Visitant el Sauth deth Pish

Sempre impressionant

Una visita quasi obligada a la Vall d’Aran, encara que ja l’hagis visitat, és el Sauth deth Pish, un saltant d’aigua sempre impressionant i més després de tota la neu i la pluja d’aquesta temporada. S’hi accedeix des de la N-230 per la rotonda d’Arròs, ón trobem una pista estreta i asfaltada en direcció Varradòs. Al llarg de la pujada, si es fa en cotxe, hi ha diversos llocs ón ens podrem aturar per gaudir del paisatge i fer alguna foto, i no cal dir que si ho fem en bici, les ocasions per aturar-se no ens faltaran, ja que la pujada és, novament, d’aquelles que deixen empremta.

I en una d’aquestes aturades que vaig fer, em va sorprendre descobrir que, a poc més de 1400 m d’alçada, encara queda neu bruta de terra de la muntanya, possiblement d’alguna esllevissada, que s’ha mantingut a la temperatura prou baixa com per aguantar i anar desglaçant de mica en mica.

Finalment afrontem els últims quilòmetres ja en pla i lleuger descens per arribar a l’enorme extensió de prats i la gran quantitat d’aigua precipitant-se muntanya avall. Una vista, i una sonoritat, que bé mereixen tot l’esforç realitzat i una pausa per gaudir-ne.

Ja de tornada, tot i que la baixada és intensa i cal estar atent a la carretera, encara queda algun moment per dedicar a l’art de la fotografia, que aquelles vistes que abans ens quedaven d’esquena, ara les tenim de cara i ens adonem de com n’és de gran la natura i que poca cosa que podem arribar a ser els demés, per molta tecnología d’última generació que portem amb nosaltres. Un espectacle absolutament impagable.

Abans d’arribar de nou a la cruïlla amb la N-230, torço a l’esquerra per la desviació cap a Arròs i baixar cap a Aubert. D’allà segueixo per la carretera que puja fins al Plan de Batalher per anar a sortir a Es Bòrdes i retorn al càmping.

Una sortida curta però, naturalment, molt interessant.

Podeu veure el perfil del GPS aquí.

Anuncis

Visita al Sauth deth Pish, un any més

Retorn al Sauth deth Pish

El dia es lleva igual que ahir, és a dir, amb força núvols baixos i poques opcions de pluja. Inicialment tenia prevista una altra sortida més llarga, però per evitar problemes, prefereixo quedar-me més a prop i me’n vaig a visitar el Sauth deth Pish. L’any passat ja el vaig visitar, però era un dia plujós i no acompanyava gaire per endinsar-s’hi. En canvi, aquest any el dia era una mica diferent a la sortida, i a mida que anava guanyant altura el cel s’anava aclarint per arribar al capdemunt amb un sol esplèndit. És per això que aprofito i agafo un caminet que puja fins al punt en que l’aigua es precipita avall, oferint unes vistes sobre el lloc realment impressionants.

Des d’aquest punt, veiem a l’esquerra el Plan d’Artiguetes, amb el riu Varradòs formant un petit llac, i ajuntant-se amb les aigües que baixen pel Sauth deth Pish, per seguir amb la seva baixada constant fins a la vall.

Després d’una bona visita i un bon grapat de fotos, decideixo tornar pel mateix camí que he vingut, però ja arribant a baix trenco a l’esquerra per la carretera que porta fins a Arròs. D’allà baixo fins a Pont d’Arròs i agafo la carretera amb la intenció d’arribar a Bossòst, però desvio a la dreta cap a Benós i Begós, que no havia visitat encara. Des d’aquest últim poble trobo un camí que porta fins a Vilamòs, i decideixo posar-hi rumb. El camí, però, és més per senderisme, i té algunes parts que s’han de fer amb la bici al costat, ja que és força dificultós pedalar. Finalment arribo a Vilamòs, i em paro en el forn de calç que hi ha just a l’entrada per la carretera principal.

Ja a partir d’aquest punt emprenc el camí de tornada cap al càmping, i quan arribo a la rotonda de Pont d’Arròs em trobo que he fet, en un sentit o altre, les tres carreteres que surten cap amunt: Arròs, Sauth deth Pish i Vilamòs.

 

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

També podeu veure el perfil del GPS aquí.

El Sauth deth Pish impressiona

Visitant el Saut deth Pish, una gran cascada

Un dia més amb pluja, per sortir a fer turisme en cotxe, i surto en direcció Pont d’Arròs i prendre la carretera que puja fins al Saut deth Pish. Una carretera estreta i amb curves constants que no para de pujar, però a més hi ha una boira que no permet veure-hi gaire més enllà, motiu pel que toca anar amb 4 ulls. Quan arribo al capdamunt i puc aparcar, al meu darrera també aparquen uns quants cotxes més. Quina paciència tots plegats! Ressegueixo el camí marcat fins acostar-me al punt més pròxim recomenat, no sóc massa agoserat, i contemplo amb admiració el gran poder de la natura. El soroll que fa l’aigua al caure sobre el petit llac format entremig de la cascada és imponent. Realment tot el paisatge resulta imponent, ja sigui vist d’aprop o des de més lluny.
Al final, com que allà dalt no hi havia boira i en aquell moment tampoc plovia, em passejo pels voltants i puc gaudir-ne plenament.
Un paratge que realment mereix una visita i una excursió amb calma pels seus voltants, que de ben segur reserva llocs impressionants, ja que a la dreta del salt d’aigua hi ha un camí marcat que puja, segurament, per veure’n de més aprop la capçalera.

Visitar la galeria de fotos.