçà, La Bisbal i Llofriu per desviar cap a Palafrugell i tornar per Torre Simona.
Però abans de donar la jornada per finalitzada, toca fer la volta final a Palamós.

Podeu veure la galería de fotos aquí.
Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Palamós-Santa Pellaia i Sant Mateu de Montnegre

A la recerca de nous horitzons

Sortida des de Palamós cap a Calonge, La Ganga pujada a fons, baixar cap a La Bisbal i en direcció Santa Pellaia busco una carretera que de moment no aconsegueixo trobar. Arribo al cim i baixo fins a Cassà de la Selva per enfilar en direcció a Quart i pujar per una carretera en direcció Sant Mateu de Montnegre, fa temps que passo per devant de l’indicador però no hi he pujat mai, i la veritat és que la carretera està molt poc transitada i resulta un autèntic plaer, i començo a pensar que pugui tenir trampa. Finalment arribo a dalt, i després de pujar força i veure paisatges increïbles, em trobo devant l’ermita de Sant Mateu que queda al final de la carretera. Des d’aquí hi ha un parell de camins per fer amb la BTT, però no pas amb la de carretera.
Decideixo seguir per la carretera que indica Montnegre i més endevant deixo a l’esquerra una desviació cap a Els Àngels, perquè és una pista forestal en pujada que no tinc necessitat d’endinsar-m’hi, i segueixo endevant fins que l’asfalt s’acaba esvaïnt i queda al devant una pista forestal en direcció a Sant Sadurní de l’Heura, però de moment el camí és ample i bastant transitable amb la bici de carretera (pitjor era el Col d’Artigascou [link a article de vacances 2013] ), i decideixo continuar endevant fins arribar a la carretera de Sant Sadurní de l’Heura i Santa Pellaia. Aquesta és la carretera que buscava per l’altre costat, i és que des de les fotos del satèl·lit es veia com si fós una carretera, la trampa que em temia tot pujant.
Ja de nou sobre l’asfalt, retorn cap a La Bisbal i a tot ritme cap a Llofriu, Mont-Ras i baixar cap a Torre Simona per arribar finalment a Palamós.

Podeu veure la galería de fotos aquí.
Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

De Palamós a La Bisbal per Llagostera

Temptant la sort

Una sortida més o menys habitual amb la bici de carretera, sortir en direcció Platja d’Aro, Santa Cristina d’Aro i per la carrtera de Romanyà baixar a Llagostera. Des d’allà vaig en direcció Caldes de Malavella i girar a la dreta per anar en direcció Cassà de la Selva, una ruta no gens difícil però amb massa trànsit, i és per aquest motiu que decideixo agafar una desviació habitual cap a Sant Andreu de Salou, que si es fa bé et porta fins a Cassà per carreteres secundàries molt poc transitades, que transcorren per entremig de nuclis urbans de pocs habitants plè masies escampades pertot, molt típic de la zona. A mig camí, però, decideixo sense més preàmbuls girar a la dreta en direcció Cassà tot seguint una indicació fugaç, i per ón acabo a un camí de terra. De moment sembla transitable amb la bici de carretera, però no tinc clar si estic temptant la sort. Per fortuna el camí segueix igual de positiu i finalment surto al polígon de Cassà.
Des d’aquí ja em deixo estar d’invents i pujo per Santa Pellaia cap a La Bisbal, i pujar la carretera de La Ganga per sortir a Calonge i finalment arribar a Palamós.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

De Palamós a Gualta i Romanyà

Que bonic que és l’Empordà

La nit de divendres no era pas gaire encoratjadora, plovia a Palamós, i feia força vent fins ben entrada la nit. No semblava que el dissabte fós propici per fer gaire cosa, però em llevo i el temps és sorprenentment nítid i ràpidament m’engresco a sortir en bici, amb ganes de fer carreteres que no conegui, i és en aquests instants que m’adono que pels voltants crec conèixer ja tots els racons, agafo un mapa de carreteres per buscar possibles alternatives. No sembla que sigui fàcil, donat que em trobaré amb la N-II, poc recomanable per fer en bici, començo a descartar alternatives i es va fent tard per agafar el cotxe i anar fins qualsevol punt “desconegut” i escalar algun port de muntanya.

Finalment decideixo que no és mala idea buscar carreteres d’interior a prop de la zona, i començo per Torre Simona camí de Palafrugell i d’allà, tot deixant-me dur pel “vent” vaig a parar al centre d’Esclanyà. Curiós pensar que amb escassament 10 km. de distància del camping ón sóc, no hi hagi entrat mai, i ho faig perquè m’he equivocat en agafar la carretera de Begur per comptes de la que pretenia, en direcció a Pals ón si que hi vaig a continuació. Desvio per la carretera de La Bisbal i cap a la dreta per Torrent. Per allà ja hi havia passat l’any anterior, però en grup. Avui la idea era fer-ho pel meu compte i anar tranquil per fer fotos i gaudir més del paisatge. Segueixo per la carretera de Sant Feliu i Sant Julià de Boada i, guiat novament pel “vent”, vaig a sortir a la població de Gualta. També ja hi havia estat anteriorment, però no pel costat que entrava avui, i podia gaudir del nucli antic de la població amb el rec del molí i el mateix Molí de Gualta com a punts d’interès.

Des d’aquí surto amb una idea inicial que és la d’arribar fins a Girona i tornar pels Àngels cap a La Bisbal, però quan ja porto una estona per la carretera en direcció la capital decideixo variar el rumb. La via és força transitada i encara em queden cap a vint quilòmetres i sóc a prop de Púbol, motiu de pes per desviar-se. Allà es troba la casa-museu Gala-Salvador Dalí que, de moment, no visitaré, però que per als seguidors del genial pintor empordanès, és un punt de referència obligat. Això serà un altre dia, avui seguiré el camí cap a La Pera i Madremanya, arribaré a La Bisbal i enfilaré La Ganga cap a Calonge.

Arribats a aquest punt un s’exposa al que s’exposa, i és que la carretera de Romanyà esdevé una temptació quan encara estàs per sota dels 80 km i téns corda, i corda per estona. M’enfilo fins a dalt a Romanyà, que amb prou feines són 6 km de pujada i decideixo explorar una carretera de la que em van parlar fa unes poques setmanes. Des de dalt al poble hi ha una desviació en direcció a Puig d’Arques, una pista fins fa poc forestal que ara està asfaltada, i començo decidit el camí. Però quan sembla que la pujada dura ha passat i es comença a divisar el radar meteorològic, llavors arriba un descens que no sembla que ens porti ràpidament al lloc desitjat. M’aturo a observar el GPS per veure el camí que pot quedar, i observo que n’hi ha per una bona estona. Es fa tard i no sé com és ni per quan en tinc. Faré mitja volta i ja hi tornaré un altre dia, més directament per conquerir el cim. Avui, però, giro cua i torno fins a Romanyà per baixar cap a Santa Cristina d’Aro. Des d’allà el vent comença a fer-se persistent i molest, però no defalleixo i endavant falta gent, amb pas ferm, cap a Palamós creuant Platja d’Aro. Per sort no hi ha gaire trànsit, i és que encara no és l’estiu, llavors ja és una altre cantar; a Palamós hi arribo ben carregat d’energia, a temps per fer-me un bon dinar i recuperar forces amb una migdiada ben merescuda.

Finalment surt una volta de poc més de 110 km. que deixa, bàsicament, una sensació impagable: Que bonic que és l’Empordà!!

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Anar al perfil del GPS.