Tag Archives: l’Empordanet

des. 29 2015

Empordanet versió lliure

Remember the time

S’acaba l’any, un any que ha sigut fantàstic i plè de grans pedalades com l’increïble viatge a Itàlia per conèixer els Dolomites, però també he descobert petites grans rutes per l’Empordà. I avui he decidit fer una espècie de “Remember the time”, començant per agafar la carretera cap a Vall-Llobrega i el paratge de Castell, per seguir en direcció Torre Simona fins a Palafrugell, d’allà cap a Regencós i Pals per fer el Camí de la Font fins arribar a la carretera de Sant Feliu de Boada. Una carretera aquesta molt tranquila, per entremig de camps i granges que ens porta fins a la rotonda de Sant Julià de Boada, giro cap a la dreta per agafar després la carretera de Fontclara, Fontanilles i fins a Gualta. D’allà poso rumb a Llabià, un poblet preciós ón ja em vaig “perdre” en certa ocasió. Segueixo fins a Serra de Daró i Parlavà per desviar de nou cap Verges i, des d’allà, prendre una altra carretera tranquila fins a Les Olives, Vilopriu i Colomers.

Des d’aquest punt segueixo fins a Sant Jordi Desvalls, per anar a buscar una altra fantàstica i tranquila carretera cap a Sobrànigues, Sant Joan de les Arenes i en direcció a Foixà, però aquí faig un gir cap a La Pera i Púbol, tot vorejant el castell Gala-Dalí fins arribar a Corçà. Segueixo per la general fins a La Bisbal i tot i que la idea inicial era tornar per la Ganga, faig un parada a la font que hi ha tot just al primer quilòmetre de la carretera, omplo els bidons de nova i fresca aigua, i decideixo posar rumb a Fonteta i per Vulpellac giro a la dreta per trobar una altra fantàstica i tranquila carretera que transcorre per entremig de granges i masos restaurats fins sortir a Peratallada. Un d’aquest pobles que mereix perdre-hi un matí de visita i, si pot ser una estona més, molt millor.

Surto a la carretera principal de La Bisbal a Torroella, per ón faig un parell de quilòmetres (més o menys), fins a retrobar la carretera de Sant Feliu de Boada i el camí fins a Pals que havia fet d’anada. Segueixo fins a Regencós, però finalment per comptes de seguir cap a Palafrugell pel camí fàcil, em decideixo a pujar fins a Begur, uns 3 km força exigents per baixar després cap a Palafrugell per la carretera d’Esclanyà. I ja de tornada a Palafrugell, decideixo rematar la feina pujant a Mont-Ras i en paral·lel a la C-31 per un carril de servei arribo a Vall-Llobrega i completo la volta per La Fosca i el port de Palamós.

Al final, una sortida espectacular, d’aquelles que a aquestes alçades de l’any deixen molt bones sensacions, amb un dia que, tot sigui dit de pas, no semblava ben bé d’hivern.

Aquí us deixo l’enllaç a la ruta en format .GPX, perquè si ho voleu us la descarregueu i la pogueu gaudir.

El Castell de Foixà
febr. 26 2014

Voltant pel Baix Empordà

Una gran volta

Sortida per Sant Joan de Palamós camí de Torre Simona, Palafrugell i Pals. D’allà baixo per la carretera de La Bisbal per desviar a la dreta en direcció Torrent i passar per l’interior per poblacions com Sant Feliu de Boada, Fontclara i Fontanilles fins arribar a Torroella de Montgrí. Sortint de Torroella giro en direcció Ullà i resseguir tot un reguitzell de pobles d’interior com Bellcaire d’Empordà i Albons fins arribar a l’Escala, des d’ón torno per la GI-632 cap a Bellcaire d’Empordà (ara no arribo a entrar al poble, cosa que fa una estona si que he fet de plè) en direcció Torroella i desviar cap a Verges per la C-31, entrar per Foixà i Rupià per gaudir dels seus paisatges congelats en el temps i fer unes quantes fotos, just abans d’agafar la C-66 a Corçà, La Bisbal i Llofriu per desviar cap a Palafrugell i tornar per Torre Simona.
Però abans de donar la jornada per finalitzada, toca fer la volta final a Palamós.

