Etapa del Tour al Portilhon

La grandesa dels humils

Avui el Tour entra a la Vall d’Aran per la població de Les i arriben fins a Bossòst per pujar el Portilhon, i aquest és el meu escollit per el primer contacte amb la prova francesa aquest any. Aquest és un port amb possiblement menys fama que d’altres de categoria semblant, però és un bon port per pujar i gaudir del paisatge i, en dies com aquest, de l’ambient de ciclisme de les grans ocasions.

Pel costat de la Vall d’Aran és un port més assequible que pel costat francès, però a la part final té unes quantes curves precioses, ideals per aturar-s’hi a gaudir de l’ascens dels professionals.

Després de molta estona esperant, és el que té quan vas d’hora per tenir un bon lloc, passen els primers corredors amb el “Purito” Rodríguez esprintant per guanyar els punts de la muntanya, i en breus instants ja han passat tota la resta. Acaben de passar els últims cotxes de la organització i obren la carretera perquè la gent pugui anar marxant, i allò es converteix en una autèntica fugida, barregant-se cotxes, autocaravanes, vianants i ciclistes crec que a parts iguals. Per sort passats els primers quilòmetres de baixada es va endreçant la circulació i ja es pot gaudir una mica més de la baixada.

Un cop de tornada a Bossòst, aprofito per fer un entrepà i seguir la ruta cap a Es Bòrdes per la carretera d’Era Artiga de Lin i pujar cap al Plan de Batalher, fins arribar a Gausac, baixo cap a Viella i cap al càmping a descansar per preparar-me de cara a l’etapa de demà: pujar el Tourmalet.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Anuncis

Destrossant el cronòmetre

A la conquesta del récord de l’hora

Quan em llevo miro al cel i veig que fa un dia esplèndid, i surto a pedalar en direcció a Les amb una primera intenció de tornar enrera i pujar al Saut deth Pish en bici, però em trobo molt bé, pedalant a un ritme alt, i decideixo continuar en direcció Bagneres de Luchon per Marignac amb la intenció de marcar el meu propi récord de l’hora. La carretera l’havia fet en cotxe el dimecres de la setmana passada, i per tant ja coneixia el camí. Segueixo a molt bon ritme i en el moment en que es compleix 1 hora de rodatje m’aturo d’inmediat per comprovar el registre: 35’47 km/h !!!
Quin mega-registre acabo de marcar. Anteriorment ho havia intentat per la zona de la Costa Brava, però no havia aconseguit més de 30 quilòmetres i escassos metres en una hora.
Segueixo encara a molt bon ritme fins a Bagneres de Luchon on hi arribo amb 50 km, i pujo el Portillon en 50 min des del cartell d’inici del port, el cartell verd que es mostra al final d’aquest article.
Baixo fins a Bossòst i fins al càmping, amb un molt bon registre al sac. Sembla que l’alta muntanya ha donat bons fruits, aquesta vegada.

Bagneres de Luchon

Seguint el Tour de France. Sempre hi ha una primera vegada

Dilluns, 19 de juliol, de bon matí: Un bon dia per fer bici, i aprofitant que estic a poc més de 30 km de Luchon i el Tour té en l’etapa d’avui arribada a Bagneres de Luchon, aprofito per fer una bona sortideta. Des de Pont d’Arròs agafo la carretera en direcció Bossòst per iniciar l’escalada a un dels ports importants, com és el Portillon. La veritat és que al principi ja adverteix de quin peu calça, i ja no para de pujar, compartint constantment la carretera amb altres aficionats al ciclisme que fan més interessant l’ascens. Interessant els indicadors que ens trobem a cada quilòmetre del recorregut, ón s’apunta la distància fins al cim i els pendents promitjos durant el següent tram. Al capdemunt del port ens trobem un munt de ciclistes, pujant pels dos costats i fent-se fotos mutuament, que converteixen la jornada en una autèntica festa del ciclisme. Em paro i faig unes poques fotos del lloc i a baixar el port per l’altre costat. Ostres! Això ho hauré de pujar després! Tan sols iniciar el descens descobreixo que, pel costat francès, és més dur i també més interessant. Arribo a Bagneres de Luchon i ràpidament puc copçar el gran ambient ciclista que es respira avui. Tot està totalment invadit de ciclistes, i alguns d’ells amb màquines realment excepcionals. També ràpidament es veu l’ambient Tour. Després de fer una volta amb la bici pels carrers de la població, impregnant-me i sentint-me un corredor professional, busco un lloc ón aparcar la meva bici, i tot i que encara queda estona perquè arribin els corredors, són tot just les 11h i arribaran cap a les 17h 30min, ressegueixo a peu la zona per buscar quin pot ser el punt més interessant. Finalment em decideixo per posar-me passat la línia d’arribada, per no perdre detall dels corredors i poder presenciar el podi. A més, també hi ha la caravana del patrocinadors del Tour, que amb les seves carrosses de publicitat, van repartint aigua, gorres i tota mena de coses, cadascú del seu producte, que converteixen l’espera en quelcom més divertit. Realment és una experiència que com a aficionat al ciclisme s’ha de viure, com a mínim, una vegada.
Una altra cosa ja és sortir d’allà, entre mig d’una riuada enorme de gent, intento obrir-me pas, que ja passen de les sis de la tarda, i encara queda pujar el Portillon!
Finalment arribo a la plaça ón he aparcat la bici, i enfilo el camí de tornada, en el qual ja no deixaran d’avançarme cotxes, motos i autocars de la caravana oficial i dels equips del Tour, fins que arribi al cim. Pel camí descobreixo una font a mitja pujada, que aprofito per descansar del sobtat i intens trànsit, i de passada “omplir els dipòsits”. La baixada si que és realment per gaudir-ne, ja que com que la carretera encara està tallada al trànsit en direcció França, es poden traçar les curves amb certa alegria. Ja a la part final dónen pas als primers vehicles, i toca afluixar. D’allà ja tan sols em queden uns 10 km fins al meu destí.
Una bona jornada, amb molts records per guardar a la memòria. Us ho recomano.

Visitar la galeria de fotos.