Plan de Batalher i Arròs-Vila

Escalfant pel Tour

Un any més m’arribo fins a la Vall d’Aran amb la intenció de gaudir, en primera persona, del gran espectacle que és el Tour de França, la prova ciclista per etapes de més prestigi. Els propers 23 i 24 de juliol la prova voreja la zona, concretament el dimecres 23 entraran a la Vall d’Aran per Les fins baixar a Bossòst i pujar el Portilhon; i el dijous 24 passaran pel famós Tourmalet.

Però això són dies futurs, perquè el present és que avui dimarts arribo a la vall, al mateix càmping que he visitat aquests darrers anys, i ja per la tarda aprofitant que fa un dia esplèndit surto a pedalar una estona. Començo pujant des d’Aubert fins al Plan de Batalher, una pujada fantàstica entremig d’avets i vegetació frondosa i seguir en direcció Es Bòrdes per la carretera que baixa d’Artiga de Lin tot resseguint el riu Joeu, i que després dels aiguats de l’any passat ens trobem amb una llera del riu profundament marcada per les esllevissades, que encara està en fase de reconstrucció. Des d’aquest punt surto a la N-230 per pujar fins a la rotondo de Pont d’Arròs i pujar per la carretera del Sauth deth Pish i desviar a la dreta en direcció Arròs i Vila, ón després de “recordar” que la carretera s’acaba convertint en una pista forestal que ens portaria fins a la població de Montcorbau, giro cua per tornar a la carretera nacional a l’alçada d’Aubert i acabar la ruta del dia.

Una volta relativament curta però que serveix per tonificar les cames de cara a la sessió de demà, ja enmig d’un ambient plenament “Tour”.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Anuncis

Tot esperant Superbagnères

S’acosta el gran moment

Aquesta nit passada va estar plovent força, amb llamps i trons i aquesta mena de coses que té la muntanya. Però no cal impacientar-se, s’ha de conèixer el lloc i saber esperar el moment, que ja fa un any que tinc certa ànsia. La meva dèria per pujar aquesta estació d’esquí francesa comença, de fet, fa ja 2 anys, quan vaig pujar a la Vall d’Aran per primera vegada per seguir les dues etapes del Tour amb destí i orígen a Bagnères de Luchon. Superbagnères es dibuixava en la distància, molt amunt a l’esquerra del poble, i em vaig dir que l’any següent, per poc que pogués hi pujaria. I l’any passat hi hagués pujat, però anava amb la BTT, i primer volia fer muntanya, de la bona, BTT en estat pur. Si em quedava temps hi pujava, però el temps climatològic no va acompanyar molt per intentar-ho, i va quedar pendent. I aquest 2012 m’he endut la “Bestia Rossa” amb tota la intenció de pujar-hi tan bon punt hi hagi el primer dia bo 100%, però de moment no ha estat possible, i per entretenir el tema i començar a posar duresa a les cames, avui per la tarda, malgrat no lluïr el sol, surto a fer una petita volta que al final m’engresco i és més llarga.

Surto del camping en direcció Es Bòrdes, i agafo la carretera d’Artiga de Lin, però em desvio cap a Plan de Batalhèr. Una pujada que no té la fama d’altres, però puja de cop els primers 2 km. De fet, de seguida es veu el poble de Es Bòrdes allà baix, molt a baix, i tot gràcies a una carretera que puja cargolant-se per la muntanya com una serp arraulint-se al coll de la seva presa.

La primera intenció era baixar per la carretera que porta fins a Aubert, però decideixo seguir endevant, fent a la inversa una part de la sortida d’ahir, arribant fins a Gausac i cap a Vielha. I a partir d’aquí és quan un s’anima enormement i enfilo carretera fins a Salardú i, finalment, fins a Baquèira. No arribo fins a dalt de tot del port de la Bonaigua perquè això ho deixo per fer un altre dia, per una sortida més completa. De moment, per avui ja està bé i faig mitja volta cap al camping, completant un total de 52 kms. Tot plegat, un molt bon registre per estar molta estona mirant al cel per si surt el sol o plou o res de res de tot plegat.

Podeu veure el perfil del GPS aquí.

El sol dóna senyals de vida

Quan el sol dóna esperances

Per fí el matí es lleva amb ullades de sol, tot i que tímides al principi sembla que els núvols es comencen a obrir i deixen pas a un nou dia diferent a l’anterior.

Surt el sol poc a poc i això anima a un a posar-se, per primera vegada des de fa 10 dies, el maillot complet d’estiu. I amb una primera intenció d’arribar fins a Les i pujar cap a Sant Joan de Toran, haig de modificar la ruta perquè poc abans d’arribar a Bossòst torna a ploure acompanyat d’un fort vent de cara que dispara les gotes de pluja com si de metralla es tractés. Però no importa, agafo el “Camin Reiau” que va des d’Era Bordeta fins a Es Bòrdes, per trobar-me amb saltants d’aigua i fins i tot un antic safareig públic. Quan arribo a Es Bòrdes agafo la carretera cap a Artiga de Lin, però els núvols que es veuen cap amunt fan que prefereixi modificar la ruta de nou, agafant la desviació cap a Plà de Batalher i fins a Gausac. D’allà baixo fins a Viella i pujo per la carretera que porta fins a Vilac i al capdemunt, a Montcorbau. A partir d’allà hi ha una pista forestal que porta fins al poble de Vila, però per l’hora que és prefereixo deixar-ho per una altra estona.

Torno cap avall fins a la N-230 per tornar cap a Pont d’Arròs. Aquí acaba la sortida del matí.

Però per la tarda, tot i no estar tan serè com el matí ni molt menys, no sembla que hagi de ploure, i enfilo la carretera que puja fins a Arròs i d’allà cap a Vila. Des d’allà agafo el camí que he vist al matí que comunica aquesta població amb la de Montcorbau. I quin camí! Una pujada constant fins als 1500 mts d’alçada drets com una mala cosa. Però com diu la norma de la física, tot allò que puja baixa. I tant si baixa! I de cop que ho fa fins arribar a Montcorbau. Pel camí però, una lleugera i fina pluja fa acte de presència, però si no va a més mereixia la pena intentar-ho. La cosa surt bé, i torno a fer la baixada fins a la N-230 que havia fet pel matí. Una baixada espectacular, tant per pista forestal com per carretera.

 

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

També podeu veure el perfil del GPS aquí.