Voltant La Garriga

Fi de la temporada ciclista 2012

Inici temporada atletisme

Comencem el mes de desembre amb temperatures bastant fredes, i  per si fós poc, el Montseny ja el tenim blanc. Sovint tenim la sensació que hi ha coses que cada any passen o més d’hora o bé més tard (això varia segons a què ens referim), però probablement aquest fred, que ens ha matat el novembre per donar pas al mes de la màgia i la illusió per a grans i petits, arriba si fa no fa com tants anys ho ha fet. La qüestió és que ara toca donar per bona aquesta temporada de ciclisme, que vaig començar a finals de febrer i que m’ha dut a assolir reptes que semblaven poc probables. Entre ells el de la sortida de més quilometratge que mai hagi fet, i finalment he arribat a un total de quilometratge que ja supera els 7.000, i que si he de dir la veritat no creia possible no fa tant.

Deixant de banda l’any 2007, que vaig superar amb escreix els 4.000 kms, la resta d’anys no hi havia arribat, i no és fins el 2010, primer any de Pirineus (Vall d’Aran i Midi-Pyrénées), que supero ja els 5.000 kms.

Ara, però, toca pensar ja en la Mitja Marató Granollers-la Garriga-Granollers, una prova que aquests darrers dos anys he aconseguit millorar molt el meu ritme, fins que aquest 2012 vaog fixar el meu récord personal. Però per arribar fort a aquesta prova abans caldrà entrenar fort, i participar en alguna altra cursa, com la Sant Silvestre de La Garriga, una nouvinguda des del 2010, per acabar l’any com s’acostuma a dir “a tope de moral” i de passada fer lloc al sopar de cap d’any i al primer àpat del nou any.

De cara al proper 2013, passada ja la Mitja, em plantejo fins i tot estirar la temporada de “running” alguna setmana més i buscar potser alguna altra mitja o cursa popular abans no acabi el mes de febrer, i tornar a començar llavors la temporada ciclista, però primer el que és primer, no ens precipitem.

En referència a l’evolució i participació en proves atlètiques, em podreu seguir des de la pestanya “Nike+” del menú superior. Allà hi aniré penjant les cròniques dels meus entrenaments, fotos que pugui fer, si tinc temps ;), i enllaços de referència de les proves ón hi participi.

Ens veiem a Nike+!

Anuncis

De La Fosca a Castell i més enllà

Aguantant el vent

Avui tocava sortir en bici de carretera, però després d’una nit amb pluja i força vent ja me’n vaig a dormir sense massa ganes per l’endemà. Però quan em llevo la sorpresa és que fa un dia radiant i net. Malgrat tot fa aire, i aquest encara és fred, però no em puc estar quiet, necessito moure’m i començo a caminar per la Fosca en direcció a platja Castell, i d’allà enfilo cap al poblat ibèric. Fa vent, com deia abans, i el mar està força mogut, hi ha onades maques i força escuma al trencar contra la platja o les roques, i això dóna per fer unes quantes fotos (sempre la càmera a punt, buscant el millor moment).

De mica en mica vaig trobant aquell punt físic que et permet allargar la ruta més del que tenies previst d’entrada, i apreto el ritme per acabar fent la tornada corrents.

Ara ja estan les fotos fetes, un bon grapat, que caldrà destil·lar, triar aquelles que mereixen ser publicades i d’aquesta manera poder-vos oferir l’habitual recull de fotos.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Viladrau-La Garriga 2010: Fase prèvia

Estem a tot just un mes per tornar a la nostra caminada més preuada: la Viladrau-La Garriga, una caminada de més de 30 km. que es farà el pròxim 14 de febrer, i que ens mostra paratges d’una gran bellesa a canvi d’un esforç físic que, tot i no ser de les sortides més dures que es fan i es desfan, a ningú se li escapa la duresa de la pujada a Sant Segimón. Si a més hi afegim la neu, com en la passada edició, una pujada tan dreta com aquella es complica per moments. Sort n’hi ha que la organització ens espera, i ens recompensa, al capdemunt amb uns bons talls de coca i unes dosis de cafè per tal de refer-nos, i a partir d’aquell punt la gran part del recorregut ja és planer i avall, salvant el famós Pla de la Calma, que de pla només en té el nom. Una inmensa extensió de muntanya força pelada fa que el camí continuï pujant, això si, donant la sensació de tranquilitat quan es camina a través d’aquest tram desert, com deia, de vegetació i també de vida animal.

A partir d’allà ja és qüestió de donar ritme a les cames i controlar les baixades, que s’aniran succeïnt fins arribar a baix a La Garriga, per finalment trobar-nos amb el desitjat obsequi (quin serà, aquest any?), i l’última recompensa de la jornada, ja a la plaça de l’església, amb uns bons talls d’embotit, patates fregides i refrescos i ví dolç.

Jo ja estic marcant amb delit a la paret els dies que manquen. I vosaltres?

Us hi espero el proper 14-2-2010 ben d’hora per pujar als autocars.

Caminant pels voltants de Castell

Preparant el terreny

Una altra tarda d’aquelles que acaben intensament, i per la que no sempre és necessari sortir amb una ruta deliniada a la perfecció. N’hi ha prou en aixecar-se de la cadira i buscar un camí d’inici, en aquest cas el camí del castell de Sant Esteve de La Fosca; i partint d’aquí anar resseguint el litoral per camins abruptes i feréstecs, fins que dónes amb una cala tant encantadora com aquesta (Cala Canyers) ja amb un ressol de llums i ombres que perfilen perfectament la vora de la platja.

És una d’aquelles caminades no preconcebudes, però que tanmateix en preconcebeixen una altra, ja que partint d’aquí planifico fer el camí de ronda fins a Calella de Palafrugell, per tan aviat com em sigui possible.

Al final, una caminada suau d’uns 90 minuts si fa no fa, amb un bon record.

Entrenant per la Viladrau-La Garriga (edició 2009)

Viladrau-La Garriga 2009

Avui al matí he sortit a fer cames, pensant ja en la Viladrau-La Garriga del pròxim 8 de febrer, i després d’un dia molt ventós com va ser el d’ahir, durant el qual era força aconsellable no sortir de casa. Bé, al que anavem, sortia de casa poc abans d’un quart de dotze del matí, i em posava en marxa buscant un ritme, quasi més propi de la Mitja Marató que d’una caminada de 32 km., com és el cas, i feia camí cap al polígon industrial Congost, camí de la depuradora, passant pel nou vial estrenat recentment paral·lel a la carretera també asfaltada fa poc. Un cop he arribat al Pla de Llerona, seguia cap a la benzinera de Llerona ón arribo mitja hora després de començar, i d’allà fins a l’urbanització dels Gorcs, per agafar el camí de Can Guilla en direcció Malhivern. Un cop allà, i veient que vaig bé de temps, baixo fins al Passeig, i faig una passada d’anada i tornada, per pujar per Malhivern i cap al Poliesportiu de Can Violí, i a casa al toc de les 13h.

Un cop ja arribat a casa, i analitzant la caminada, i tenint en compte que ja porto algunes sortides, vaig assolint un ritme adequat peer aguantar el ritme de la mítica caminada, que provaré de superar el meu record particular que tinc establert en 4h 45 min. per tot el recorregut, des de la baixada de l’autocar a La Barita de Viladrau, fins l’arribada a la Plaça de l’església a La Garriga. Ja us ho explicaré.

Fins ben aviat!