Etapa del Tour al Portilhon

La grandesa dels humils

Avui el Tour entra a la Vall d’Aran per la població de Les i arriben fins a Bossòst per pujar el Portilhon, i aquest és el meu escollit per el primer contacte amb la prova francesa aquest any. Aquest és un port amb possiblement menys fama que d’altres de categoria semblant, però és un bon port per pujar i gaudir del paisatge i, en dies com aquest, de l’ambient de ciclisme de les grans ocasions.

Pel costat de la Vall d’Aran és un port més assequible que pel costat francès, però a la part final té unes quantes curves precioses, ideals per aturar-s’hi a gaudir de l’ascens dels professionals.

Després de molta estona esperant, és el que té quan vas d’hora per tenir un bon lloc, passen els primers corredors amb el “Purito” Rodríguez esprintant per guanyar els punts de la muntanya, i en breus instants ja han passat tota la resta. Acaben de passar els últims cotxes de la organització i obren la carretera perquè la gent pugui anar marxant, i allò es converteix en una autèntica fugida, barregant-se cotxes, autocaravanes, vianants i ciclistes crec que a parts iguals. Per sort passats els primers quilòmetres de baixada es va endreçant la circulació i ja es pot gaudir una mica més de la baixada.

Un cop de tornada a Bossòst, aprofito per fer un entrepà i seguir la ruta cap a Es Bòrdes per la carretera d’Era Artiga de Lin i pujar cap al Plan de Batalher, fins arribar a Gausac, baixo cap a Viella i cap al càmping a descansar per preparar-me de cara a l’etapa de demà: pujar el Tourmalet.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Anuncis

Plan de Batalher i Arròs-Vila

Escalfant pel Tour

Un any més m’arribo fins a la Vall d’Aran amb la intenció de gaudir, en primera persona, del gran espectacle que és el Tour de França, la prova ciclista per etapes de més prestigi. Els propers 23 i 24 de juliol la prova voreja la zona, concretament el dimecres 23 entraran a la Vall d’Aran per Les fins baixar a Bossòst i pujar el Portilhon; i el dijous 24 passaran pel famós Tourmalet.

Però això són dies futurs, perquè el present és que avui dimarts arribo a la vall, al mateix càmping que he visitat aquests darrers anys, i ja per la tarda aprofitant que fa un dia esplèndit surto a pedalar una estona. Començo pujant des d’Aubert fins al Plan de Batalher, una pujada fantàstica entremig d’avets i vegetació frondosa i seguir en direcció Es Bòrdes per la carretera que baixa d’Artiga de Lin tot resseguint el riu Joeu, i que després dels aiguats de l’any passat ens trobem amb una llera del riu profundament marcada per les esllevissades, que encara està en fase de reconstrucció. Des d’aquest punt surto a la N-230 per pujar fins a la rotondo de Pont d’Arròs i pujar per la carretera del Sauth deth Pish i desviar a la dreta en direcció Arròs i Vila, ón després de “recordar” que la carretera s’acaba convertint en una pista forestal que ens portaria fins a la població de Montcorbau, giro cua per tornar a la carretera nacional a l’alçada d’Aubert i acabar la ruta del dia.

Una volta relativament curta però que serveix per tonificar les cames de cara a la sessió de demà, ja enmig d’un ambient plenament “Tour”.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Banhs de Tredòs

Cercant Colomèrs

Ja fa temps que tinc ganes de pujar als llacs de Colomèrs, un conjunt de llacs a més de 2.000 metres d’alçada, de visita quasi obligada a la Vall d’Aran. Però amb tant turisme de bici escalant ports de Tour i altres indrets, no em queda mai prou temps. Malgrat tot, aquest any anava preparat amb calçat i roba per sortir a caminar, i ja vaig visitar fa pocs dies els llacs de Saboredo [link a l’article] i avui toca provar d’arribar a Colomèrs, o en el seu defecte, el més aprop possible.

Per començar, toca fer una bona excursió en cotxe fins a Salardú i agafem la carretera de Tredòs per enfilar una pista forestal asfaltada (o engordonada, com diuen a la Vall) que avança força planer fins al Barratge d’Aiguamòg, per anar pujant per una pista que cada vegada es farà més estreta, i cal anar amb compte per si vé un altre vehicle de cara, per acabar a l’aparcament de Banhs de Tredòs, un hotel amb aigües termals. Allà deixarem el cotxe i començarem a caminar pel sender que voreja el riu Aiguamòg, que ens durà fins al Guardader d’aigües tòrtes de Colomèrs, un mirador amb unes vistes espectaculars, passant abans per tot un seguit de llocs que mereixen la nostra atenció. Però de tots aquests llocs, el que requereix més de nosaltres, com a mínim en aquests moments, és una passera que travessa el riu i que, degut a les riuades i allaus d’aquesta primavera, s’ha desplaçat uns metres perdent la seva posició i deixant tot un seguit de pedres que podem utilitzar per posar els peus per no mullar-nos i permetre’ns seguir en direcció al Pònt dera Montanheta i l’àrea de pic-nic.

Quan arribem en aquest punt, tenim l’opció d’agafar el camí que ens porta fins al Refugi de Colomèrs, però que finalment no faré avui, ja que comença a ser tard i es posa a ploure. I en aquestes condicions millor no enredar-se malament, que no cal, i decideixo tornar per la pista principal, per ón ens poden pujar si ho desitjem, amb els taxis.

Content per haver fet aquesta primera part del camí, plena de racons d’una bellesa natural indescriptible, i per poc que pugui provaré d’acabar l’any vinent.

Podeu veure la galería de fotos aquí.