Podeu veure la galería de fotos aquí.
Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

abr. 8 2013

Sortida de primavera freda

Resseguint l’Empordanet

Fa ja dues setmanes que som a la primavera, però el temps ha anat a més fred enlloc de temperatures més suaus, i no ha parat de ploure en tota la setmana. Ja per Setmana Santa vaig començar la mini-temporada de càmiping a Palamós, que durarà fins a finals de Juny, i hi ha moltes ganes de fer quilòmetres en bici, bons quilòmetres, cicloturisme en estat pur per una de les comarques més pintoresques de Catalunya. Plena de racons interessants a primera línia de costa, però amb un munt de poblets d’interior amb un encant igual o superior al de la seva costa escarpada, abrupta, i amb un bon nombre de petits ports de muntanya que per curts no deixen de tenir la seva duresa. Sí, és cert que els de més altura, amb prou feines arriben als 600 metres d’altura, però com bé sabreu, molts ciclistes professionals utilitzen aquesta zona per fer els seus entrenaments de pre-temporada. Són ports que discorren per carreteres molt poc transitades, i que si els vas enllaçant pots acumular un nivell d’esforç interessant. De tots és conegut que el gran Lance Armstrong, ara posat contra les cordes, vivia a Girona i utilitzava aquestes carreteres per mantenir-se en forma.

Bé, com deia al principi, tinc ganes de fer bon cicloturisme, però el dissabte va estar tot el dia plovent, amb més o menys intensitat, però plovent al cap i a la fí, i això complica molt sortir en bici. Per tant vaig estar pregant perquè el diumenge fós més tranquil climatològicament parlant. I hi va haver sort, i el dia es lleva assolellat i tranquil, un dia clar i net, i ho aprofito a base de bé. Engego a les 9 del matí, i de Palamós vaig cap a Calonge per fer el primer dels ports, La Ganga, un portet curt de poc més de 4 km des de Calonge, però d’una bellesa i fins a cert punt també duresa, prou interessants. Vaig agafant ritme, i la part final la faig enganxat a roda d’un altre ciclista, que arribat al capdemunt fa mitja volta, però a mí em queden molts kms. per fer. D’allà baixo fins la Bisbal d’Empordà per anar a buscar la carretera de Sant Sadurní de l’Heura i pujar a Santa Pellaia (recordareu que l’any passat la vaig fer per les dues vessants d’una mateixa tacada), baixar fins a Cassà de la Selva amb una vista fantàstica al fons, d’autèntic luxe, amb tot el Pirineu Gironí ben nevat. Una estampa poc habitual en aquestes èpoques, que bé mereix un mínim d’atenció. Després baixo fins a Cassà de la Selva, i per la Nacional amb pas decidit fins a l’entrada de Girona desviar a la dreta per agafar la carretera tranquila i recargolada del Santuari dels Àngels. Una altra carretera habitual des que la vaig descobrir en certa ocasió, farà ja cap a  sis anys, amb la bici de muntanya fent pistes fins la Bisbal i provant una carretera que quasi no hi passava cap cotxe.

Sta. Pellaia i Els Àngels, dues carreteres que s’han de fer quasi obligatòriament en el “mateix pack”, pel fet de poder-les començar i acabar des del mateix lloc, La Bisbal, i ens permetrà descobrir els petits pobles com Monells, perfectes per entendre l’Empordanet.

A dalt al santuari, una parada és més que obligada, per descansar uns instants i gaudir de les vistes que, en un dia clar i net com el d’avui, són absolutament impressionants. Per aquells que ho volgueu, també hi ha servei de bar amb una terrassa transitada de gent que puja caminant, en bici i també en cotxe, però que s’hi està prou a gust gaudint, per descomptat, de les vistes genials del lloc. De baixada pel costat de Madremanya en direcció La Bisbal, faig una petita desviació cap als pobles de La Pera i Púbol, dos pobles plens d’encant, i aquest últim famós per tenir-hi la casa-museu Gala-Dalí, obligat per als amants del genial pintor ampurdanès, és una desviació d’uns 7 quilòmetres fins a Púbol des de la cruïlla de Madremanya, que de ben segur us encantarà.

Després reprenc el rumb cap a Monells per desviar cap a Cruïlles i Sant Sadurní de l’Heura i reprendre la carretera que abans m’havia dut fins a Sta. Pellaia, però ara a l’inversa per remuntar la carretera de La Ganga cap a Calonge i Sant Antoni, i finalment arribar a Palamós.

Finalment queda una bona sortida de 120 kms, que calma la set de bici, i ens posa bon tò físic a les cames de cara a grans objectius per aquest 2013 que estic preparant, i que ja us aniré comentant més endevant.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Salut i llarga vida al cicloturisme!!

maig 6 2012

Conquerint l’Empordanet-4a part

Encara no és tot descobert

Avui és dia per fer una sortida amb el grup de Palamós, i aquesta és de les que un no sap amb precisió quina ruta tocarà, però per sort la jornada estarà plena de sorpreses. Es parla d’anar en direcció La Bisbal cap a Gualta, La Pera i tornar per La Bisbal, i la cosa pinta bé, però encara no tinc clar per quines carreteres passarem, i això és el que ho fa interessant.

