Pont de Camprodón

Ripoll-Vallter 2000

Cota 2.200 i amb neu

La sortida d’avui és especial, és la 4a etapa de la Volta Ciclista a Catalunya i pujen a Vallter 2000, en la seva cota de 2.200 m., i és un bon motiu per pujar-hi per primera vegada a veure-hi l’arribada. Però primer tocarà carregar la bici al cotxe i fer quilòmetres des de Palamós fins a Ripoll, aparcar i començar a pedalar.
Engego amb sol i moltes ganes camí de Sant Joan de les Abadesses, però ja arribant a Camprodón el temps es comença a tapar, i amb l’objectiu d’avui no és com per menystenir l’evolució del temps. Però després de fer una curta volta turística a la capital de les galetes segueixo il·lusionat en direcció Setcases per començar el veritable ascens a l’estació d’esquí.
Però ja aquí baix comença a caure una mica d’aigua-neu, molt suau per ara i segueixo endevant. De mica en mica van pujant ciclistes aficionats i tots els vehicles de l’organització i dels equips, i em vaig engrescant per avançar decidit. I a mesura que m’acosto a dalt l’aigua-neu es va convertint en neu de debò, però sóc massa a prop per rendir-me, no pas ara que ja hi ha gent que et comença a animar. Faig l’últim esforç fins a la línia de meta sentint-me de nou per uns instants en campió, com aquella vegada a Bagnères de Luchon, experiències increïbles. Però no hi ha temps per perdre, el temps empitjora per moments, em faig la foto que justifiqui que jo vaig ser-hi, i com que no disposo de cotxe d’assistència me’n torno directe cap a baix, o això em pensava, perquè la baixada és molt pronunciada i costa parar la bici, i les mans van agafant fred, i és que la veritat no anava tant preparat. Tan sols 1 joc de guants d’hivern i l’impermeable per protegir-me, a banda del mallot d’hivern i una samarreta tèrmica, que alguna cosa m’ensumava…
Després de patir força durant la baixada, més si cap pel constant ascens d’autocars i cotxes dels equips, que van “sin frenos y a lo loco”, i passar un tram amb calamarsa inclosa, ja pròxim a Setcases la neu va deixant pas a un lleuger plujim i la temperatura s’enfila lleugerament. Ara ja pedalant a fons fins arribar a Ripoll, que els meus peus m’estan demanant a crits canviar els mitjons ben xops per uns de secs, i naturalment la calefacció del cotxe.
Em quedaré sense veure en viu l’etapa de la Volta, però satisfet per haver pujat un nou cim, el més alt que he fet mai fins ara i, de ben segur, per les condicions el més dur ja que al Tourmalet només hi vaig tenir pluja.

Podeu veure la galería de fotos aquí.
Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Palamós-Lloret-Vidreres-Palamós

Una ruta de gran recorregut

La d’avui és una jornada que comença amb ganes i bones vibracions, fa sol i bona temperatura a finals d’hivern, i engego decidit des de Palamós en direcció a Sant Feliu de Guíxols per fer la carretera fins a Tossa de Mar per arribar a Lloret i fer noves carreteres desconegudes fins ara. Des de Tossa fins a Lloret la carretera és molt ample i es fa molt bé tot i que hi ha trànsit, però des de Lloret agafo la carretera que porta fins a Vidreres que ja no és tan còmode, però es pot mantenir bon ritme de pedals i tan sols ens trobarem un túnel que no és gaire llarg i pràcticament es fa en baixada. Un cop arribo a Vidreres entro al poble i vaig en direcció a Sils per fer només un parell de quilòmetres de la N-II i girar a la dreta per agafar la carretera cap a Caldes de Malavella i Llagostera. Una carretera que es pot arribar a fer pesada, és d’aquelles que va fent tobogans i has de pedalar amb intensitat tan si fa pujada com baixada.
Finalment arribo a Llagostera per atacar la carretera de Romanyà i recuperar promig baixant cap a Calonge. Però abans d’acabar faig una folta final a Palamós visitant La Fosca, un paratge prou digne de ser vist com a punt final d’una gran sortida.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Exploració per Llagostera i Santa Cristina

Seguim marcant camins

Surto de Palamós en direcció Platja d’Aro i Castell d’Aro per agafar el Carrilet en direcció Llagostera, però abans d’arribar-hi agafo un camí que passa per sota de l’autovia i la ressegueix durant un tros en direcció Santa Cristina, per desviar per una carretera que ens durà fins a una cantera i que acabaría en una fàbrica o planta de tractament, però no arribo fins al final, ja que a mig camí decideixo girar a l’esquerra per una cruïlla de pistes forestals en direcció Llagostera ón hi arribo després de descobrir un grapat de nous camins que em deixen a Can Carbonell, per creuar de nou l’autovía per sota i arribar a Llagostera.
Des d’allà vaig a buscar de nou el Carrilet per tornar a Santa Cristina, des d’ón provaré, novament, diferents camins fins anar a sortir a Sant Feliu de Guíxols i arribar fins a Palamós ara ja només per asfalt, creuant S’Agaró i Platja d’Aro.
Una ruta plena de nous camins per provar més endevant, i mantenir alicients per seguir marcant camins sobre el mapa.

Podeu veure la galería de fotos aquí.
Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Palamós-Puig d’Arques-Els Metges

De visita a “Els Metges”

Sortida de muntanya molt intensa. Des de Palamós cap a Vall-Llobrega per agafar la pista de Fitor, una pujada vertical i molt exigent, des de dalt agafo el camí en direcció Fonteta, una estona de baixada a plaer per compensar l’esforç de la pujada anterior, per arribar a baix al poble i gaudir d’unes vistes impressionants amb el Pirineu ben nevat al fons. Segueixo cap a La Bisbal i enfilo La Ganga en direcció Calonge per desviar just abans de conquerir el cim del port cap a Sant Cebrià dels Alls, i tornar així a escalar muntanya, camins que pujen en vertical fins arribar a Puig d’Arques, i seguir pujant fins a Sant Cebrià de Lledó (conegut com Els Metges), ón sembla que no haguem d’arribar mai. Finalment arribo a l’objectiu, i conquerir d’aquesta manera un nou paratge empordanès, terreny inexplorat per mí fins avui. Un cop allà decideixo tornar enrera, ja que els camins que hi ha des d’allà semblen més per fer a peu, i vaig un xic tard per fer experiments.
Segueixo en direcció a Cassà de la Selva, però tampoc em sembla prou apropiat desconec quanta estona em pot quedar fins a baix ni les condicions del camí, i finalment trobo una desviació en direcció Puig d’Arques i Romanyà, que és on arribo després de superar les últimes rampes. Omplo el bidó d’aigua a la font de Romanyà, punt obligat de parada sobretot en dies com el d’avui, i baixo fins a Calonge per acabar finalment a Palamós, tard i cansat, però encantat d’haver gaudit nous llocs i d’unes vistes increïbles.

Podeu veure la galería de fotos aquí.
Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.