Tag Archives: Santuari dels Àngels

abr. 8 2013

Sortida de primavera freda

Resseguint l’Empordanet

Fa ja dues setmanes que som a la primavera, però el temps ha anat a més fred enlloc de temperatures més suaus, i no ha parat de ploure en tota la setmana. Ja per Setmana Santa vaig començar la mini-temporada de càmiping a Palamós, que durarà fins a finals de Juny, i hi ha moltes ganes de fer quilòmetres en bici, bons quilòmetres, cicloturisme en estat pur per una de les comarques més pintoresques de Catalunya. Plena de racons interessants a primera línia de costa, però amb un munt de poblets d’interior amb un encant igual o superior al de la seva costa escarpada, abrupta, i amb un bon nombre de petits ports de muntanya que per curts no deixen de tenir la seva duresa. Sí, és cert que els de més altura, amb prou feines arriben als 600 metres d’altura, però com bé sabreu, molts ciclistes professionals utilitzen aquesta zona per fer els seus entrenaments de pre-temporada. Són ports que discorren per carreteres molt poc transitades, i que si els vas enllaçant pots acumular un nivell d’esforç interessant. De tots és conegut que el gran Lance Armstrong, ara posat contra les cordes, vivia a Girona i utilitzava aquestes carreteres per mantenir-se en forma.

Bé, com deia al principi, tinc ganes de fer bon cicloturisme, però el dissabte va estar tot el dia plovent, amb més o menys intensitat, però plovent al cap i a la fí, i això complica molt sortir en bici. Per tant vaig estar pregant perquè el diumenge fós més tranquil climatològicament parlant. I hi va haver sort, i el dia es lleva assolellat i tranquil, un dia clar i net, i ho aprofito a base de bé. Engego a les 9 del matí, i de Palamós vaig cap a Calonge per fer el primer dels ports, La Ganga, un portet curt de poc més de 4 km des de Calonge, però d’una bellesa i fins a cert punt també duresa, prou interessants. Vaig agafant ritme, i la part final la faig enganxat a roda d’un altre ciclista, que arribat al capdemunt fa mitja volta, però a mí em queden molts kms. per fer. D’allà baixo fins la Bisbal d’Empordà per anar a buscar la carretera de Sant Sadurní de l’Heura i pujar a Santa Pellaia (recordareu que l’any passat la vaig fer per les dues vessants d’una mateixa tacada), baixar fins a Cassà de la Selva amb una vista fantàstica al fons, d’autèntic luxe, amb tot el Pirineu Gironí ben nevat. Una estampa poc habitual en aquestes èpoques, que bé mereix un mínim d’atenció. Després baixo fins a Cassà de la Selva, i per la Nacional amb pas decidit fins a l’entrada de Girona desviar a la dreta per agafar la carretera tranquila i recargolada del Santuari dels Àngels. Una altra carretera habitual des que la vaig descobrir en certa ocasió, farà ja cap a  sis anys, amb la bici de muntanya fent pistes fins la Bisbal i provant una carretera que quasi no hi passava cap cotxe.

Sta. Pellaia i Els Àngels, dues carreteres que s’han de fer quasi obligatòriament en el “mateix pack”, pel fet de poder-les començar i acabar des del mateix lloc, La Bisbal, i ens permetrà descobrir els petits pobles com Monells, perfectes per entendre l’Empordanet.

A dalt al santuari, una parada és més que obligada, per descansar uns instants i gaudir de les vistes que, en un dia clar i net com el d’avui, són absolutament impressionants. Per aquells que ho volgueu, també hi ha servei de bar amb una terrassa transitada de gent que puja caminant, en bici i també en cotxe, però que s’hi està prou a gust gaudint, per descomptat, de les vistes genials del lloc. De baixada pel costat de Madremanya en direcció La Bisbal, faig una petita desviació cap als pobles de La Pera i Púbol, dos pobles plens d’encant, i aquest últim famós per tenir-hi la casa-museu Gala-Dalí, obligat per als amants del genial pintor ampurdanès, és una desviació d’uns 7 quilòmetres fins a Púbol des de la cruïlla de Madremanya, que de ben segur us encantarà.

Després reprenc el rumb cap a Monells per desviar cap a Cruïlles i Sant Sadurní de l’Heura i reprendre la carretera que abans m’havia dut fins a Sta. Pellaia, però ara a l’inversa per remuntar la carretera de La Ganga cap a Calonge i Sant Antoni, i finalment arribar a Palamós.

Finalment queda una bona sortida de 120 kms, que calma la set de bici, i ens posa bon tò físic a les cames de cara a grans objectius per aquest 2013 que estic preparant, i que ja us aniré comentant més endevant.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Salut i llarga vida al cicloturisme!!

ag. 27 2012

Els Àngels des de Girona

Una altra “Cara B”

Després d’uns quants dies de fer calor, molta calor, avui el dia es lleva mig tapat i amb temperatures més suaus. De totes maneres no sembla que hagi de ploure i tinc ganes de sortir a fer un bon quilometratge, arribar a les 3 xifres de nou, però també vull acumular desnivell.