Sortim, tal com deien, en direcció La Bisbal i desviem per la carretera de Begur-Pals per fer cap al petit poble de Torrent. D’allà surt una carretera senzilla i poc transitada que s’endinsa per l’autèntica subcomarca de l’Empordanet, que és com si et transportés a una altra dimensió (bé, més o menys), passant per Sant Feliu de Boada els poblets típics es succeeixen, de tal manera que passem per la desviació de Llabià. Aquest és el poblet que va portar a la meva primera versió de Conquerint l’Empordanet, i sense afluixar ni un instant ens arribem a Foixà, per on vaig passar l’any passat fent la Ruta del Ter. Travessem la carretera de Girona a Palamós per arribar a Púbol, un poblet més de tants si no fós perquè allà hi podem visitar la casa-museu Gala-Dalí, lloc obligat per als amants de l’obra d’aquest genial artista empordanès.

Però la festa continua en direcció La Pera i Monells per, finalment, arribar a La Bisbal d’Empordà. És en aquest punt ón el ritme puja una marxa, i comencen els autèntics atacs, enfilant la carretera de La Ganga. Una carretera que per aquest costat comença plàcida, però si es vol atacar s’ha de calcular el moment apropiat, perquè del contrari els últims quilòmetres es poden fer feixucs i destrossar-te moralment, i és que els demés també volen la seva glòria.

Un cop conquerit aquest petit cim el descens fins a Calonge és ràpid, ja que amb prou feines arriba als 6 quilòmetres. Una altra cosa és si es vol pujar la Ganga des de Calonge cap a La Bisbal, que la pujada llavors són els mateixos 6 quilòmetres, però a base de pedal i potència física, i no d’acoplar-se al manillar i tècnica per situar la bici a la traçada correcta.

Al final queda un bon record, d’aquella mena de records que quan volem reviure un moment, fins i tot ens podem emocionar. I és que l’Empordà té moltíssims poblets amb molt d’encant ón, per sort, els cotxes encara no són dominants del paisatge, i per els quals ens podem passejar amb total tranquilitat i gaudir de les construccions que van fer els nostres avantpassats molts anys enllà.

Anar al perfil GPS.

abr. 17 2012

De Palamós a Sant Pere Pescador

Això és terra de vents

Com deien els Sangtraït: Això és la terra, terra de vents. I si bé els Sangtraït és un d’aquells grups que van deixar petjada en la meva vida, l’Empordà ja fa molt de temps que també en forma part, i la sortida del passat 15 d’abril amb un grup d’amics i “bojos per la bici” em va portar fins al cor de la tramuntana. Una volta intensa, per bé que planera el primer terç, de Palamós cap a Llofriu, baixar cap a Pals, i d’allà la carretera fins a Torroella. D’allà, i amb el massís del Montgrí present, comencem a enllaçar petits pobles i nuclis urbans fins arribar a L’Escala, Sant Martí d’Empúries i ja des d’aquí recital de vent fins a Sant Pere Pescador, amb les ràfegues més fortes d’aquest element. De mica en mica ens allunyem d’aquesta planícia i al mateix temps del vent que ja amaïna fins deixar-nos arribant a Sant Miquel de Fluvià.

Aquí comença una nova etapa d’aquesta sortida, ón el ritme va pujant per moments, i la bellesa dels paisatges guanya punts, tot atravessant poblets típics de l’Empordanet fins arribar a Verges, terra d’un altre “tocat per la tramuntana” com és el Lluís Llach, un dels grans. Però queda encara allò que es pot considerar la pitjor part del camí. Després de 80 km intensos, entrem a La Bisbal, ón la terra es torna rígida en forma de ceràmica, per afrontar un port de muntanya que, si bé és curt (amb prou feines arriba als 4 km de pujada) parteix el grup en mil bocins -potser algun menys, que no érem tanta gent, tampoc-, el coll de La Ganga no és cap ganga pel costat de La Bisbal, però cap a Calonge dóna descans en forma de baixada. Ara s’agraeix deixar de pedalar, per fer les últimes apretades a baix al plà.

Una sortideta interessant, que deixa unes noves terres conquerides a llom de la bici, aquesta Bestia Rossa que tans moments de glòria acumula ja, en tan poc temps.

Anar al perfil GPS.