Monthly Archives: Agost 2012

ag. 29 2012

Romanyà a fons

Cop de gas

Si pel matí he fet la reconquesta de Santa Pellaia (per pujar-ho pels dos costats), per la tarda, i després d’una migdiadeta, em llevo carregat d’energia i amb ganes d’acabar de fer quilòmetres de bon treball físic. Aquí ja no hi ha turisme que valgui, ja que decideixo atacar Romanyà, una carretera que també aquest any, igual que La Ganga, he fet en innombrables ocasions. I per tant quan surto del càmping començo a marcar bon ritme i decideixo pujar tan ràpid com pugui a Romanyà, arribant a la Cova d’en Daina amb 19’20 km a 24’3 km/h, per mí és un bon temps que amb algún dia més potser aconseguiria millorar, però això s’acaba. Des d’aquí baixo fins a Santa Cristina d’Aro i a fons tot fins a Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge i Palamós. Finalment acabo la tarda amb un registre prou espectacular, tenint en compte que he atravessat trànsit urbà, de 44’5 km a un promig de 28 km/h.

Un petit final de festa que aconsegueix deixar un bon tò físic, i ara queda la millor part d’aquestes vacances, el millor final de festa…

Anar al perfil GPS.

ag. 29 2012

Santa Pellaia-La reconquesta

Una historia de cavallers, dames i castells

A dia d’avui encara em queda un port interessant per pujar per les dues vessants, i és el de Santa Pellaia, situat a la carretera que va de La Bisbal a Cassà de la Selva. Bàsicament es pot considerar una història de cavallers (el ciclista), dames (Sta. Pellaia) i castells, per la construcció en si, fent referència a una de les meves cançons preferides de Sangtraït.

Surto amb molta energia cap a Calonge i d’allà pujar el coll de La Ganga, que aquest any he pujat ja no sé quantes vegades, i arribar a La Bisbal. Aquest primer coll el pujo a un molt bon ritme, ara ja me’l conec bé i sé quan haig d’apretar i quina distància queda abans d’arribar al cim. Tan bon punt arribo a la població reconeguda per la seva tradició en ceràmica, agafo la carretera que surt cap a Sant Sadurní de l’Heura i en direcció a Cassà de la Selva, després d’uns quants quilòmetres de pujada constant i exigent, arribem a l’alt de Santa Pellaia, una ermita com qui diu perduda allà dalt, a tan sols 6 quilòmetres de Cassà, ón faré mitja volta per remuntar el port, i completar així una petita col·lecció de ports escalats al mateix dia per les dues cares.

En aquest curiós haber, aquest any hi sumo el Portilhon i la Bonaigua pel que fa a la Vall d’Aran, i Romanyà de la Selva, La Ganga i Santa Pellaia per la Costa Brava, a part d’Els Àngels (fet pels 2 costats en diferents dies).

Remuntar Santa Pellaia sembla més difícil del que realment és, ja que pel costat de Cassà, com deia, tan sols té 6 quilòmetres, dels quals els últims 1’5 són pràcticament plans i 1 dels de pujada es fa amb una recta, que el que vol és no perdre la calma, i es farà fàcil.

De baixada, em paro a Sant Sadurní de l’Heura, un poblet d’aquests d’interior amb molt d’encant i, que per altra banda, hi havia passat en diverses ocasions sense fer-hi massa cas. A partir d’aquí, per tal de rematar la feina, quan arribo a La Bisbal agafo la carretera cap a Peratallada per anar a parar a Pals, i d’allà sortir en direcció Regencós i Palafrugell, i d’allà ja fàcil cap a Palamós.

En total em queda una sortida de 108 km. a un promig de 27’3 km/h que no està malament.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Anar al perfil GPS.

ag. 27 2012

Els Àngels des de Girona

Una altra “Cara B”

Després d’uns quants dies de fer calor, molta calor, avui el dia es lleva mig tapat i amb temperatures més suaus. De totes maneres no sembla que hagi de ploure i tinc ganes de sortir a fer un bon quilometratge, arribar a les 3 xifres de nou, però també vull acumular desnivell.

Surto d’hora en direcció a Platja d’Aro i pujar cap a Castell d’Aro i Santa Cristina, d’allà agafo la carretera de Romanyà però a Sant Miquel d’Aro giro cap a Llagostera i amb pas ferm em dirigeixo a Caldes de Malavella. Agafo la carretera que porta fins a Cassà de la Selva i des d’aquí cap a Girona falta gent. Tant bon punt arribo a l’entrada de Girona pel costat de Quart m’espera, impacient i imponent, el port del Santuari dels Àngels. Una altra “Cara B” d’aquest any, una d’aquelles cares B com aquella famosa de We will rock you de Queen, que va ser tan sonada com la pròpia cara A (We are the champions). I és que aquest any porto uns quants ports pujats pels dos costats, fins i tot al mateix dia, com ho va ser la Bonaigua, el Portillon o el més modest però igualment interessant de Romanyà de la Selva, conquerit en dues ocasions pel mateix costat. Un port curt, més o menys 18 quilòmetres des de Calonge a Santa Cristina d’Aro, però que remuntat al mateix dia ja ens dóna aquests 36 kms.

En el cas d’avui simplement es tracta de fer el port pel costat que quedava pendent del dijous, quan el vaig pujar per la Bisbal. Els Àngels és un d’aquells ports que enganyen bastant, com ja vaig comentar l’altre vegada perquè exigeix més del que la seva alçada fa pensar, i per baixar-lo tan dóna quina banda escollim, que el ferm és prou irregular, no és una carretera principal i per tant no es deu arreglar gaire sovint, compta amb alguna curva tancada i poca amplada. Però no ens enganyem, és una carretera molt atractiva per al cicloturisme, ja que el fet de ser poc transitada i les vistes que ofereix ajuden a guanyar-se la confiança. Com que el dijous passat ja em vaig aturar a dalt de tot, avui segueixo en direcció Madremanya, Monells i Corçà per, un cop allà posar direcció a La Bisbal. Per acabar d’arreglar la sortida pujo pel coll de La Ganga per anar a sortir a Calonge i acabar la volta per Palamós.

Al final queda una sortida de 115 quilòmetres, tal com pretenia arribo a les 3 xifres, i per ben poc però ja és la sortida més llarga d’aquestes vacances, doble motiu per alegrar-se.

De totes maneres encara queda, com a mínim, una sortida més llarga que aquesta, aquest cap de setmana, però ja us ho explicaré quan toqui.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Anar al perfil del GPS.