Surto d’hora en direcció a Platja d’Aro i pujar cap a Castell d’Aro i Santa Cristina, d’allà agafo la carretera de Romanyà però a Sant Miquel d’Aro giro cap a Llagostera i amb pas ferm em dirigeixo a Caldes de Malavella. Agafo la carretera que porta fins a Cassà de la Selva i des d’aquí cap a Girona falta gent. Tant bon punt arribo a l’entrada de Girona pel costat de Quart m’espera, impacient i imponent, el port del Santuari dels Àngels. Una altra “Cara B” d’aquest any, una d’aquelles cares B com aquella famosa de We will rock you de Queen, que va ser tan sonada com la pròpia cara A (We are the champions). I és que aquest any porto uns quants ports pujats pels dos costats, fins i tot al mateix dia, com ho va ser la Bonaigua, el Portillon o el més modest però igualment interessant de Romanyà de la Selva, conquerit en dues ocasions pel mateix costat. Un port curt, més o menys 18 quilòmetres des de Calonge a Santa Cristina d’Aro, però que remuntat al mateix dia ja ens dóna aquests 36 kms.

En el cas d’avui simplement es tracta de fer el port pel costat que quedava pendent del dijous, quan el vaig pujar per la Bisbal. Els Àngels és un d’aquells ports que enganyen bastant, com ja vaig comentar l’altre vegada perquè exigeix més del que la seva alçada fa pensar, i per baixar-lo tan dóna quina banda escollim, que el ferm és prou irregular, no és una carretera principal i per tant no es deu arreglar gaire sovint, compta amb alguna curva tancada i poca amplada. Però no ens enganyem, és una carretera molt atractiva per al cicloturisme, ja que el fet de ser poc transitada i les vistes que ofereix ajuden a guanyar-se la confiança. Com que el dijous passat ja em vaig aturar a dalt de tot, avui segueixo en direcció Madremanya, Monells i Corçà per, un cop allà posar direcció a La Bisbal. Per acabar d’arreglar la sortida pujo pel coll de La Ganga per anar a sortir a Calonge i acabar la volta per Palamós.

Al final queda una sortida de 115 quilòmetres, tal com pretenia arribo a les 3 xifres, i per ben poc però ja és la sortida més llarga d’aquestes vacances, doble motiu per alegrar-se.

De totes maneres encara queda, com a mínim, una sortida més llarga que aquesta, aquest cap de setmana, però ja us ho explicaré quan toqui.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Anar al perfil del GPS.

ag. 23 2012

Pujada a Els Àngels

Tocant el cel de Girona

Fa dies que a la costa fa calor, molta calor, i costa decidir-se a fer una volta en bici. Com a mínim una de llarga, però arriba un moment en que toca decidir si es vol fer aquella ruta que amb il·lusió s’havia planificat per tal de mantenir la forma física guanyada a la muntanya. I avui és un d’aquests “dies D” per sortir i desencallar les cames, que en el dia anterior, sense fer bici i tot just una caminadeta curta per la tarda fins a la platja, estaven pesades com poques vegades. Però tot és qüestió de començar a pedalar per sentir que les cames continuen amb la potència i resistència assolida fins ara.

Engego camí de Palafrugell amb decisió per l’anomenat “camí ral” que s’agafa en direcció a la platja de Castell, travesso la població reconeguda per la seva tradició al suro i perquè també hi va viure el poeta Josep Plà, un dels grans coneixedors del nostre país. Pujo a buscar la carretera de Llofriu fins a La Bisbal, arribar fins a Corçà i girar en direcció Monells i Madremanya per agafar la carretera que puja des de Sant Martí Vell fins al santuari d’Els Àngels. Una carretera molt maca per als ciclistes perquè no té molt trànsit de cotxes i les vistes bé mereixen la pena gaudir-les. A més, el perfil és prou exigent com per deixar petjada en la memòria. D’aquella mena de pujades que, malgrat no arribar molt amunt, tan sols 480 metres, enganya bastant. Quan arribem al santuari, és interessant acabar de fer l’última pujada fins al mirador, des d’ón podrem contemplar bona part del paisatge de Catalunya, amb un punt que ens indica a ón podem trobar muntanyes com el Montseny o poblacions com Banyoles o Girona.

Repòs i gaudi del paisatge previs a afrontar la baixada, pel mateix costat. Es pot baixar pel costat de Girona, arribar a Cassà de la Selva i des d’allà per tornar a Palamós hi ha dues opcions:

-La primera és pujar per Santa Pellaia i retorn a La Bisbal per, des d’allà anar en direcció a Palafrugell i,

-La segona, des de Cassà agafar la carretera fins a Llagostera i pujar per Romanyà de la Selva, o  fins i tot podem anar cap a Sant Feliu de Guíxols per la carretera de Tossa de Mar, o pujar a Sant Grau d’ardenya, un altre dels llocs que val la pena visitar, i del qual ja he parlat amb anterioritat.