Visitant el Sauth deth Pish

Sempre impressionant

Una visita quasi obligada a la Vall d’Aran, encara que ja l’hagis visitat, és el Sauth deth Pish, un saltant d’aigua sempre impressionant i més després de tota la neu i la pluja d’aquesta temporada. S’hi accedeix des de la N-230 per la rotonda d’Arròs, ón trobem una pista estreta i asfaltada en direcció Varradòs. Al llarg de la pujada, si es fa en cotxe, hi ha diversos llocs ón ens podrem aturar per gaudir del paisatge i fer alguna foto, i no cal dir que si ho fem en bici, les ocasions per aturar-se no ens faltaran, ja que la pujada és, novament, d’aquelles que deixen empremta.

I en una d’aquestes aturades que vaig fer, em va sorprendre descobrir que, a poc més de 1400 m d’alçada, encara queda neu bruta de terra de la muntanya, possiblement d’alguna esllevissada, que s’ha mantingut a la temperatura prou baixa com per aguantar i anar desglaçant de mica en mica.

Finalment afrontem els últims quilòmetres ja en pla i lleuger descens per arribar a l’enorme extensió de prats i la gran quantitat d’aigua precipitant-se muntanya avall. Una vista, i una sonoritat, que bé mereixen tot l’esforç realitzat i una pausa per gaudir-ne.

Ja de tornada, tot i que la baixada és intensa i cal estar atent a la carretera, encara queda algun moment per dedicar a l’art de la fotografia, que aquelles vistes que abans ens quedaven d’esquena, ara les tenim de cara i ens adonem de com n’és de gran la natura i que poca cosa que podem arribar a ser els demés, per molta tecnología d’última generació que portem amb nosaltres. Un espectacle absolutament impagable.

Abans d’arribar de nou a la cruïlla amb la N-230, torço a l’esquerra per la desviació cap a Arròs i baixar cap a Aubert. D’allà segueixo per la carretera que puja fins al Plan de Batalher per anar a sortir a Es Bòrdes i retorn al càmping.

Una sortida curta però, naturalment, molt interessant.

Podeu veure el perfil del GPS aquí.

Port d’Artigascou

El més “gran” dels Pirineus

Aquesta és l’última sortida que faré aquestes vacances a la Vall d’Aran, si no és que canvien moltes coses abans (que ho dubto), i per tant hem de fer alguna cosa completament nova. I de fet, per nova hi podem entendre conèixer ports que abans encara no haguéssim escalat. I aquí entra en joc el Port d’Artigascou, un punt d’interès apuntat el divendres passat quan pedalava amb una gent del lloc. El port comença a la població de Fos, just el primer poble entrant a França per la N-230 des de Vall d’Aran. Passem l’antiga frontera, ara tan sols quelcom testimonial que només funciona a nivell administratiu, i a la dreta trobem la desviació en direcció Melles i el port en qüestió. Ja des del principi trobarem que la carretera es cargola de forma sobtada per guanyar altura, amb rectes molt curtes de tan sols uns 100 metres, i curva amunt que va directa en direcció al cel. La primera part es fa relativament fàcil fins arribar al poble de Melles, ja que tot i guanyar força altura en poca distància, s’hi arriba fresc i amb ganes de conèixer nous llocs.

Ja passat el poble, trobem la desviació a l’esquerra cap al port, amb un petit monument que ens indica que estem al pais de l’ós, caldrà anar amb compte no ens en creuem cap. Passen els quilòmetres i sorprèn el bon comportament dels conductors en aquest punt, ja que la carretera no és gaire ample i amb les seves constants “paelles”, et respecten i t’avancen quan realment es pot fer. FIns i tot em passa un conductor i m’indica, amb bones intencions, que tan sols queden 5 quilòmetres i mig. Tot i que el que no em diu és que els últims són pràcticament sense asfaltar, amb molta graveta i forats constants, i al final desisteixo en conquerir el cim. No me la vull jugar, ja que tampoc sé del cert quant queda i després la baixada pot ser molt complicada.

Segons el que m’havia indicat el veí del lloc, no em podien quedar més de 2 quilòmetres, però faig mitja volta. Potser l’any vinent si porto la de muntanya faré l’intent de conquerir el cim, ja que llavors poc m’importarà si hi ha graveta o no. Però fins llavors, caldrà esperar.

Començo el descens amb cautela de no enganxar cap sot o pedra que em pugui donar un disgust, ja que abans, tan sols sortint de Les ja havia punxat la roda del davant i no tinc ganes de canviar la càmera en terres tan “hostils”. Finalment tot surt tal com calia esperar, i a bon ritme arribo de nou a Fos, preparat per engegar la tornada a bon ritme. I com que vaig d’hora i el ritme és òptim, em vaig engrescant, i veient que em sortiran poquets quilòmetres decideixo pujar per Es Bòrdes en direcció a Plan de Batalhèr, una pujada que sempre es complica més del que un es pensa, ja que els primers 3 km. sortint d’Es Bòrdes són durs, amb una pujada constant, i a més sabent que després queda tota la PUJADA, amb totes les lletres. Però al final acaba fent-se curta si es troba el ritme apropiat, i no s’intenta fer “l’heroi”. Després la carretera comença a planejar i el ritme augmenta sense voler. Finalment arribo a Plan de Batalhèr i agafo la desviació cap a Aubèrt, que aquests dies he fet un parell de vegades de pujada, i convençut que serà fàcil i ràpida, em sorprèn com de malament està la carretera com per deixar-se anar més del compte, i acabo tirant de frenada més del que pretenia.

Al final una sortideta força interessant, amb poc més de 70 quilòmetres, que per acabar l’estada a la Vall no està pas malament, i deixa temes pendents per un altre any, que sempre és important tenir motius per tornar a un lloc, i no deixar-ho tot conquerit a les primeres de canvi.

Per tant, com va dir aquell personatge de cinema: Volveré…

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Anar al perfil GPS.