Tag Archives: Arties

jul. 23 2013

Come and Go Bonaigua

Un dels grans, per começar

Un any més decideixo fer les vacances a l’estimada zona de la Vall d’Aran, malgrat els fets del passat mes de juny, amb les inundacions tant espectaculars que va patir la zona. Però la vall, en termes generals, està plenament operativa, encara que les màquines segueixen treballant per arreglar els desperfectes en el curs del riu Garona, incloent’hi la llera del riu i les carreteres que es van veure afectades directament.

Però no cal espantar-se, que es pot anar per tot arreu sense problemes, i surto del càmping en direcció Viella per començar l’ascens al port de la Bonaigua, que serà el primer de l’estada. però només amb la Boanigua no n’hi ha prou, i de baixada, quan arribo a Baquèira em desvio a la dreta per pujar a Pla de Beret, una carretera plena de curves i amb uns quants túnels per salvar les esllevissades de la muntanya, que li dónen als 8 km d’ascens un caràcter autènticament d’alta muntanya, malgrat no arribar als 1900 m.

Des d’allà dalt es poden apreciar un munt de cims que encara conserven neu, i que li confereixen a la vista un espectacle inigualable a aquestes alçades d’any, però això té la seva contrapartida, i és que es va tapant per moments. Començo la llarga baixada fins a Viella amb el coneixement que es posarà a ploure d’un moment a l’altre, i abans d’arribar a la capital aranesa s’esdevé l’inevitable, però ho fa amb suavitat fins que a mig camí d’Aubert ja descarrega amb una força absolutament descomunal, però ara no em puc aturar, vaig xop com un ànec i estic a tan sols 4 km del càmping, parar seria agafar una autèntica “merlussa”, així que pedalo amb totes les meves forçes per avançar la meva arribada i poder-me canviar i evitar mals majors, i capricis de la meteorologia, l’últim tram de 2 quilòmetres ja ni tan sols plou.

Primer objectiu aconseguit i salvat.

Podeu veure el perfil del GPS aquí.

jul. 30 2011

Resseguint el riu Valarties

Per la vall de Valarties

Avui ja és l’últim dia complet de vacances, i cal fer un bon comiat, allò que es diu “cremar les naus”. I què millor que agafar la BTT i posar tota la carn a la graella i començar a pedalar fins a dalt el port de la Bonaigua. Tot carretera i un bon desnivell, un traçat força exigent. Però per acabar-ho d’arreglar hi afegim un ciclista amb la seva bici de carretera i fort que anava com una mala cosa, i em pasa a tot gas. Jo que anava més tranquil que no pas una altra cosa, agafo una rebifada física i provo d’acostar-me tant com puc. Aguanto una estona però el deixo per impossible, però malgrat tot això em serveix per pujar el ritme considerablement, i des del càmping fins a dalt el port, mateix recorregut que l’any passat la primera sortida amb la de carretera per la zona, aconsegueixo baixar el temps en 7 minuts. I anava amb la BTT.

Després, ja tot baixada, acoplat a la bici i amb feina per frenar a les curves tancades. Però com que la volta sortiria curta i acabaria massa d’hora, a Arties desvío a l’esquerra i agafo la carretera que porta fins a Pont deth Ressèc, d’ón l’any passat no vaig poder passar, i en aquesta ocasió amb la BTT agafo la pista i segueixo fins que ja es converteix en un camí de senderisme. Faig unes fotos del lloc i mitja volta i avall, que ara ja si que es va fent tard.

Al final, una sortideta amb quasi 1900 mts de desnivell acumulat acaba sent un bon comiat. Una bona experiència, amb molt bon sabor de boca, i moltes pistes pendents per fer de cara a una pròxima ocasió.

 

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

També podeu veure el perfil del GPS aquí.

jul. 22 2011

Sortida curta, grans sensacions

Un passeig per Arties

Avui ha sigut un dia d’aquells estranys, perquè tot el dia el cel ha estat tapat i amb temperatures fredes, però no ha arribat a ploure, i al final, per la tarda em decideixo a agafar una estona la bici. I és que quan els dies tenen aquest clima, un es va quedant quiet i costa posar-se en marxa, però quan comences a pedalar la cosa canvia radicalment. Jo sempre dic que la bicicleta és, bàsicament, estat d’ànim. Si un està animat arribarà fins allà ón vulgui, però en canvi si no s’està gaire per “l’asunto” llavors la cosa ja és una altra historia. En el moment en que he pujat a la bici i he començat a moure pedals, agafo bona cadència i llavors em començo a moure amb agilitat, i l’estat d’ànim puja per moments. Surto en direcció Viella i a Betrèn agafo una pista en direcció la Tuca de Betrèn. Un bon ascens constant em porta a unes vistes amb el túnel de Viella al fons, però no vaig més enllà perquè tampoc sé fins a ón arriba la pista i ja és mitja tarda, però queda pendent per un altre dia. Dono mitja volta, i quan torno a ser a Betrèn, enfilo la carretera de Baquèira, i a l’alçada de Garòs agafo un camí a la dreta travessant un pont sobre el Garona en direcció “Banhs d’Arties”, marcat com a ruta 15, arribant finalment al poble d’Arties.

Parada a l’església de Santa Maria d’Arties, que actualment es troba en fase de restauració, per visitar el seu entorn.

Després ja emprenc el camí de retorn amb pràcticament tot de baixada, però malgrat tot també cal pedalar, que sempre hi ha vent de cara que frena l’avenç.

Al final, i quasi sense voler-ho, em surt una ruta de quasi 40 km., amb assumptes pendents per un altre dia.

 

Podeu veure la galeria de fotos aquí.