Però finalment decideixo baixar per la mateixa carretera que he pujat, perquè no és pas gaire d’hora i la calor apreta com per anar a sumar ports (això ho deixarem per alguna altra ocasió). Però no cal confiar-se gaire pel fet que no hi hagi gaire trànsit, perquè el ferm no és que sigui el millor, i la bici rebota sovint i en les frenades es nota. Ja a Sant Martí Vell, tornem a agafar la desviació cap a Monells i sortir a La Bisbal per desfer tot el recorregut.

Al final una bona sortideta que, completant la volta per Palamós, suma poc més de 80 quilòmetres, que són importants per mantenir la tensió muscular, que ja queda molt poc per al gran repte de la temporada… el pròxim 1 de Setembre.

Veure la galeria de fotos aquí.

Anar al perfil GPS.

abr. 10 2010

Conquerint l’Empordanet – 3a part

L’any passat vaig decidir sortir a “conquerir” l’Empordanet, aquella magnífica regió que tan be va definir el poeta Josep Pla, però em van quedar encara alguns poblets per descobrir. La veritat és que són llocs que, tot i fer molts anys que volto per la Costa Brava, encara no havia visitat mai, i una manera molt maca de fer-ho és, sens dubte, en bici. Hi pots arribar fàcilment per camins d’una bellesa increïble i lliures de trànsit, passejar-te pel rovell de l’ou i sortir, tot sense preocupar-te d’ón aparques, i a més pots aturar-te fàcilment per fer les fotografies que vulguis.

I amb aquesta idea vaig començar la jornada, posant un punt de dificultat al principi, coronant el Puig Cargol (369 m), té un tram inicial lleugerament exigent, seguit d’algun punt en lleugera baixada, i els últims encara no 2 km, just després d’un excel·lent mirador a la badia de Palamós-Sant Antoni de Calonge, que pujen i pujen que sembla que no acabi mai. Finalment arribem al punt ón es situa un dipòsit de formigó tancat per dalt ón si es vol si pot enfilar i gaudir de les increïbles vistes dels voltants.

Després del merescut descans segueixo en direcció a Fitor, per agafar la pista que baixa fins a Fonteta, a tocar de La Bisbal. Una pista que tot i haver de perdre encara força altura, continua planejant i pujant quasi més que no baixa. Finalment arribo a Fonteta, i des d’allà agafo el camí que porta fins a La Bisbal, des d’ón surto per carretera (GI-664) en direcció Cruïlles després de més o menys 3 km, i agafant de seguida un camí ciclable paral·lel a la carretera. Des d’allà ja surto cap a Monells (GIV-6702) separats per uns escassos 5 km més, passant per una carretera molt poc transitada.

Monells és potser un dels pobles d’aspecte medieval més ben conservats de la zona, comparable tal vegada amb el de Pals, però amb una plaça molt oberta i acollidora, ideal per aturar-s’hi a descansar uns instants. A uns pocs metres d’allà hi passa un petit rierol, que superat per sobre per un parell de ponts és d’una bellesa encisadora. Des d’aquí es pot contemplar la silueta del poble medieval a un costat del riu, i de la part més moderna a l’altre.

Des d’aquí surto en direcció Madremanya i per la GIV-6703 pujo fins al Santuari del Àngels que, situat a 484 m d’altura, sorprèn perquè sembla que sigui més amunt ja que s’hi arriba per una carretera que es va retorçant per la muntanya i en una progressió sempre cap amunt. Per sort és una d’aquelles comarcals que pràcticament no hi passen cotxes, però en canvi és força transitada per ciclistes de totes procedències, disposats a gaudir dels paratges més privilegiats. Coronat el port de muntanya, és el moment de tornar a fer una parada al santuari, per voltar-lo i contemplar la panoràmica de 360º, divisant a l’horitzó pel nord els Pirineus encara nevats en les seves cotes més altes i el Montseny allà al fons amb la seva forma característica.

Des d’allà començo un descens continuat d’uns 13 km fins arribar a la ciutat de Girona. La carretera també és d’aquelles que fan enveja, força revirada i de vistes molt obertes, és més transitada que per l’altre costat però sense un gran volum de trànsit, que permet gaudir plenament del camí. Un cop arribo al capdevall, entro a Girona pel tram final del Carrilet i contemplar la característica postal de la ciutat tallada pel riu Onyar. Torno enrere per agafar el Carrilet en direcció Sant Feliu, no sense abans contemplar els marges del camí florits i plens de color fins dalt de tot.

Sortint de la ciutat busco un lloc per aturar-me i dinar, portava un entrepà a punt, i continuar després ja sense parar fins a Sant Feliu de Guíxols i d’allà fins a Palamós passant per Platja d’Aro. Una sortida molt maca, en part també llarga (120 km) que deixa molt bons records i sens dubte unes vistes com no es poden trobar fàcilment.

Veure galeria de fotos      Veure Empordanet-1      Veure Empordanet-2